Sóc de
Torregrossa i n’estic orgullosa. Quan volto arreu, (i volto molt), i em
pregunten d’on sóc amb aquest accent lleidatà que tinc, la resposta sempre és
clara: de Torregrossa! El sentiment de pertinença crec que és molt difícil de
canviar, i no em sé imaginar cap altra resposta que no sigui aquesta. Però a
banda, de sentir-me orgullosa de ser de Torregrossa perquè és el lloc on he
nascut i viscut bona part de la meva vida, també estic orgullosa del poble que
avui, entre tots, hem sabut fer. Amb tots els seus defectes i les seves
virtuts. Amb totes les mancances i les oportunitats. Però un poble que des de
fa uns pocs anys ha sabut mirar endavant i deixar enrere el passat que només
servia per condemnar-nos a tots a no poder avançar amb convicció.
- Que encara
ens falta millorar per tenir el poble ideal? - Segur que sí! - Que tenim un poble
complicat? - I quin no ho és! - Que aquí hi ha coses que no canviaran mai? - Fins
el dia que canviïn i ens semblin les més normals! Torregrossa no és ni millor
ni pitjor que cap altre municipi. Però és el meu; és el nostre. I per això m’agrada
molt que els últims anys sigui un poble alegre i positiu. On la gent participa
i té ganes de fer poble. On mirem d’entendre’ns abans de deixar-nos de parlar.
Un poble generós i actiu; esportiu i cultural. Un lloc on fer pinya, on
enfadar-nos, si convé, on compartir, on estimar, on ser feliç i on créixer, tant
individualment com col·lectivament.
El poble, al
cap i a la fi, són els racons i les pedres, els carrers i les places, i les vivències
i els records, però són, sobretot, les persones que el conformen i que li donen
vida. I sé que els torregrossins i torregrossines, tots i totes, sabrem
continuar portant aquest poble endavant. El proper 24 de maig, tindrem l’oportunitat
de decidir a qui li cedim una part de la responsabilitat col·lectiva i de la
confiança ciutadana per seguir liderant el poble. Jo que aquests anys he vist
com el poble ha sabut creure en ell mateix i començar a construir una nova
Torregrossa, tinc clar, gairebé tan clar com que estic orgullosa d’aquest
poble, que ara toca Continuar Endavant!
Gràcies a tots els que heu contribuït a millorar
Torregrossa, i en especial, al Josep Maria i la Marionna, veritables servidors
públics, pilars i puntals del projecte col·lectiu per millorar aquest bocí de territori
que anomenem poble.
El POBLE.
Miquel Martí i Pol.
El poble és un vell
tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
El
poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.
El
poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.
El
poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El
poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El
poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secrets i els secrets dels altres.
El
poble és tothom,
el poble és ningú.
El
poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.
