I tot recomença de nou...

Reconec que em feia vergonya saber que tenia un bloc abandonat per la xarxa. He de reconèixer també que, igual que els nens abandonen les joguines velles quan els arriben les noves, jo vaig traslladar el meu temps d'inernauta cap al "Feisbuc", cosa que va patir aquesta pàgina.
Però després d'un llarg parèntesi (3 mesos i mig) toca posar-se al dia i tornar a la feina! Toca reemprendre les accions que van quedar a mitges. I per això crec que és el moment de recuperar aquella antiga rutina d'escriure sobre la meva manera de veure les coses, o sobre alguna de les coses que veig.
Amb l'arribada del nou any, ho tinc fàcil, és allò dels propòsits d'any nou. Tot i que no hi crec gaire en aquestes coses. Sempre queden guardats en un calaix, oblidats i perduts, i només s'intenten recuperar 365 dies més tard.
Però encara falten uns dies perquè em posi mans a la feina! De moment, toca època de canvis i trasllats! I no m'adelanto. O com diu aquell: "però això serà després". Així que aquesta és la primera pedra del "Món de la Marta 2.0", que ben aviat podreu anar seguint amb més freqüència i més canvis! Us ho asseguro.

Units per tenir més peles

Nova temporada del Polònia, i sembla que han tornat amb les piles recarregades! Us deixo gaudir del nou Doraemon i dels "nens de la terra" que ara són els "polítics catalans".

Un sentiment, una bandera!

El dia onze a primera hora, o si ets d'aquells que dorm fins tard, el dia 10 a la nit, pots sortir al balcó i penjar una estelada de manera que quan surti el sol tothom ho pugui veure. Et prometo que no et prendrà gaire temps, i tampoc fa cap mena de mal. Només necessites una bandera i un balcó o finestra. Clar que tens moltes opcions, lligar-ho amb un cordill, posar-hi alguna cosa que pesi perquè no se l'emporti el vent, enganxar-la amb pinces d'estendre la roba. Tot s'hi val. Fins i tot pots triar el color, groc o blau. Tu mateixa!

Si em preguntes perquè, et diré que enguany es compleix el centenari de la creació de l’estelada de la mà de Vicenç Albert Ballester, com a senyal d’una lluita per una Catalunya lliure. I siguem francs, vull dir sincers, això de celebrar efemèrides sempre cau bé! Però també pots penjar-la perquè n'estàs fins als collons o ets una d'aquelles que s'autoanomena catalana emprenyada! De motius no te'n falten, la situació política que arrosseguem des de fa anys, i que s’ha accentuat els últims mesos amb el tema del finançament, ens indica que només hi ha una solució per resoldre els dèficits del país, i no és cap altra que la recuperació de la plena sobirania per Catalunya i la consecució d’un estat propi. Però potser dit així sona massa gros això. I per tant, pots optar per penjar-la per fotre al veí de sota, o a la veïna de davant de casa. També pots contribuir a animar la diada, i com que preveuen que serà un dia plujós i gris, decideixes penjar l'estelada per donar color.

I si no, saps que et dic, pots penjar-la sense explicacions, sense excuses ni arguments. Simplement perquè tu vols i punt. Perquè sí!

Volem el Museu Sencer!

Dimecres va tenir lloc la Manifestació organitzada per la Plataforma Cïvica per la Unitat del Museu de Lleida, en la qual ens vam aplegar més de 500 persones.
Algú podria estar temptat de pensar que això és cosa de l'església, però que voleu que us digui, a mi més em dóna la sensació que no es tracta ben bé d'un afer eclèsiàtic, sinó que els bens del Museu ja s'han convertit en patrimoni de tot el país i per tant, aquest afer és més aviat un assumpte nacional.

Les obres d'art que reclama el bisbat de Barbastre -Montsé són part important de la nostra cultura, de la nostra identitat i de la memòria històrica. I ara, paguem les conseqüències de quan l'església i l'estat van tenir la brillant idea de segregar les parròquies de la Franja. Precisament aquests obres es disputa són una de les poques petjades que resten dels límits catalans de Ponent, de quan les terres de la Franja eren part de Catalunya.

Però clar, què hi farem! l'Estat ha mantingut la dèria d'aniquilar la personalitat nacional catalana des de sempre, i en aquest cas ha trobat uns fidels aliats en amplis sectors de l'Església espanyola i en algun que altre bisbe de les diòcesis catalanes.
Per això vaig sortir dimecres als carrers de Lleida:
- per defensar la unitat del patromoni comú català
- per dir No als que volen apropiar-se de les obres del Museu de LLeida
- per plantar cara als manipuladors d'Aragó que ens tracten de lladres
- i per deixar clar que la nostra identitat no es trosseja

"Salvar la unitat del Museu de Lleida no és cap caprici patrimonialista, és salvar la memòria històrica de Catalunya"

Acampada Jove 08, reivindicació, festa, lluita, música i aigua!

Digueu-me supersitciosa, però la tretzena edició ha estat la primera en què s'ha hagut de suspendre algun concert per culpa del mal temps.

Això és d'aquelles coses que no es poden controlar i que toquen una mica els nassos, als organitzadors i al públic en general.

Però, així és la vida, i el bo de tot plegat és que mentre l'Acampada es va poder desenvolupar amb normalitat, tot va sortir bé, organitzativament parlant, i en el mateix transcurs de les activitats culturals i musicals programades.

Espero retobar-vos l'any vinent a l'Acampada Jove 09!

A 48 hores!

Ja sóc a Sant Celoni!!, vila del Vallès Oriental, situada als peus del Montseny, que aquest cap de setmana acull l'Acampada Jove. Ja fa més d'una setmana que el poble s'està transformant per rebre el festival de les JERC. Com veieu a la foto l'escenari ja pren forma i la resta s'acaba d'enllestir perquè dijous a les 12 del migdia pugui començar l'Acampada!!

Aquí us deixo unes quantes fotos del muntatge per anar fent boca...
Ens veiem a Sant Celoni!

No hi falteu!

el pèl i els quartos!

Que el Zapatero incompleixi una promesa, ja no és notícia. Malauradament per nosaltres, ens hem acostumat a què no faci efectiu els seus compromisos. Clar que per la majoria de la ciutadania, això no deu tenir importància, sinó no s'entendria el suport que va rebre a Catalunya en les passades eleccions generals. El cas és però, que no podem permetre deixar passar per alt els seus mals costums, i ara toca denunciar el que no és res més que una nova falta de respecte pel poble català, per no dir-ne directament una presa de pèl. Ara ja fa més de dos mesos que ZP va comprometre's a publicar les tan reclamades balances fiscals. Precisament quan estava redactant aquestes línies el presidente anunciava en una compareixença que per motius tècnics, no serà fins al 15 de juliol quan es publiquin. Vaja, no serà que en ple procés de negociació d'un nou model de finançament, el govern de l'estat retarda la publicació de les balances per tal d'impedir que se sàpiga la magnitud de la tragèdia?

Doncs miri, d'estudis ja se n'han fet. I són prou dramàtics. Segons la Fundació Irla, Catalunya va tenir l'any 2005 un dèficit fiscal de 18.595 milions d'euros. Perquè ens entenguem, això significa que cada català paga 2.262 euros a l'estat que no ens són retornats. Però aquí no acaba la cosa, si la tendència d'augment del dèficit fiscal català continua mantenint-se, ens podem trobar que aquest any puguem patir un espoli de 23.000 milions d'euros. Per això, veient aquestes dades, i perdoni'm l'agosarament, diria que la cosa no va de problemes tècnics, sinó d'intentar amagar la injustícia que pateix el nostre país, una situació fiscal injustificable que ens escanya dia a dia i ens mata com a país.

I de promesa en promesa, ara hem d'esperar un mes més per vés a saber amb quina altra excusa de mal pagador ens sortirà el Zapatero. Doncs que quedi clar, que no tinc més ganes que em fotin el pèl i els quartos. El president que tenen a l'estat i que patim els catalans ens enganya reiteradament. Primer va ser l'estatut, després el traspàs de rodalies i de l'aeroport, entre d'altres qüestions, i ara li toca a les balances. Espanya roba i menteix els catalans. I nosaltres tenim dues opcions: deixar-nos enganyar o plantar cara. Tu decideixes!

ARA MATEIX

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol, el més gran poeta del poble català
Ara mateix, sense dubte, la seva millor poesia

Ja és aquí l'Acampada Jove 08!

Les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) han presentat aquest matí a la seva Seu Nacional l’Acampada Jove 2008. L’Acampada Jove és el primer festival políticojuvenil dels Països Catalans en nombre de participants –40.000 de mitjana durant els darrers anys—, l’organitzen les JERC i enguany arriba a la 13a edició. L’Acampada Jove tindrà lloc el 10, 11 i 12 de juliol a Sant Celoni i entre els grups principals hi ha Soziedad Alkoholika, La Gossa Sorda, Els

Pets, Betagarri o Banda Bassotti.

Dijous el Festour visitarà l’Acampada i es donarà l’oportunitat a grups nous de música en català per fer sentir la seva veu entre el jovent independentista dels Països Catalans. El cartell de dijous compta amb grups com Vall Folk Ska, Kontra-Band, Dr. Calypso, Kayo Malayo i Betagarri. Divendres tocarà Sota Zero, la Kinki Beat, Strombers, Banda Bassotti i the Toasters. La nit del divendres es completarà amb la Festa Flàixbac amb Carles Pérez. Finalment, dissabte l’Acampada oferirà Sva-ters, Els Pets, Revolta 21, Soziedad Alkoholika i la Gossa Sorda, que tancarà l’Acampada Jove 2008.
L’Acampada compta amb cinc espais clarament diferenciats: l’Espai Independència, on hi tenen lloc els concerts de la nit; l’Espai Cultura, amb debats, xerrades i activitats diverses que diferencien aquest festival per la implicació política que conté; l’Espai Socialisme és on cada any s’hi apleguen els acampats; l’Espai Llibertat és la vila de Sant Celoni, un municipi còmplice del festival i de l’ambient de festa i compromís i, finalment, l’Espai Natura és una zona de tranquil·litat per passar bones estones al peu del Montseny.
Els abonaments ja són a la venda. A la pàgina de les JERC-Ponent pots consultar els punts de venta del territori lleidatà.

Viu la independència!

Les millors patinadores del món!

Aquestes són les "meves nenes". Algunes de les nenes del Club Esportiu Patí Torregrossa a les quals entreno i que van arribar a la final del campionat d'aquest any. Que voleu que us digui, són les meves nenes, ja fa temps que les conec, els hi tinc molt carinyo, i encara que em facin enfadar i perdre la paciència, són les millors del món. Potser no pugen totes al pòdium, però per mi són totes unes campiones!