Article publicat a La Contra del Diari La Mañana el djous 04.02.2016
Traieu-vos els abrics que segons la marmota Phil ja arriba la primavera. Tot i que no els amagueu gaire perquè segons la nostrada Candelera el fred encara és viu. Sigui quina sigui la temperatura (jo per si de cas ja m’informaré via servei meteorològic) el que de moment sembla no acabar-se és el procés d’hivernació a la política espanyola. Malgrat l’encàrrec per formar Govern que ja hi ha sobre la taula, l’aritmètica és capritxosa i si fem cas a les declaracions, tot apunta que no s’aconseguiran els suports necessaris. Tret és clar, (digueu-me ingènua) que hi hagués un compromís global (també PSOE) de fer un referèndum d’autodeterminació a Catalunya en un període curt de temps que sumés els diputats independentistes. L’experiència, però, ens diu que el més probable és que el referèndum s’acabi perdent en algun calaix i no sigui ni línia ataronjada. Benvinguts de nou al Dia de la Marmota: al de les bones paraules plurinacionals, però a les renúncies dels fets. Així que, potser que anem fent via cap a la Primavera Republicana, aquella que, independentment de la temperatura, de marmotes i candeleres, ja ha començat a florir i fa que es recuperin polítiques més justes, acords per blindar drets, i estructures per garantir oportunitats.
Aquí teniu l'article publicat a la web de la Mañana: http://www.lamanyana.cat/detall-ipunt/article/la-marmota-i-la-primavera/
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lleida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lleida. Mostrar tots els missatges
divendres, 5 de febrer del 2016
dilluns, 23 de novembre del 2015
Acord en Re Major
Article Publicat a la Contra del Diari La Mañana el dijous 19.11.2015
Es veu que el musical d'èxit d'aquesta tardor al TNC, el clàssic de Shakespeare Molt soroll per no res, ha fet el salt de l'escenari a l’arena política-mediàtica-social. Trobem soroll per tot arreu. Xivarri a les tertúlies i a les notícies. Enrenou a les xarxes socials i al carrer. I rebombori a les converses de cafè. “S’ha d’arribar a un acord”, diuen moltes veus. I acte seguit, hi posen cullerada: Alguns des de la bona fe, altres des de la pressió, i hi ha qui –abduït per la tàctica sempre tan mancada d'estratègia– té incontinència verbal i afany de protagonisme.
De moment però, el soroll no és el millor camí per arribar a un acord necessari i urgent que permeti, no només un President i un Govern fort, sinó un camí ferm amb uns objectius claus. Així doncs, per què no provem de guardar silenci (que no vol dir callar), confiar en la responsabilitat col·lectiva i comptar fins a 10 abans de respondre? Si no som capaços tots plegats (alguns més que d'altres) d'apaivagar l'enrenou, passarem del molt soroll per no res shakespearià a l'Acord en Re Major, o dit d'altra manera, a la permanència del desacord.
Si com deia Pitàgores “el començament de la saviesa és el silenci” ves que no sigui també el silenci l'inici de tot acord. Sssshht!
Aquí teniu l'article publicat a la web de la Mañana: http://www.lamanyana.cat/detall-ipunt/article/acord-en-re-major/
Es veu que el musical d'èxit d'aquesta tardor al TNC, el clàssic de Shakespeare Molt soroll per no res, ha fet el salt de l'escenari a l’arena política-mediàtica-social. Trobem soroll per tot arreu. Xivarri a les tertúlies i a les notícies. Enrenou a les xarxes socials i al carrer. I rebombori a les converses de cafè. “S’ha d’arribar a un acord”, diuen moltes veus. I acte seguit, hi posen cullerada: Alguns des de la bona fe, altres des de la pressió, i hi ha qui –abduït per la tàctica sempre tan mancada d'estratègia– té incontinència verbal i afany de protagonisme.De moment però, el soroll no és el millor camí per arribar a un acord necessari i urgent que permeti, no només un President i un Govern fort, sinó un camí ferm amb uns objectius claus. Així doncs, per què no provem de guardar silenci (que no vol dir callar), confiar en la responsabilitat col·lectiva i comptar fins a 10 abans de respondre? Si no som capaços tots plegats (alguns més que d'altres) d'apaivagar l'enrenou, passarem del molt soroll per no res shakespearià a l'Acord en Re Major, o dit d'altra manera, a la permanència del desacord.
Si com deia Pitàgores “el començament de la saviesa és el silenci” ves que no sigui també el silenci l'inici de tot acord. Sssshht!
Aquí teniu l'article publicat a la web de la Mañana: http://www.lamanyana.cat/detall-ipunt/article/acord-en-re-major/
dimarts, 17 de novembre del 2015
La FP de la incomprensió
Article d'opinió publicat a la Contra del Diari La Mañana el dijous 12 de novembre:
Ens n’estem anant. Hem dit que marxem. Al carrer, a les urnes i al Parlament. Però no han entès res. O no ho han volgut entendre. Repeteixen com un mantra a les tertúlies cridaneres que si el President Mas ha embogit, que si Junqueras és un colpista, o que si el poble és un ramat d’ovelles manipulat. Continuen amb la mateixa actitud que han tingut els últims tres anys: menyspreu, negatives combinades amb amenaces i ara un reguitzell de recursos, impugnacions, querelles i suspensions, preludi de les inhabilitacions. Davant del moviment democràtic més massiu, cívic i il·lusionant que hem viscut mai per construir un nou país, no s’ha rebut cap alternativa. Cap oferta. I si l’aposta trempadora que ens ofereixen per aferrar-nos a un futur col·lectiu comú és l’última proposta de futur pels joves a Espanya, la FP de Tauromàquia i la FP de Feines de Casa, estem ben arreglats. Si no fos que sé que són propostes serioses per perpetuar l’Espanya més rància i casposa en blanc i negre que alguns anhelen, pensaria que és la seva quadratura del cercle per ensenyar a la brava a torejar la democràcia; a donar cornades a la voluntat popular, a escombrar milions de vots i a triturar i sofregir les declaracions institucionals. Ole, ole i olé.
Consulta l'article al Diari aquí: http://www.lamanyana.cat/detall-ipunt/article/la-fp-de-la-incomprensio/
Ens n’estem anant. Hem dit que marxem. Al carrer, a les urnes i al Parlament. Però no han entès res. O no ho han volgut entendre. Repeteixen com un mantra a les tertúlies cridaneres que si el President Mas ha embogit, que si Junqueras és un colpista, o que si el poble és un ramat d’ovelles manipulat. Continuen amb la mateixa actitud que han tingut els últims tres anys: menyspreu, negatives combinades amb amenaces i ara un reguitzell de recursos, impugnacions, querelles i suspensions, preludi de les inhabilitacions. Davant del moviment democràtic més massiu, cívic i il·lusionant que hem viscut mai per construir un nou país, no s’ha rebut cap alternativa. Cap oferta. I si l’aposta trempadora que ens ofereixen per aferrar-nos a un futur col·lectiu comú és l’última proposta de futur pels joves a Espanya, la FP de Tauromàquia i la FP de Feines de Casa, estem ben arreglats. Si no fos que sé que són propostes serioses per perpetuar l’Espanya més rància i casposa en blanc i negre que alguns anhelen, pensaria que és la seva quadratura del cercle per ensenyar a la brava a torejar la democràcia; a donar cornades a la voluntat popular, a escombrar milions de vots i a triturar i sofregir les declaracions institucionals. Ole, ole i olé.Consulta l'article al Diari aquí: http://www.lamanyana.cat/detall-ipunt/article/la-fp-de-la-incomprensio/
dissabte, 15 de juny del 2013
Agrònoms, Lleida i el territori
La major part dels dies al Parlament tenim comissions. Allò que fem quan poca gent ens veu, malgrat que tot es pot seguir per la pàgina web del Parlament www.parlament.cat , és un bon gruix de la tasca parlamentària. És debatre, consensuar, buscar acords, contrastar, i cercar solucions per infinitat de propostes de tot tipus que fan referència a diferents temes i que aborden aquelles problemàtiques, injustícies o conflictes que estan latents a les nostres vides.
Dijous vam tenir comissió d'Ensenyament i Universitats, una a les quals pertanyo, i entre moltes altres propostes per defensar escoles del nostre territori que passen per una situació complicadíssima, també vam debatre sobre una proposta de resolució presentada pel PSC i que demanava el garantiment dels estudis d'enginyer superior agrònom en exclusiva a l'Escola tècnica superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) a Lleida.
Definir que uns estudis s'imparteixin en exclusiva a una universitat concreta és una aposta arriscada i potser no és el model a seguir en totes les disciplines i estudis, però és també un acte de coherència i coratge que va molt més enllà d'una simple decisió, perquè comporta apostar per l'especificitat, blindar aquells estudis i consegüentment reconèixer una universitat i un territori.
Finalment, i durant el debat, en lloc de mantenir la proposta inicial, el PSC i CiU van pactar un nou redactat que explicitava que els estudis de màster universitari en l'àmbit agronòmic es concentrin a la Universitat de Lleida. Nosaltres ens hi vam acabar sumant en pro del consens i de la voluntat d'arribar a acords i en tant que defensar la concentració dels estudis a Lleida evidentment ja va en la línia del que volem. Però creiem que hem perdut una oportunitat.
I és per això que vam lamentar i lamentem el que ha estat una rebaixa en el nivell de petició, ja que no es blinda aquesta especificitat com si que contemplava el redactat inicial i sí que quedava blindat amb l'esmena que havíem presentat des del grup d'ERC i que no es va acceptar.
Visualitza la Intervenció a la Comissió
Dijous vam tenir comissió d'Ensenyament i Universitats, una a les quals pertanyo, i entre moltes altres propostes per defensar escoles del nostre territori que passen per una situació complicadíssima, també vam debatre sobre una proposta de resolució presentada pel PSC i que demanava el garantiment dels estudis d'enginyer superior agrònom en exclusiva a l'Escola tècnica superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) a Lleida. Definir que uns estudis s'imparteixin en exclusiva a una universitat concreta és una aposta arriscada i potser no és el model a seguir en totes les disciplines i estudis, però és també un acte de coherència i coratge que va molt més enllà d'una simple decisió, perquè comporta apostar per l'especificitat, blindar aquells estudis i consegüentment reconèixer una universitat i un territori.
Finalment, i durant el debat, en lloc de mantenir la proposta inicial, el PSC i CiU van pactar un nou redactat que explicitava que els estudis de màster universitari en l'àmbit agronòmic es concentrin a la Universitat de Lleida. Nosaltres ens hi vam acabar sumant en pro del consens i de la voluntat d'arribar a acords i en tant que defensar la concentració dels estudis a Lleida evidentment ja va en la línia del que volem. Però creiem que hem perdut una oportunitat.
I és per això que vam lamentar i lamentem el que ha estat una rebaixa en el nivell de petició, ja que no es blinda aquesta especificitat com si que contemplava el redactat inicial i sí que quedava blindat amb l'esmena que havíem presentat des del grup d'ERC i que no es va acceptar.
Visualitza la Intervenció a la Comissió
Defensar la UdL, defensar l'ETSEA és molt més que defensar una universitats o uns estudis. És defensar un model territorial equilibrat, defensar tot un territori i la seva gent que té en la universitat un dels puntals socials, culturals i econòmics.
Així ho hem fet sempre i així ho continuarem fent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)