Es veu que el musical d'èxit d'aquesta tardor al TNC, el clàssic de Shakespeare Molt soroll per no res, ha fet el salt de l'escenari a l’arena política-mediàtica-social. Trobem soroll per tot arreu. Xivarri a les tertúlies i a les notícies. Enrenou a les xarxes socials i al carrer. I rebombori a les converses de cafè. “S’ha d’arribar a un acord”, diuen moltes veus. I acte seguit, hi posen cullerada: Alguns des de la bona fe, altres des de la pressió, i hi ha qui –abduït per la tàctica sempre tan mancada d'estratègia– té incontinència verbal i afany de protagonisme.De moment però, el soroll no és el millor camí per arribar a un acord necessari i urgent que permeti, no només un President i un Govern fort, sinó un camí ferm amb uns objectius claus. Així doncs, per què no provem de guardar silenci (que no vol dir callar), confiar en la responsabilitat col·lectiva i comptar fins a 10 abans de respondre? Si no som capaços tots plegats (alguns més que d'altres) d'apaivagar l'enrenou, passarem del molt soroll per no res shakespearià a l'Acord en Re Major, o dit d'altra manera, a la permanència del desacord.
Si com deia Pitàgores “el començament de la saviesa és el silenci” ves que no sigui també el silenci l'inici de tot acord. Sssshht!
Aquí teniu l'article publicat a la web de la Mañana: http://www.lamanyana.cat/detall-ipunt/article/acord-en-re-major/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada