Compromisos clars abans de començar!

Som a les portes de la campanya electoral. Queden pocs dies perquè arribin les eleccions del 28 de novembre, tot i que són els dies més intesos. El ritme d'aquestes jornades és frenètic per aquelles persones que participem activament en la campanya. I un cop posem la primera marxa, la cosa no fa sinó accelerar.

Fins avui ja s'han dit moltes coses, s'han presentat persones i candidatures, s'han llançat propostes i s'han desevetllat lemes electorals de tot tipus. Ara toca la recta final. I ara toca també deixar les coses clares.

Esquerra Republicana de Catalunya, formació de la qual sóc candidata per Lleida, va presentar fa pocs dies al Teatre Grec de Barcelona els compromisos que ha fixat com a condicionants per a formar part d'un nou Govern. Aquests compromisos han sortit de les enquestes que Esquerra ha fet des del gener a través de la campanya Catalunya Decideix i que ha consultat unes 72.000 persones. Els compromisos són:

- La celebració d’una consulta per via de referèndum sobre el futur de Catalunya.

- El Concert Econòmic quan s’acabi el model de finançament vigent.

- La creació d'un sistema financer públic català per suplir les dificultats de crèdits a empreses, autònoms i famílies.

- Garantir els recursos necessaris per aplicar la Llei de la dependència.

- Establir un règim de preus justos per als productors que potenciï la producció agrària i ramadera i en faciliti la comercialització.

- La reforma de l’estructura del Govern per reduir els alts càrrecs i fer una administració més eficient i transparent.

Deixem clar per endavant què volem i què prioritzem. Ho expliquem en forma de compromisos. Són les nostres condicions. Durant aquests dies anirem desgranant propostes. Tenim clar quin model de país volem. És clar que el volem independent i lliure! Però també el defensem equilibrat, cohesionat, en català, amb un estat del benestar fort, amb polítiques socials que garanteixin l'accés als serveis per part de la ciutadania,...

De moment, i per endavant, els nostres compromisos sobre la taula.

Gent valenta

Política activa amb els joves i no només per als joves

Participar vol dir prendre part. Però és molt més que això. Perquè afavoreix, entre d’altres, l’esperit crític, l’adquisició de coneixement, l’arrelament al territori i la transformació social. I a més, la participació és un enfortiment de la democràcia. A nivell juvenil, les dades ens diuen que les taxes d’associacionisme juvenil es mantenen al voltant d’un terç de la població entre 15 i 29 anys, és a dir, un de cada tres joves, formen part d’alguna associació, sigui cultural, esportiva, política, del lleure...

És evident, que són molts els i les joves que dediquen part del seu temps a formar part d’un col·lectiu. Però encara són pocs. Les motivacions que fan que el jovent participin, participem, són diverses, però possiblement responen a la satisfacció de les necessitats com sentir-se últil, o estar amb persones que pensen igual o amb qui es comparteixen idees.

Deia que encara són pocs els joves que participen activament. Perquè està demostrat que aquelles persones que ho fan adquireixen una formació i uns valors que equival a una experiència vital riquíssima, a la vegada que ajuden a construir un país millor.

La qüestió és doncs, com fer que el jovent participi més. Crec que la recepta màgica no existeix. Ara bé, parteixo de la base que la solució, si és que se’n pot dir solució, parteix de la transversalitat, ja que és una tasca col·lectiva. L’administració, tant a nivell nacional, com a nivell local, ha d’apostar fermament per fomentar la participació; les escoles, instituts i universitats també han de ser actius en aquesta missió; l’educació familiar no es pot deixar de banda, i és evident que forjar les persones amb els valors de l’associacionisme, el voluntariat i la participació és forjar persones més preparades per afrontar el futur.

D’entre aquest àmbits d’actuació, si una cosa està clara és que l’actuació de la Secretaria de Joventut del Govern català, liderada per les JERC, en matèria de polítiques de joventut a Catalunya ha estat pivotant entre dos grans objectius: la participació i l’emancipació juvenil.

Precisament en aquest àmbit de les polítiques públiques de joventut crec fermament que els consells locals de joventut són les eines claus per a la participació juvenil. Ja que només des d’una participació activa i decidia del jovent en els debats socials i polítics es poden elaborar polítiques de joventut adequades als interessos o necessitats del jovent. Per tant, una de les claus és que les administracions (ajuntaments i Generalitat) prenguin els consells de joventut o les plataformes unitàries com a interlocutores directes per al desenvolupament de les polítiques públiques. Perquè els consells de joventut? Perquè els consells de joventut són l’eina més propera del jovent per a transformar el seu entorn més immediat. I a la vegada, els consells són les eines per fomentar l’associacionisme juvenil i la participació democràtica.

De fet, ja s’està fent, només cal mirar els consells locals que s’han creat a Catalunya aquests últims anys, però el que cal és aprofundir-hi i seguir per aquest camí. Perquè el que necessitem és una política activa amb els joves i no només per als joves.

Exemples de bones pràctiques que ens demostren que el camí és bo són els plans locals que s’han desenvolupat arreu del territori lleidatà i del Pirineu; uns plans que han comptat amb la participació juvenil de centenars de joves de les nostres comarques i que han definit les necessitats juvenils a nivell local. O bé, la gran quantitat de locals de joves i hotels d’entitats que s’han construït per donar resposta a les aspiracions que el jovent té. Els joves han passat de reunir-se al caixer automàtic o a la parada de bus, a tenir un espai on trobar-se i fer activitats. La demarcació de Lleida ha multiplicat per 3 els espais joves i ara ja n’hi ha 130. Tenir un local, també ajuda a la participació i a la cohesió. O també s’ha aprovat el nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya, que ha comptat amb la participació de milers de joves i que estableix les línies bàsiques de les polítiques de Joventut de Catalunya per als propers 10 anys. I finalment, què dir de la Llei de polítiques de Joventut, la primera llei de joventut, que malgrat els pals a les rodes que ha rebut d’alguns ja és una realitat.

Totes aquestes són eines que ens han d’ajudar a desenvolupar i millorar la vida dels joves. Són eines que s’han basat en la participació i han escoltat la veu del jovent per a poder-se realitzar. Aquestes eines han de permetre avançar cap a l’emancipació juvenil i la construcció del model de societat que volem. Així que, malgrat tot, tinguem sempre present que s’està fent feina. Que s’està fent bé. I que està a les nostres mans continuar per aquest camí. Només cal baixar al carrer i participar!

La Diada de la cruïlla

La Diada Nacional de Catalunya és, aquest any, més important que mai. És el primer Onze de Setembre després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, després de la resposta massiva del poble català en la manifestació del 10 de juliol i de la constatació de la impossibilitat d’establir un marc de relacions amb l’Estat espanyol. És també la primera Diada després de les diferents onades de consultes sobiranistes que s’han desenvolupat arreu del Principat i que han evidenciat un moviment imparable envers el nostre dret a decidir. És la festa nacional que arriba després de les recents retallades en infraestructures i les retallades socials i que tindrà lloc tot just dos mesos i mig abans de les eleccions al Parlament.

És en aquest context que l'independentisme es mostra com l’única proposta viable de futur per al nostre país. Tant l'autonomisme com el federalisme s'han mostrat inservibles o inviables per tal de gestionar la relació amb un Estat que no vol res més que el manteniment dels Països Catalans com una font de recursos econòmics sense reconèixer en cap cas la seva identitat pròpia ni el seu dret a decidir.

Les properes eleccions suposaran una clara tria entre dos camins. D’una banda els immobilistes i partidaris de què res canviï i a l’altre costat l’aposta clara i decidida per passar pàgina d’una vegada per totes a l’autonomisme. Cal dir alt i clar que l’única força política que ha situat el dret a decidir i la convocatòria d'un referèndum sobre el futur de Catalunya com a objectiu per la propera legislatura ha estat Esquerra Republicana de Catalunya, juntament amb les JERC.

No podem passar per alt que aquest 11 també arriba en un moment especialment complicat per al jovent. La crisi, tal com hem vingut denunciant, passa factura especialment als i les més joves, amb unes taxes d'atur insostenibles. A diferència d’altres, nosaltres tenim clar que és precisament la dependència política i econòmica un dels principals obstacles per poder fer front a la crisi actual amb totes les eines possibles.

Per tot això, aquest 11 de setembre ens sobren els motius per reclamar la independència de la nostra nació, per poder construir un futur pel jovent, per garantir els nostres drets i per trencar les cadenes que ens empresonen. És en aquesta línia que les JERC fem una crida al jovent lleidatà a sortir al carrer aquest 11 de setembre i a participar a la manifestació unitària que tindrà lloc a Lleida. Fem sentir la nostra veu per avançar cap a la Independència i la Justícia Social.

El moment de tornar a casa...

El tòpic diu que la vida dóna moltes voltes. Però és ben cert. A vegades ens pensem que ho tenim tot controlat i ben lligat i en un instant ens trobem descol·locats davant de la immensitat el món. Tot el que ens semblava etern, s'esfuma; mentre que allò que havíem rebutjat incansablement ara ho anhelem. Les prioritats d'una vida canvien d'ordre com si juguéssin a la borsa i el camí a recórrer, en lloc de ser una marató a peu pla, es converteix en una cursa d'obstacles sense fi.

Les experiències viscudes poden ser més o menys bones, però de ben segur que de totes en podem aprendre, i que totes ens faran més forts. I a vegades sense saber ben bé perquè tenim la certesa que hem de fer alguna cosa. No perquè estigués previst, ni perquè algú ens ho mana, sinó que una veu interior ens guia. No crec que sigui intuïció femenina, però saps que ha arribat el moment de tancar una porta i obrir una finestra.

I d'això es deu tractar la vida. A anar fent passos, seguint el que ens dicten les emocions i sensacions, i després veure si el resultat és el que ens espereràvem o no. Potser no hi ha camí bo, i resulta que tots són possibles i només es tracta de portar el calçat i la motxilla adequats. Així doncs, ens anirem preparant per quan arribi el moment de tornar a casa...




Malalties per mancança d'aire,
nits estranyes de ressaca i mala maror;
mil raons per a posar distància
entre mi i aquesta terra feta presó.

Començar en un altre lloc
on no sàpiguen qui sóc,
recobrar aquell dolç plaer
d'amagar-me i observar la gent.

Passa el temps i el vi de la nostàlgia
que engoleixes per les tardes quan es fa fosc
va recuperant, per art de màgia,
gestos oblidats, sorolls i certes olors.

I el mateix que em va portar
a anar-me'n nord enllà
ara té un perdut encant,
un avís de que ja arriba el meu dia perquè:

Content
enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content
vull retrobar-me amb la meva gent,
i veure'ls iguals però diferents.

Porto a les butxaques mil adreces
plenes de records que amb el temps s'esborraran,
com aquells colors de fotos velles
que per treure'm l'enyorança mirava allà.

I tot i que el mes entrant
pensaré ja en fotre el camp,
ara em moro per tornar;
el sotrac damunt la via marca el ritme perquè...

Content
enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content
vull retrobar-me amb la meva gent,
i veure'ls iguals però diferents.

La millor eina pel jovent dels Països Catalans!

Dissabte a Igualada les JERC vam aprovar per unanimitat el programa electoral per aquestes eleccions al Parlament, que se celebraran a la tardor. Després d'un procés de participació de les sectorials, de redacció de les propostes, de la presentació d'esmenes i del debat, les JERC hem aconseguit un document realista però alhora ambiciós. Tenim un programa que abarca tots els temes que afecten als joves més directament com en matèria d'ocupació i treball, formació i educació, amb especial èmfasi amb les polítiques universitàries; d'habitatge o de salut; però també generem discurs en polítiques mediambientals i de defensa del territori, en aspectes culturals, tradicionals i de llengua catalana o en les polítiques per una societat igualitària amb les mateixes oportunitats per a tothom. A tall d'exemple (més endavant ja parlarem de les propostes concretes) el programa inclou la convoctòria d'un referèndum vinculant d'autodeterminació, l'impuls de la participaicó juvenil a través dels consells locals de joventut, o fixar l'edat legal per votar als 16 anys.

I no només les propostes ens avalen com una bona eina per a la propera legislatura. També la feina feina durant aquests tres anys i mig de govern. La Secretaria de Joventut, encapçalada per les JERC, amb la figura de l'Eugeni Villabí, ha liderat les polítiques de Joventut a Catalunya. S'ha treballat per afavorir l'emancipació juvenil amb la creació d'una Xarxa Nacinal d'Emancipació Juvenil que coordina tots els serveis públics adreçats a facilitar l'emancipació del jovent de tot el territori; s'ha impulsat l'Acord de Mesures per a l'Ocupació Juvenil a Catalunya adreçat a reduir la precarietat, la temporalitat i la sinistralitat laboral de la gent jove. També s'ha tirat endavant el nou Pla Nacional de Joventut, en el qual han participat fins a 10.000 joves a través d'un procés de consulta i del web http://www.volemdecidir.cat/; s'ha consolidat la Xarxa d'habitatge Jove a través de l'ampliació del programa Borsa Jove a totes les demarcacions; s'ha aprovat la Llei de polítiques de Joventut que regularà les competències en matèria de joventut per primer cop en 30 anys d'autogovern i que permet fer un gran salt qualitatiu; s'ha creat Jove.cat per recollir i facilitar tota la informació necessària per a joves; o s'ha fomentat la participació juvenil a través de l'increment dels recursos, entre d'altres.

També des del Parlament s'ha fet notar l'emprempta de les JERC. La Llei de Consultes per Via de Referèndum és un gran pas com a país, que ens dota d'una eina democràtica i útil per decidir, i en la tramitació d'aquesta llei, el Diputat de les JERC, Pere Aragonès, hi ha tingut molt a dir. Com ho ha fet en tants altres temes que afectaven als joves o a les llibertats nacionals de Catalunya.

De ben segur els mesos que queden fins a les properes eleccions, seran un camí dur, però les JERC hem demostrat que sabem que volem i que sabem com fer-ho. Explicarem tota la feina feta i explicarem què és el que farem. Totes les propostes recollides al programa electoral milloraran la vida dels i les joves del nostre país; ajudaran a l'emancipació juvenil, defensant el territori i cohesionant la societat.

Durant la conferència nacional, celebrada a Igualada, també hem ratificat els candidats de les JERC a les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament. Tinc la sort, el repte i la responsabilitat de poder formar part de la candidatura a la circumscripció de Lleida. Una tasca que m'il·lusiona i em motiva, perquè estic convençuda que les JERC som l'eina més útil pel jovent dels Països Catalans!!

Em costa imaginar-te absent per sempre

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.

Miquel Martí i Pol

Doncs això!

No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu

Arenys de Munt quedarà gravat a les nostres memòries com l'inici d'un procés que aquest cap de setmana esclatarà en forma de democràcia, reivindicació i festa. Sens dubte el 13D (i el 28F i el 25A) seran els punt d'inflexió del nostre pas com a col·lectiu cap a la llibertat. En el pitjor dels casos ens trobarem amb menys participació de la prevista i amb el silenci mediàtic còmplice de tots aquells que han intentat tallar les nostres ales. Però només que una persona dipositi la papereta del sí dins d'una urna, serà una persona que s'ha manifestat democràticament i pacíficament a favor del dret d'autodeterminació de Catalunya. Sense armes, sense il·legalitat, sense coacció ni violència. Es parlarà amb la força de les urnes, amb la voluntat de voler ser. I és que en el millor dels casos, no serà una sola persona la que dipositi la papereta, sinó que en seran centenars de milers, i això ja són figues d'un altre paner! Això és la voluntat d'un poble!

Jo sóc de les persones que diumenge 13 no podré votar, perquè al meu poble no hi ha convocada la consulta. I em sap greu, molt greu, no poder votar. Per això animo als que sí que poden, per a què hi vagin. Que esdevinguin protagonistes d'una fita històrica d'aquest país. I que en un futur quan als llibres d'història s'expliqui l'inici del procés d'independència del nostre país, puguin dir: jo hi vaig ser; jo vaig votar; jo vaig participar-hi.

Podríem parlar dels motius del sí. Podriem enumerar les raons per convèncer al màxim de gent de perquè cal el vot afirmatiu. Però, perdoneu el meu agosarament, però jo encara no he trobat cap persona que pugui manifestar-se en contra del que diu la pregunta que 700.000 persones aquest diumenge estan cridades a respondre: "Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?”.

Diumenge, com mai, jove, gran, avi, immigrant, de dretes, d'esquerres, de centre, treballador, universitari, jubilat, ric, pobre, siguis qui siguis, fes-te teva la frase de Vicenç Andrés Estellé, i

baixa al carrer i participa, perquè no podran res contra un poble, unit, alegre i combatiu!!

Arenys. Catalunya. La Diada. La consulta i la Independència!

La Diada Nacional d'enguany ve marcada clarament pel debat del dret a decidir i les consultes populars en favor de la independència del nostre poble. Malauradament també ha pres protagonisme un cop més, l'espanya més rància i antidemocràtica amb les seves declaracions, prohicions, i provocacions.

Arenys de Munt, tal i com el seu alcalde ha dit aquest matí, serà la capital de Catalunya durant un dia, el diumenge 13. O si més no, moltes mirades, algunes amb els ulls ben oberts, altres més aviat de reüll com qui no vol la cosa, estaran posades en aquesta població del Maresme.

El que havia de ser com una anècdota local, (sense voluntat de treure-li importància), ha acabat sent un afer nacional amb tots els ets i uts. La resposta desproporcionada de la justícia i les declaracions de la caverna espanyola provocaran l'efecte contrari del que segurament volien. Com més ens prohibeixin donar suport, més en donarem; com més prohibeixin fer preguntes, més preguntarem. Oi doncs!? no és aquesta la base de la democràcia?

I com si no fos prou surrealista la cosa, a sobre, al moment que anul·len el suport de l'Ajuntament a la consulta, donen tot el permís a una organització feixista, que hauria d'haver estat il·legalitzada fa anys i anys, perquè es manifesti amb tota la impunitat pels carrers d'Arenys. Aquesta és la seva democràcia. El món al revés!

Conclusions: El que els fa por no és la consulta sinó la resposta. Sempre trobaran excuses per tallar-nos les ales, siguin o no democràtiques, tinguin o no la raó. Per això, no hem d'abandonar mai la nostra lluita. Fa només uns anys, era impensable que un poble fes una consulta sobre la independència de Catalunya. Ara, segurament viurem uns mesos amb un seguit de consultes arreu del territori, la majoria de les quals, diran clarament que sí que estem a favor que Catalunya sigui un país lliure. És l'inici. No ens podran parar!

Podran prohibir que una consulta local es faci en dependències municipals, però no poden prohibir-nos el dret a expressar que volem decidir el nostre futur, que volem proclamar als quatre vents la independència dels Països Catalans i exclamar Adéu Espanya!