![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUbwnPwcvoe7WfbuPfu6A_faZivliVzkN_3ZZWT6G5j8RfUSaTwMwMlgXLn_dZ12c4ooRbzSUrzoknhoZBiva9Qgw2DNwcErA2Kzc90csJxRw_pIzZdz3AHq4D9Nzu-v4KaCDX/s320/acampadafoto2.jpg)
Queden dues setmanes perquè obri les portes la dotzena edició de l'Acampada Jove, el festival politico-musical organitzat per les JERC. M'estalvio comentar què és l'Acampada, perquè la major part de tots i totes vosaltres ja la coneixereu i perquè la informació (grups, horaris, entrades...) està completament recollida a la pàgina web del festival. El que si que m'agradaria explicar des d'aquí, és tot l'engranatge que fa possible els tres dies d'Acampada i que moltes vegades és desconegut, oblidat i fins i tot, menyspreat. Les JERC, és a dir, les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya , són qui organitzen el festival i qui durant els dies que dura en soporta la major part de tasques i feines. Des de la contractació dels grups i conferenciants, el lloguer dels terrenys, el disseny dels espais, la gestió de les barres, la neteja de les zones de concerts, la seguretat dels accessos, fins a la venta d'entrades a les guixetes, les acreditacions, el seguiment dels comptes, la publicitat i comunicació o la producció musical. Totes les petites i grans coses de l'Acampada Jove existeixen i són possibles perquè hi ha algú darrera que en vetlla. No es tracta de tirar-se floretes, o de lloar a companys i companyes, sinó de fer un reconeixement sincer per tots aquells que són conscients que sense l'esforç d'uns quants, l'Acampada Jove no seria possible i per tant, milers de joves no podrien gaudir de tres dies que simbolitzen la Independència i el Socialisme, els objectius principals de les JERC.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2_OG_dnhlVzF6UBmRG138fmcVvRtJNFL8XO4ezBWSKIQ66UL4xjc1OyJWnsaLR7TEEUC21y-KoyBLhGlJ-o_3aoUY__aLXgns6-lISm3PAsN7GbKBbEi6nYykVx9i3y6BO0_R/s320/logo_acampada_neg.JPG)
Fa anys que hi vaig, i aquest estiu hi tornaré. I estic segura que només per poder tornar a veure la pista d'Atletisme plena de gom a gom, saltant i cridant a l'uníson, ja haurà valgut la pena dedicar-hi esforços. Espero trobar-vos-hi!!