Doncs això!

No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu

Arenys de Munt quedarà gravat a les nostres memòries com l'inici d'un procés que aquest cap de setmana esclatarà en forma de democràcia, reivindicació i festa. Sens dubte el 13D (i el 28F i el 25A) seran els punt d'inflexió del nostre pas com a col·lectiu cap a la llibertat. En el pitjor dels casos ens trobarem amb menys participació de la prevista i amb el silenci mediàtic còmplice de tots aquells que han intentat tallar les nostres ales. Però només que una persona dipositi la papereta del sí dins d'una urna, serà una persona que s'ha manifestat democràticament i pacíficament a favor del dret d'autodeterminació de Catalunya. Sense armes, sense il·legalitat, sense coacció ni violència. Es parlarà amb la força de les urnes, amb la voluntat de voler ser. I és que en el millor dels casos, no serà una sola persona la que dipositi la papereta, sinó que en seran centenars de milers, i això ja són figues d'un altre paner! Això és la voluntat d'un poble!

Jo sóc de les persones que diumenge 13 no podré votar, perquè al meu poble no hi ha convocada la consulta. I em sap greu, molt greu, no poder votar. Per això animo als que sí que poden, per a què hi vagin. Que esdevinguin protagonistes d'una fita històrica d'aquest país. I que en un futur quan als llibres d'història s'expliqui l'inici del procés d'independència del nostre país, puguin dir: jo hi vaig ser; jo vaig votar; jo vaig participar-hi.

Podríem parlar dels motius del sí. Podriem enumerar les raons per convèncer al màxim de gent de perquè cal el vot afirmatiu. Però, perdoneu el meu agosarament, però jo encara no he trobat cap persona que pugui manifestar-se en contra del que diu la pregunta que 700.000 persones aquest diumenge estan cridades a respondre: "Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?”.

Diumenge, com mai, jove, gran, avi, immigrant, de dretes, d'esquerres, de centre, treballador, universitari, jubilat, ric, pobre, siguis qui siguis, fes-te teva la frase de Vicenç Andrés Estellé, i

baixa al carrer i participa, perquè no podran res contra un poble, unit, alegre i combatiu!!

Arenys. Catalunya. La Diada. La consulta i la Independència!

La Diada Nacional d'enguany ve marcada clarament pel debat del dret a decidir i les consultes populars en favor de la independència del nostre poble. Malauradament també ha pres protagonisme un cop més, l'espanya més rància i antidemocràtica amb les seves declaracions, prohicions, i provocacions.

Arenys de Munt, tal i com el seu alcalde ha dit aquest matí, serà la capital de Catalunya durant un dia, el diumenge 13. O si més no, moltes mirades, algunes amb els ulls ben oberts, altres més aviat de reüll com qui no vol la cosa, estaran posades en aquesta població del Maresme.

El que havia de ser com una anècdota local, (sense voluntat de treure-li importància), ha acabat sent un afer nacional amb tots els ets i uts. La resposta desproporcionada de la justícia i les declaracions de la caverna espanyola provocaran l'efecte contrari del que segurament volien. Com més ens prohibeixin donar suport, més en donarem; com més prohibeixin fer preguntes, més preguntarem. Oi doncs!? no és aquesta la base de la democràcia?

I com si no fos prou surrealista la cosa, a sobre, al moment que anul·len el suport de l'Ajuntament a la consulta, donen tot el permís a una organització feixista, que hauria d'haver estat il·legalitzada fa anys i anys, perquè es manifesti amb tota la impunitat pels carrers d'Arenys. Aquesta és la seva democràcia. El món al revés!

Conclusions: El que els fa por no és la consulta sinó la resposta. Sempre trobaran excuses per tallar-nos les ales, siguin o no democràtiques, tinguin o no la raó. Per això, no hem d'abandonar mai la nostra lluita. Fa només uns anys, era impensable que un poble fes una consulta sobre la independència de Catalunya. Ara, segurament viurem uns mesos amb un seguit de consultes arreu del territori, la majoria de les quals, diran clarament que sí que estem a favor que Catalunya sigui un país lliure. És l'inici. No ens podran parar!

Podran prohibir que una consulta local es faci en dependències municipals, però no poden prohibir-nos el dret a expressar que volem decidir el nostre futur, que volem proclamar als quatre vents la independència dels Països Catalans i exclamar Adéu Espanya!

Notícia d'avui, 31 de juliol, a la Mañana

En aquest poble no hi ha d'haver ni vencedors ni vençuts. No podem ser complíces del que es va fer anys enrere. Hem de treure els dos monuments i fer un salt endavant.

Ens mullem! Fora els monuments! Superem el passat!

El grup d'Esquerra Republicana de Catalunya a Torregrossa ha presentat una proposta de moció al Ple municipal per tal de què s'iniciin els tràmits per a la retirada del monument feixista que encara ara resta plantat a l'inici de la zona enjardinada del poble.


Preciaments aquest dies es compelix el 30è aniversari dels Ajuntaments democràtics. I doncs, més de 30 anys després de la dicatdura, tenim un símbol que ens la recorda, el monument de la vergonya.


Mireu, perquè n'estigueu al corrent, el que vam proposar va ser una moció on es concretaven tres actuacions concretes:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Atès que es commemoren els trenta anys d’Ajuntaments democràtics, i amb la voluntat de contribuir a la convivència del nostre poble, des del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, i fent referència als símbols dels jardins municipals de la nostra vila que recorden la guerra civil espanyola, presentem la següent proposta al proper ple ordinari, pel seu debat i aprovació si s’escau

El Grup Municipal d’Esquerra-AM proposa al Ple de l’ajuntament de Torregrossa els següents

ACORDS:

1. Que l’Ajuntament estableixi un calendari per retirar els símbols que recorden la guerra civil espanyola, siguin del tipus que siguin, dels nostres jardins municipals.

2. Que es traslladin els símbols al cementiri municipal, com a lloc per a la memòria històrica i se’n tregui la simbologia.

3. Que l’Ajuntament sol·liciti els ajuts econòmics pertinents a les Administracions supramunicipals perquè aquests treballs no repercuteixin al pressupost municipal.

Abans que ens tireu la cavalleria per sobre, faig uns aclariments que crec que són necessaris i justos. La voluntat del nostre grup és acabar amb aquells símbols que representen una dictadura feixista, que va fer tan mal al nostre país i a la nostra gent. És evident que els dos monuments no representen el mateix, però cal tenir present com es van desenvolupar els fets: quan va arribar el moment de retirar el monument que literalment descriu "Caídos por Dios y por la Patria. Presentes", el govern municipal d'aleshores va tenir la brillant idea de fer-ne un altre, a l'altra banda dels jardins municipals, de mida similar, per tal de recordar aquelles persones que van morir a la guerra civil. Molt bé, ens sobra un monument i en fem un altre! Deia doncs, que no són el mateix, però considero que els monuments actuals no fan sinó representar cadascun un bàndol diferent, no fan sinó dividir en dos i perpetuar en les pedres aquesta divisió.


Per això, el més adequat, al nostre entendre, és retira-los els dos, i superar aquesta pàgina de la història.


El fet de portar-los al cemintiri és per seguir les recomanacions que fan els experts en memòria històrica. I és que encara que no ens agradi, els símbols representen una part de la nostra història, i si no volem oblidar qui som i d'on venir, hem de recordar aquelles etapes viscudes, per aprendre'n. Això sí, seria recomanable que s'en treiés aquella simbologia (plaques o inscripcions) que pot ferir sensibilitats.


I finalment demanem que des de l'equip de govern es busqui els ajuts econòmics pertinents, perquè la retirada dels monuments no suposi cap despesa extraordinària pels torregrossins i torregrossines. Ja prous anys hem aguantat haver de veure el monument de davant la biblioteca cada dia!





Crec que és del tot necessari encetar aquest debat, o si més no, socialitzar-lo! A Torregrossa no hi ha d'haver tabús ni pors. La gran majoria de la gent que viu al municipi no va viure la guerra civil. I molts dels i les joves del poble no vam ni tan sols viure el franquisme. Per això, ha arribat el moment d'afrontar aquesta realitat. He viscut 24 anys tenint vergonya d'un trosset del meu poble i no en vull viure ni un més.

Del que crec i el que no crec...

A voltes s'arriba a situacions inevitables, sense saber ben bé com, o seguint una estratègia molt ben marcada. Sigui com sigui, hi ha un moment en què s'arriba a un punt de no retorn. I llavors, només queda mirar endavant i continuar caminant. No estic contenta d'allà on hem arribat. Però tampoc critico la direcció presa. Escric sense saber moltes coses i sense ser tampoc objectiva. Però, a vegades, no fa falta ni una cosa ni l'altra. Em saben greu les demagògies i ràbies dipositades en les webs des de fa temps. No crec en salvapàtries de la muntanya que volen ser herois. Tampoc crec en monocolors i discursos únics.

Crec en la democràcia interna, en els canals oficials i els debats constructius. No crec en l'ús del mitjans de comunicació per les lluites internes ni en manifestos virtuals apareguts per art de màgia al voltant de silencis en els fòrums reals. Ni tot és blanc, ni tot és negre, però cada cosa al seu temps.

Continuo apostant pel treball incansable, per les crítiques constructives, i el respecte a les institucions. Pel seny en moments de seny i la rauxa en moments de rauxa. M'agradaria el rigor en les notícies i la reflexió en les anàlisis. No vull un partit amb fuites però molt menys un partit dividit. Militar en un partit no és ser soci de la penya de l'espardenya de Matafaluga de la Plana. Els circs m'agraden, però dins de les carpes! Igual que els espectacles! I les receptes màgiques no existeixen, sinó, algú ja les hauria trobat!

Ni crec en les competicions de puristes, ni en qui és més d'això i més d'allò. I no m'agrades les disjuntives, sinó les conjuntives.

Crec en la gran feina que s'està fent des de molt àmbits i no crec ni en cadires ni en poltrones. Crec en el coratge i en la intel·ligència i no gens en les desqualificacions barates i els tòpics banals.

Respecto totes les decisions, encara que no les comparteixi, perquè tots i totes tenim un mateix objectiu. El temps ens acabarà donant la raó. I per això, mentrestant, seguiré al peu del canó.

Crec en Esquerra Republicana de Catalunya, perquè ha estat i és el partit més important de la història contemporània del nostre país. Crec en ERC perquè és el partit que representa els meus ideals. I crec en ERC perquè és i serà l'eina més útil per aconseguir la llibertat.

I tot recomença de nou...

Reconec que em feia vergonya saber que tenia un bloc abandonat per la xarxa. He de reconèixer també que, igual que els nens abandonen les joguines velles quan els arriben les noves, jo vaig traslladar el meu temps d'inernauta cap al "Feisbuc", cosa que va patir aquesta pàgina.
Però després d'un llarg parèntesi (3 mesos i mig) toca posar-se al dia i tornar a la feina! Toca reemprendre les accions que van quedar a mitges. I per això crec que és el moment de recuperar aquella antiga rutina d'escriure sobre la meva manera de veure les coses, o sobre alguna de les coses que veig.
Amb l'arribada del nou any, ho tinc fàcil, és allò dels propòsits d'any nou. Tot i que no hi crec gaire en aquestes coses. Sempre queden guardats en un calaix, oblidats i perduts, i només s'intenten recuperar 365 dies més tard.
Però encara falten uns dies perquè em posi mans a la feina! De moment, toca època de canvis i trasllats! I no m'adelanto. O com diu aquell: "però això serà després". Així que aquesta és la primera pedra del "Món de la Marta 2.0", que ben aviat podreu anar seguint amb més freqüència i més canvis! Us ho asseguro.