Deuen ser del Charles...
dilluns, 31 de desembre del 2007
NAZIO BAT, SELEKZIO BAT (II)
El diumenge 30, Dia de Mallorca, ens vam despertar a Bilbo amb la ressaca futbolera, reivindicativa, festiva i alcohòlica. Encara amb l'experiència a flor de pell ens quedava acabar de fer turisme per la ciutat i encarar el camí de retorn a casa.
Aquí teniu més fotografies!
A la recepció de l'hotel esperant els dormilegues, passant comptes després de dos dies sense miraments! (que car que és ser català!), i decidint on anàvem a dinar...
I al final, abans que la càmera de fer fotos es morís, l'última imatge on quedem immortalitzats els jerquis ponentins, un de figuerenc i els col·legues que es van unir a nosaltres!
Companys i companyes, ha estat genial!!!
Ara només em queda dir: Urte berri on!
Aquí teniu més fotografies!
A la recepció de l'hotel esperant els dormilegues, passant comptes després de dos dies sense miraments! (que car que és ser català!), i decidint on anàvem a dinar...
I al final, abans que la càmera de fer fotos es morís, l'última imatge on quedem immortalitzats els jerquis ponentins, un de figuerenc i els col·legues que es van unir a nosaltres!
Companys i companyes, ha estat genial!!!
Ara només em queda dir: Urte berri on!
diumenge, 30 de desembre del 2007
NAZIO BAT, SELEKZIO BAT! (I)
Recent arribats de Bilbo, del partit entre Euskal Herria i Catalunya, no tinc paraules per tal d'explicar tot el viscut. Així que us deixo algunes fotografies il·lustratives d'una de les millors experiències que he viscut.Com ha dit el Bojan "tinc la pell de gallina"!!Diguem-ne que el cap de setmana va començar al cotxe, (senyors mossos, com podeu veure, els cinturons ben lligats!)direcció Euskadi, i llançant estelades per la finestra! Si algú de vosaltres va veure una estelada que volava per l'autopista, sapigueu que era meva!!!
Després, ja comencem amb el menjar (i beure). Primer a les àrees de l'autopista, i després al Bocatta (que com tothom sap, és un restaurant típic basc!). Clar que a quarts de 5 de la tarda poca cosa queda oberta!
I després..... cap a la mani!!!!
Després d'un bon tram a peu, i de quedar-nos afònics cantant en català i euskera, directe cap a SantMamès per veure el partit de futbol. Clar que en el fons, vaig estar pendent de tot menys del partit. Això sí, el gol del Bojan el vam poder gaudir de ben aprop! Igual que l'onada que recorreia tota la Catedral, la crema de banderes espanyoles, els crits d'In.de.pen.den.zi.a amb accent basc, o el Pepo fent de les seves amb un preservatiu...
Com deia aquell, tot plegat us ho diré amb dos paraules: im-pressionant!
I al final de la nit, el "metroak" i cap al Centre de la ciutat per veure Betagarri i fer txacolís! Clar que les fotos de la festa les deixarem per un altre dia... Tot i que el folguereta en té una de bona... (una servidora estava darrera la càmera en aquells moments. De quina una em vaig salvar!!).
La foto és en si mateixa borrosa perquè és un reflex del que hom veia en aquell moment....
Fins aquí la primera part! La resta vindrà en un altre post! ......
Mentrestant, sempre quedarà la imatge del pepo: http://www.youtube.com/watch?v=sxLYZ3l_tdE
Després, ja comencem amb el menjar (i beure). Primer a les àrees de l'autopista, i després al Bocatta (que com tothom sap, és un restaurant típic basc!). Clar que a quarts de 5 de la tarda poca cosa queda oberta!
I després..... cap a la mani!!!!
Després d'un bon tram a peu, i de quedar-nos afònics cantant en català i euskera, directe cap a SantMamès per veure el partit de futbol. Clar que en el fons, vaig estar pendent de tot menys del partit. Això sí, el gol del Bojan el vam poder gaudir de ben aprop! Igual que l'onada que recorreia tota la Catedral, la crema de banderes espanyoles, els crits d'In.de.pen.den.zi.a amb accent basc, o el Pepo fent de les seves amb un preservatiu...
Com deia aquell, tot plegat us ho diré amb dos paraules: im-pressionant!
I al final de la nit, el "metroak" i cap al Centre de la ciutat per veure Betagarri i fer txacolís! Clar que les fotos de la festa les deixarem per un altre dia... Tot i que el folguereta en té una de bona... (una servidora estava darrera la càmera en aquells moments. De quina una em vaig salvar!!).
La foto és en si mateixa borrosa perquè és un reflex del que hom veia en aquell moment....
Fins aquí la primera part! La resta vindrà en un altre post! ......
Mentrestant, sempre quedarà la imatge del pepo: http://www.youtube.com/watch?v=sxLYZ3l_tdE
divendres, 28 de desembre del 2007
Altre cop Nadal!
NADALA INGRATA. (una de les millors nadales dels últims temps!)
A Betlem en un portal
Jesús neix a una banqueta
i per Via Digital
en directe ho retransmeten.
Al bell mig de l'erol,
Sant Josep d'això en té idea,
li munta un bressol
que ha comprat en el Ikea.
En Jesús dorm abrigat
amb una tovallola
que té un gran estampat
on hi posa Coca-cola.
La Maria, com hi ha món,
unes mantes compraria
però ha fos la Visa Electron
allà a la perfumeria.
El messies ha nascut,
el Nadal a tots conforta
i el Producte Interior Brut
creix i això és el que importa.
Els pastors van arribant
en potents 4x4
i li duen a l'infant
jocs de guerra i de combatre.
Ha nascut el fill de Déu
el carrer tot s'engalana
i per cada llum encès
al món un nen mor de gana.
Menja neules el botxí,
pau als homes i a la terra
que demà de bon matí
ja continuarà la guerra.
N'ha marxat el caganer,
en aquest joc ell no hi entra
no fos que el fessin pagar
fins i tot per anar de ventre.
El messies ha nascut,
el Nadal a tots conforta
i el Producte Interior Brut
creix i això és el que importa.
diumenge, 23 de desembre del 2007
L'enquesta musical
El Folguereta m'ha avisat de la roda que hi ha pels fotologs i blocs, a través de la qual s'escull un grup de música i s'han de respondre tot un seguit de preguntes amb només els títols de les seves cançons. Després és passa el "marron" a 4 persones més perquè segueixin el test.
La veritat és que és prou bona idea! Així que: a l'atac!!
Grup/Cantant escollit: evidentment, Els Pets
1. Ets home o dona? Jo vull ser rei2. Descriu-te: Massa jove per fer-me gran
3. Què senten les persones per tu? Una fiblada a la pell
4. Com descriuries la teva anterior relació sentimental? S'ha acabat
5. Descriu la teva actual relació: Fàcil
6. On voldries ser ara? Calafell
7. Com es la teva vida? Estúpidament feliç
8. Que demanaries si tinguessis només un desig? Una estona de cel
9. Una frase sabia: La vida és bonica (però complicada)
S'ha de reconèixer que els Pets ho posen fàcil, perquè són uns poetes de la vida quotidiana.. potser per això són el meu grup preferit, perquè saben explicar cada cosa de la manera més fàcil i a la vegada més adequada.
Bé, el cas és que no li dic a ningú en concret que ho faci, sinó que ho deixo obert a tothom que ho vulgui fer, perquè és una bona manera de conèixer nous grups, noves cançons, i nous blocs!
dimarts, 18 de desembre del 2007
Nou equip!
Moltes gràcies als que em vau animar des d'un principi!
Moltes gràcies als que em vau convèncer!
Moltes gràcies als que em vau recolzar!
Moltes gràcies als que em vau votar!
Moltes gràcies als que vau venir al congrés!
Moltes gràcies a la resta de la nova executiva per la feina prèvia!
Moltes gràcies als companys i companyes de les JERC que feu que cada dia estiguem una mica més a prop del nostre objectiu!
Com deia aquell "no és tan important la meta com el camí". La meta la tindrem sempre present per tal d'arribar-hi, però fins llavors, espero que el viatge ens serveixi per crèixer plegats, aprendre i enriquir-nos com a persones.
dimecres, 12 de desembre del 2007
dilluns, 10 de desembre del 2007
El repetidor alacantí. Del que sembla i del que és.
Tinc especial devoció pel Conseller de Cultura de la Generalitat, des que va ser professor meu a la universitat. Tot i fer-nos classes a les 9 del matí dels dilluns, una hora poc atractiva per assistir en massa, va aconseguir que l’aula sempre estigués plena de gent.
Perquè sóc testimoni que és un gran professor, i les veus més crítiques del país l’avalen com un gran professional em fa ràbia que ara se li doni la culpa del tancament del repetidor de la Carrasqueta, a Alacant. Precisament ell és qui ha portat les negociacions perquè el tancament no es produís, i pel que ha passat avui pot semblar que no se n’hagi sortit, però cal saber ben bé les coses i no tirar pel dret, com moltes vegades estem acostumats.
Les emissions de TV3 al País Valencià es produïen sota l’al·legalitat, en tant que no hi havia una legislació que regís l’emissió d’una televisió fora dels límits del seu àmbit d’actuació. Per tant, per aquesta falta de normativa, TV3 en teoria només podia emetre en el marc del Principat. Ara bé, gràcies als repetidors d’Acció Cultural el senyal arribava fins als límits d’Alacant.
El govern del PP de València, decideix posar fi a aquesta emissió, perquè la seva filosofia no va en aquesta línia i ho empren per via judicial, denunciant aquesta falta de legalitat, i li donen la raó. I el jutge decideix que el govern valencià pot tancar els repetidors. Evidentment el que fan Camps i companyia, emparats per la resolució, és tancar-lo.
Perquè sóc testimoni que és un gran professor, i les veus més crítiques del país l’avalen com un gran professional em fa ràbia que ara se li doni la culpa del tancament del repetidor de la Carrasqueta, a Alacant. Precisament ell és qui ha portat les negociacions perquè el tancament no es produís, i pel que ha passat avui pot semblar que no se n’hagi sortit, però cal saber ben bé les coses i no tirar pel dret, com moltes vegades estem acostumats.
Les emissions de TV3 al País Valencià es produïen sota l’al·legalitat, en tant que no hi havia una legislació que regís l’emissió d’una televisió fora dels límits del seu àmbit d’actuació. Per tant, per aquesta falta de normativa, TV3 en teoria només podia emetre en el marc del Principat. Ara bé, gràcies als repetidors d’Acció Cultural el senyal arribava fins als límits d’Alacant.
El govern del PP de València, decideix posar fi a aquesta emissió, perquè la seva filosofia no va en aquesta línia i ho empren per via judicial, denunciant aquesta falta de legalitat, i li donen la raó. I el jutge decideix que el govern valencià pot tancar els repetidors. Evidentment el que fan Camps i companyia, emparats per la resolució, és tancar-lo.
I mentrestant què? Des de Catalunya s’ha estat mirant sense dir ni piu? Doncs no. Des del primer moment, el Conseller Tresserras va engegar les negociacions perquè el tancament no es fes efectiu, i es pogués arribar a un acord amb el govern valencià. Les negociacions estan en un punt avançat, pel que fa a la possibilitat de la reciprocitat entre Tv3 al País valencià i Canal 9 al Principat. Una reciprocitat que tindrà lloc gràcies a la TDT. Però perquè això es doni primer s’ha de produir l’apagada analògica total i la implementació a tot el territori dels aparells de TDT. Per tant, estem davant d’un impàs d’un anys i mig – dos anys perquè sigui efectiva l’emissió recíproca.
Com que el govern valencià no destaca pel seu catalanisme, ni per la seva devoció pels Països Catalans, no li interessa dir que ha arribar a un acord amb el govern català, més que res perquè no és rendible electoralment. Però en canvi, fer ús de la sentencià que li dóna permís per tancar el repetidor és una arma electoral que li aporta poder i vots. I això és el que han fet.
Aquesta és la situació desitjable? És evident que no! Només faltaria! Però la penyora a pagar perquè TV3 es pugui veure de forma legal i independentment dels governs que hi hagi tan al Principat com a València és haver de passar una temporada sense emissions.
Torno a repetir, que m’hagués agradat que aquesta acció no hagués tingut lloc, i lamento profundament que la bona gent d’Alacant es quedi sense una de les millors ofertes televisives que tenien fins ara, però es veu que en política ni tot és blanc ni tot és negre.
Mentre uns denunciaven que s’ha d’arrancar la crosta nacionalista de TV3 altres intentaven salvar les emissions. Però com sempre només veiem allò que volem veure.
I ara anònim, dóna les gràcies a qui realment se les mereix, que no és altre que el PP al País Valencià. Ell és qui ha fet efectiu el tancament. O és que potser hi ha anat el Carod a tancar-lo? Va home va, prou de simplificacions cavernícoles i demagògia barata, que la gent no és tonta.
dijous, 6 de desembre del 2007
El que seré quan sigui gran...
He estrenat els 23 anys malalta. Igual és un símptoma que l'any que vindrà no serà del tot bo. O vés a saber, igual significa que anirem de pitjor a millor. Ja ho veurem. El que és pràcticament inevitable quan es compleixen anys és fer una mica de valoració dels últims mesos, i més en perspectiva, de tota la vida. Vint-i-tres anys ja és cosa seriosa. De fet, per a molta gent són massa anys. Sinó penseu en els anys de govern de CiU a la Generalitat. Clar que per altres són massa poc: si fos pel Chávez estaria al capdavant de Veneçuela, no 23 anys, sinó de forma vitalícia. Com deia aquell, tot és relatiu, així que depèn de com es miri. Les coses canvien, i amb 23 anys, poden canviar molt. De fet, i no és per posar-me melodramàtica, però quan miro enrere sempre em sembla que "cualquier tiempo fue mejor...". Clar que després surt la dosi optimista que em fa tocar de peus a terra dient que això és la sensació que tenim perquè no sabem què és el que vindrà.
Més important que la meta és el camí que fem, per això el dia a dia és el que realment importa. I als meus 23 anys hi ha dies que faig de tot menys el que hauria de fer, o potser millor dit, faig moltes coses però sempre em deixo de fer les que són importants. Em descuido de trucar algunes de les meves millors amigues per veure com estan. Em descuido de contestar aquell correu d'aquell antic company d'universitat que fa dies em va preguntar com m'anava la vida. M'oblido, sense voler, de fer una abraçada a la mare abans de marxar, o de fer-li en arribar altre cop a casa. Fins i tot hi ha dies que que vaig tan capficada que no saludo la gent del carrer en marxar cap a treballar, o que no tinc ni temps de posar-me les cançons que m'agraden abans d'anar a dormir. Sigui com sigui, la cosa és que comencem a complir més anys... i vénen les responsabilitats, i les decisions, i l'estrés...
Però com que en el fons un és allò que se sent, continuo tenint molt clar que això de fer-se gran encara em queda lluny. I mentrestant, a gaudir del dia a dia, sense oblidar les petites coses, a somriure sempre, encara que sigui davant del pastís quan comptes una espelma de més, i a continuar pensant sobre el que seré quan sigui gran!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)