ARA MATEIX

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol, el més gran poeta del poble català
Ara mateix, sense dubte, la seva millor poesia

Ja és aquí l'Acampada Jove 08!

Les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) han presentat aquest matí a la seva Seu Nacional l’Acampada Jove 2008. L’Acampada Jove és el primer festival políticojuvenil dels Països Catalans en nombre de participants –40.000 de mitjana durant els darrers anys—, l’organitzen les JERC i enguany arriba a la 13a edició. L’Acampada Jove tindrà lloc el 10, 11 i 12 de juliol a Sant Celoni i entre els grups principals hi ha Soziedad Alkoholika, La Gossa Sorda, Els

Pets, Betagarri o Banda Bassotti.

Dijous el Festour visitarà l’Acampada i es donarà l’oportunitat a grups nous de música en català per fer sentir la seva veu entre el jovent independentista dels Països Catalans. El cartell de dijous compta amb grups com Vall Folk Ska, Kontra-Band, Dr. Calypso, Kayo Malayo i Betagarri. Divendres tocarà Sota Zero, la Kinki Beat, Strombers, Banda Bassotti i the Toasters. La nit del divendres es completarà amb la Festa Flàixbac amb Carles Pérez. Finalment, dissabte l’Acampada oferirà Sva-ters, Els Pets, Revolta 21, Soziedad Alkoholika i la Gossa Sorda, que tancarà l’Acampada Jove 2008.
L’Acampada compta amb cinc espais clarament diferenciats: l’Espai Independència, on hi tenen lloc els concerts de la nit; l’Espai Cultura, amb debats, xerrades i activitats diverses que diferencien aquest festival per la implicació política que conté; l’Espai Socialisme és on cada any s’hi apleguen els acampats; l’Espai Llibertat és la vila de Sant Celoni, un municipi còmplice del festival i de l’ambient de festa i compromís i, finalment, l’Espai Natura és una zona de tranquil·litat per passar bones estones al peu del Montseny.
Els abonaments ja són a la venda. A la pàgina de les JERC-Ponent pots consultar els punts de venta del territori lleidatà.

Viu la independència!

Les millors patinadores del món!

Aquestes són les "meves nenes". Algunes de les nenes del Club Esportiu Patí Torregrossa a les quals entreno i que van arribar a la final del campionat d'aquest any. Que voleu que us digui, són les meves nenes, ja fa temps que les conec, els hi tinc molt carinyo, i encara que em facin enfadar i perdre la paciència, són les millors del món. Potser no pugen totes al pòdium, però per mi són totes unes campiones!

L'estaca-txiki

Polònia... el programa que Catalunya es mereix...

Dissabte de selecció...

Dissabte es va disputar el Catalunya-Argentina, (0-1) pels despitats.
Aquí us deixo unes quantes imatges de la tarda.
Com veureu el Camp Nou no estava ple, i això entristeix una mica, perquè hauria hagut d'estar a rebentar, amb les entrades exhaurides i amb un crit unànim i fort en favor de les seleccions catalanes. Però tampoc hem de perdre de vista que al Camp Nou hi caben més de 100.000 persones, i això és molt...

Sigui com sigui, els que hi vam ser vam cridar com sempre, vam omplir el camp d'estelades i pancartes i vam gaudir en una nova ocasió de la nostra selecció.

Potser no vam guanyar, però vam jugar contra Argentina, una de les potències mundials en futbol, i això, segur ja va fotre a uns quants! Només espero i desitjo que la gent no perdi l'esperança i cada nou partit tingui una resposta massiva per reclamar el dret que tenim de competir oficialment sota el nom i la bandera de Catalunya.


Estic segura que ben aviat ho veurem. S'han anat fent passos de gegant en altres esports, i poc a poc i a pas valent, aconseguirem que les disciplines majoritàries siguin també reconegudes. Mentrestant, seguirem partit a partit, animant la nostra selecció, jugui amb qui jugui. Després, seguirem els partits oficials i les competicions on vagi! I quan per fi, puguem participar al mundial o l'Eurocopa, voldrà dir que tot s'ha normalitzat.

Una nació! Una selecció!

Per ella. Per la seva lluita. Pel Sàhara.

El dia de Sant Jordi, passejant pel carrer Major de Lleida a la caça d'algun llibre no mediàtic per poder regalar, em vaig topar amb l'Antònia (Antonieta) i la Ceci. Feia molt temps que no les veia. Tot i que som família i vivim al mateix poble, ja se sap, la vida porta per camins diferents, i a vegades costa trobar-te amb la gent que tens més aprop. No obstant, sempre és grat trobar-te persones que fa temps que no veus i sobretot, quan menys ho esperes.

Precisament, al voltant d'aquella data havia tingut notícies de l'Antònia (la senyoreta Antonieta, que deia jo, durant la meva etapa escolar).
Jo ja sabia que feia temps que dedicava bona part del seu temps i la seva feina a treballar pel Sàhara. Des que un estiu va acollir una nena sahrauí, la lluita no ha cessat ni un moment.

Gràcies al seu comentari que va deixar en aquest bloc vaig poder descobrir les seves pàgines a internet. Una meravella, de veritat. El Sàhara, trenta anys d'exili, trenta anys de d'ocupació, és un recull d'experiències, opinions i reflexions sobre la solidaritat amb els sahrauís.

Però en té més, notícies del Sàhara i Sàhara Ponent.

Per això, des d'aquí li agraeixo públicament el fet que em concedís el premi DARDO
(La I Entrega de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”)
i la felicito sincerament per la seva feinada per l'alliberament del poble sahrauí i sobretot per donar a conèixer al món les seves experiències amb la Lab, i tot el seu saber sobre el Sàhara.

Quan et concedeixen el premi DARDO diuen que has de donar el premi als blocs que creguis oportú. No se si es pot fer, en cas que sigui que si, jo li tornaria a donar a ella, sense cap mena de dubte!

TV3 - Polònia - Franco i la compra de vots a Eurovisió

Entrem en una setmana eurovisiva i què millor que un gag del Polònia que toca el tema! Jo m'he fet un fart de riure; espero que vosaltres també gaudiu de les confessions del "generalísimo".
Tot i que ara, el programa Polònia em fa molta gràcia i trobo que és un programa genial, sempre, després dels gags, em queda aquell punt d'amargor de saber que ni la Dictadura franquista va ser de riure, ni els polítics d'ara haurien posar tan fàcil als guionistes fer un programa d'aquestes característiques...

passadís de 90 minuts!

.... la imatge que està donant avui el FC Barcelona , d'uns institució que té més d'un segle, és una imatge d'expedient disciplinari! Però que collons s'han cregut aquests jugadors! Què collons s'han cregut que són! per tractar d'aquets manera el Barça... Els socis i seguidors del Barça no es mereixen això. No s'ho mereixen de cap de les maneres. No es pot venir al Bernabeu a contribuir a la festa del Real Madrid. No es pot contribuir així a què el teu etern rival se't pixi a la cara. No és tolerable! Això no pot ser! Aquests senyors es guanyen molt bé la vida. Aquests senyors cobren molts diners. I és un problema d'actitud! És un problema de ganes! És un problema d'orgull, de posar la cara, de lluitar! Què s'han cregut que són per tractar així el barcelonisme! No pot ser!!
Ja n'hi ha prou!!...

Aquestes eren les paraules del Joan Maria Pou, el locutor de Rac1 mentre estava retransmetent el partit. Sí senyor. Vas reproduir per les ones el que molts seguidors i seguidores pensaven. Però per molt que diguem, no hi ha paraules per expressar el sentiment d'humiliació que molts culés tenim a dins, després , no ja del passadís, sinó del partit.

Però com que els colors blaugranes es porten dins del cor, faré veure que aquestes dues temporades no han existit. Esborraré de la memòria el partit del 4-1. Recordaré els millors moments de l'etapa Rijkaard i Ronaldinho. I a còpia dels dies em tornaré a il·lusionar. Amb Guardiola i nous fitxatges ens ho tornarem a creure, i acabaré per tornar a pronunciar la coneguda frase: "Aquest any sí"

-... sinó... sempre ens quedarà París!...-

Si el món es mou...

...com puc estar aturat? Diuen Els Pets.
De fet, podríem dir que el món fins i tot es mou massa ràpid en segons quins moments. La vida porta un ritme frenètic, i podem optar o bé per seguir-la de prop o bé per reduir la nostra marxa i anar fent, com deia aquell. Les persones inquietes sovint planten cara i aconsegueixen un bon ritme. Altres, més pacients, caminen tranquilament sense presses, seguint allò de "a poc a poc i bona lletra". No sabria dir quina és millor opció. Suposo que, com en tot, l'equilibri acaba sent una bona solució, però tampoc està tan clar. El que si que és una obvietat és que quan deixes una cosa aparcada amb l'excusa de ja ho faré després, allò té la gran possibilitat de quedar-se per fer.

Durant aquestes últimes setmanes ho he viscut en primera persona. Després d'un inici d'any a un ritme frenètic per qüestions laborals, que pogut descobrir la calma d'arribar aviat a casa, de poder asseure'm al sofà i mirar la tele, de tenir 10 minuts per esmorzar mentre miro el Cuní,..., i que voleu que us digui, també m'ha agradat l'experiència!
No obstant, i com que en el fons és cosa de caràcters, crec que sóc una mica al·lèrgica a la tranquilitat i m'agrada anar contrarellotge i no perdre'm ni un instant d'aquest viatge que és la vida.

En poc més d'un mes he vist com el govern del meu país s'ha vist obligat a fer un transvassament per portar aigua a Barcelona, he vist la mala gestió del Conseller Baltasar quan va encetar la problemàtica de la sequera, he vist com les coses no canvien i la justícia deixa de ser justa en el cas del Franki, el noi de Terrassa, he vist com el Barça llençava una lliga i perdia l'opció de la Champions, he vist com al país Basc continua la croada contra l'esquerra abertzale, he vist com per Sant Jordi el llibre més venut era un escrit en castellà, i com a can Esquerra (com a tots els altres partits) continua la cursa interna per véncer al congrés del juny.
I moltes coses més, o i tant!
Ara però, ja estic cansada de mirar tant! I torno a tenir ganes de fer, de participar!
La bona vida per mi, no és aquella en la que faig d'aspectadora, sinó aquella en la que jo sóc protagonista!

Miro
i cada persona al meu davant
porta
un secret amagat.

Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara
depèn tot de mi.

La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.

Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.

Si el món es mou,
com puc estar aturat.

La llegenda de Sant Jordi

Llegenda i imatges extretes del portal educatiu edu365.cat.

Diu la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps hi havia un drac monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives .

Els ciutadans, sense cap solució, varen decidir donar-li dos ovelles cada dia per apaivagar la seva fam. Quan s’acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense.

El rei convocà una reunió,on van decidir que farien un sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges.

Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir:

- Perdoneu a la meva filla i ,a canvi, us donaré tot el meu or , el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano per favor, deixeu la meva filla.

El poble li va negar, i el rei va demanar vuit dies per a plorar la seva filla. Arribat el dia el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova, a prop del drac.

Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa,
va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes d’aquell enorme drac.

Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d’un cop, el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor.

De cop, de la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d’amor.

El rei li va demanar que es cases amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del regne.

Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res.

Des d’aquell dia la gent del poble va viure tranquil·la.

Per això el dia de Sant Jordi els homes regalen una flor a la persona que més estimen. Les dones, diu la tradició, han de regalar un llibre.

Les llegendes no cal que siguin certes, només cal que siguin boniques.

Jo em faig la tradició a la meva manera i regalo un llibre i una rosa a aquells que més m'estimo! Qüestió d'igualtat!