Costa escriure...

Quan costa escriure sobre segons quins temes de l'actualitat perquè ja tothom n'ha escrit... i quan costa escriure sobre temes més personals perquè fan vergonya posar-los a l'abast de la gent... i quan costa redactar quatre ratlles perquè segons quines paraules encara fan mal, o provoquen alguna llàgrima... i quan costa posar sobre paper certes idees perquè ningú més les entendrà... Què queda? Què puc fer? Pensar sense escriure? Escriure sense pensar? Empassar idees, sentiments i sensacions? Copiar, plagiar?

De moment esperaré. Amb el llapis a la butxaca i la llibreta a la bossa.

Autofelicitació.

Qui dia passa, any empeny! I amb un obrir i tancar d'ulls, tornem a situar-nos en el dia de l'aniversari i anem afegint un nou número al compte particular! I avui 26 tardors després, només espero que em posin el pastís al davant per poder desitjar amb totes les meves forces que el nou any sigui millor que l'anterior, perquè si la vida continua posant-me a prova com ho ha fet aquest últim any, jo ja no jugo més, paro el tren i baixo!

Vull tancar els ulls, bufar les espelmes, i en obrir-los veure'us a tots al meu costat. Jo prometo posar els peus a terra per caminar, seguir pas a pas cap endavant, correr si fa falta, i aturar-me a descansar quan sigui precís. Prometo lluitar per cada somni i treballar per cada objectiu. Em comprometo a escoltar i ajudar; dedicar el meu temps a la gent que m'estimo; i somriure davant de cada dificultat. A canvi, només et demano que la sort que m'ha girat l'esquena retorni com una brisa suau i m'agafi de la mà per continuar caminant.

I així, un any més enllà, des de la distància poder mirar enrere i veure que els motius per somriure guanyen als motius per plorar. I descobrir que, malgrat tot, somiar, desitjar, estimar, lluitar, somriure i viure val la pena!

Tornarem!

Hi ha cançons que sorprenen perquè precisament diuen allò que sents, que penses, que voldries dir però no saps ben bé com...

Amb el permís del Jordi, un bon amic, que m'ha fet partícep de la cançó, us la deixo perquè la gaudiu....

Quan has tocat el cel
i sents a prop l'infern
camines sense fe, sense destí,
sense saviesa.

Fugint del que no entens,
fugint d'aquest present,
pensar en aquells anhels
és l'única forma que tens de continuar.

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta
que amaguem rere rostre indiferent.
Però cou i ens fa sentir que hi tornarem.

Trencar aquest desencert
comença en un mateix.
Tornem a les arrels,
als somnis que ens van veure néixer.

És temps de ser valents,
és temps de ser conscients
que cal cor i cervell,
i no volem perdre ningú
en aquest camí.

Tornarem a ser grans...

Rere els núvols hi ha un sol tan gran
que mai ningú no es pot amagar.
Rere els dubtes hi ha la veritat,
creu-me, tenim futur.

Tornarem a ser grans...

Butlletí d'ERC a Torregrossa. Feina feta. Nou camí.

https://docs.google.com/leaf?id=0B6_B_KIyZQ4jNTJmYzlhMTItYTBjMi00OGQ1LWE5ZDYtNDJjYTQ1OGY2MDk4&hl=en&authkey=COms7bEK

Gent valenta al Palau

Més i millor formació

Els i les joves som els que més directament hem patit i estem patint la crisi. Avui, tenim un atur del 40% entre jovent de 16 a 29 anys... És cert, que una bona colla són estudiants, però la xifra és encandalosament elevada. I per tant, se'ns fa evident un problema si no som capaços d’aconseguir la inserció laboral dels i les joves: correm el risc d’abocar-los a l'exclusió social.

Partim d'una premissa molt clara: més treball vol dir més i millor formació. Per una banda, formació pels que no van perdre el rol d'estudiar, però que s'han d'anar reciclant i mantenint al dia en uns moments com els actuals. Necessitem batxillerats nocturns, postgraus, màsters, i formació professional que permeti compatibilitzar treball i formació. Els que van abandonar els estudis perquè es van incorporar al mercat laboral quan hi havia una gran demanda de mà d'obra, han de tenir l'oportunitat de retornar al camí de la formació com a garantia d’una major i millor qualificació professional. D'altra banda, formació específica pels que han perdut el tren de la formació reglada i han de poder reenganxar-se a la societat. I en aquesta línia, és fonamental la valorització de la Formació Professional o cursos prelaborals, i l'adequació d'aquesta formació a les necessitats del territori. Així mateix, pel que fa a la formació universitària, aquesta ha d'anar lligada a la investigació, a la recerca i a la innovació. D'aquesta manera, es reté el talent i es crea el valor afegit. (I avui no parlaré de beques, que és la mare dels ous!!)

De fet, precisament el que és necessari és un canvi en el model de producció. No podem continuar en el model basat en els baixos costos. Necessitem que el nostre model es basi en el coneixement, en la potenciació de la recerca i la innovació i de productes i serveis amb valor afegit. I per tant, s'ha d'afavorir l’emprenedoria i s'ha de facilitar més la tramitació administrativa per fer-ho possible, aixi com els instruments de finançament.

Per tant, la formació és la base. Ara bé, necessitem retornar als valors de l'esforç. Estic a favor d'una societat on el mèrit de l’esforç sigui reconegut sempre, tant en la formació com en el treball. Per una banda, no pot ser que el PSC posi l’accent prioritari de les seves polítiques de joventut en els nini (que són la minoria dels joves). Anem a l'arrel del problema. Facilitem l'accés a tots els joves al món formatiu perquè es reenganxin en el tren del coneixement i del progrés. D'altra banda, tampoc entenc el model de CiU basat en la precarització dels joves amb contractes en pràctiques, que només tenen un sentit puntual.

Si volem ser un país modern, ambiciós i capdavanter, necessitem formació a l'abast de tothom; formació de qualitat; adequada a les necessitats i garantia d'un major nombre d'oportunitats per al jovent.

Si parlem de greuges comparatius, parlem de beques...

Avui que és dia de parlar de greuges comparatius. Avui que és ben real aquella dia que diu que les veritats ofenen (sinó no s'entendrien les reaccions vistes des d'Andalusia). Avui que ens diuen que hauríem de vigilar amb segons quines coses diem. Avui que ja veiem qui fa por en aquestes eleccions. Avui que segons qui diu que ens hauríem d'engollir les veritats dites.

Doncs avui mateix, parlem d'un nou greuge. El de les beques i els i les estudiants catalans.

I és que Catalunya pateix un greuge comparatiu respecte els altres territoris de l’estat, perquè la comunitat estudiantil catalana tot i ser el 16% d’estudiants de l’estat, només percep el 9% de les beques. De fet, el ministeri de torn de Madrid no atén ni a criteris de població, ni proporcionalitat, ni cost de la vida a l’hora d’adjudicar les beques i castiga any rere any als estudiants catalans.

Per això, més que mai, és imprescindible i necessari tenir la gestió dels recursos, augmentar la dotació econòmica i ampliar l’oferta de beques i ajuts econòmics als cursos de doctorats, postgraus i màsters, sobretot en moments actuals en que cal apostar per la formació superior del jovent del nostre país. Hem de garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació superior i que cap persona que ho desitgi es quedi sense la possibilitat de realitzar formació superior.

Avui que parlem de greuges comparatius, parlem de beques. I ja poden enfadar-se des de la resta de l'estat....

I tu, ets valenta?

Conec molts valents. Encara conec més valentes. Surto al carrer i en veig uns quants. Passejo pel poble i me n'adono que som molts. A la ciutat, la cosa és multiplica: al metro, al bus, a la cafeteria, a la feina, al teatre, a l'eix comercial. I quan obro la tele, n'apareixen per tot arreu. Gent valenta és aquella que lluita per ser feliç. És aquella que lluita per tirar endavant. És aquella que reclama per allò que creu que no és just. És gent que va saltant tots els murs que se li posen per davant. Conec valentes de l'institut. Conec valentes de la universitat. Conec valentes de quan faig patinatge. I conec valentes i valents entre les amistats. Conec una professora valenta; i una mestra valenta; i una química valenta; i conec una entrenadora valenta; i una infermera valenta. Conec una mare valenta. I una germana valenta. Conec un venedor valent i una cambrera valenta. Conec periodistes valents. També conec un estudiant valent. I per suposat molts pagesos valents. Conec un historiador valent. I uns quants polítics valents. Conec herois quotidians i em fan enveja. I entenc que la virtut d'aquest país nostre és la suma de tots els valents i valentes que el formen. Però això sóc optimista. Perquè els valents i les valentes són les que se'n surten. Els porucs i les porugues són les que cauen.

Avui, un grup de jovent valent ens hem reunit per deixar clar que volem desafiar el destí, anar contracorrent. Som inconformistes i volem més. Més llibertat; més democràcia. Volem decidir i volem ser decisius. Volem construir el nostre món. Tenim la valentia per afrontar qualsevol dificultat. Només ens cal que la gent valenta descobreixi que ho és; i que la gent poruga, s'ompli de coratge.

Tret de sortida!

Tot camí comença amb un primer pas. I avui hem trepitjat terreny de campanya. La oficial. La que només dura 15 dies. És com un compte enrere. Un primer missatge: la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya som gent valenta. Gent treballadora. Gent honesta. Com tu.

Som somiadors, però toquem de peus a terra. Som perseverants però no ens manca rauxa! Sabem que volem i com arribar-hi!

Tenim 15 dies per desafiar el destí. Per capgirar les enquestes. Per convèncer i vèncer. No tenim cap por. No ens lliga res. Som gent valenta.

I tu?

Compromisos clars abans de començar!

Som a les portes de la campanya electoral. Queden pocs dies perquè arribin les eleccions del 28 de novembre, tot i que són els dies més intesos. El ritme d'aquestes jornades és frenètic per aquelles persones que participem activament en la campanya. I un cop posem la primera marxa, la cosa no fa sinó accelerar.

Fins avui ja s'han dit moltes coses, s'han presentat persones i candidatures, s'han llançat propostes i s'han desevetllat lemes electorals de tot tipus. Ara toca la recta final. I ara toca també deixar les coses clares.

Esquerra Republicana de Catalunya, formació de la qual sóc candidata per Lleida, va presentar fa pocs dies al Teatre Grec de Barcelona els compromisos que ha fixat com a condicionants per a formar part d'un nou Govern. Aquests compromisos han sortit de les enquestes que Esquerra ha fet des del gener a través de la campanya Catalunya Decideix i que ha consultat unes 72.000 persones. Els compromisos són:

- La celebració d’una consulta per via de referèndum sobre el futur de Catalunya.

- El Concert Econòmic quan s’acabi el model de finançament vigent.

- La creació d'un sistema financer públic català per suplir les dificultats de crèdits a empreses, autònoms i famílies.

- Garantir els recursos necessaris per aplicar la Llei de la dependència.

- Establir un règim de preus justos per als productors que potenciï la producció agrària i ramadera i en faciliti la comercialització.

- La reforma de l’estructura del Govern per reduir els alts càrrecs i fer una administració més eficient i transparent.

Deixem clar per endavant què volem i què prioritzem. Ho expliquem en forma de compromisos. Són les nostres condicions. Durant aquests dies anirem desgranant propostes. Tenim clar quin model de país volem. És clar que el volem independent i lliure! Però també el defensem equilibrat, cohesionat, en català, amb un estat del benestar fort, amb polítiques socials que garanteixin l'accés als serveis per part de la ciutadania,...

De moment, i per endavant, els nostres compromisos sobre la taula.