ANEM PER FEINA!

Escric aquestes línies mentre de fons escolto l'última sessió de la X Legislatura del Parlament de Catalunya. Una legislatura que haurà durat encara no tres anys, o el que és el mateix, 1.046 dies, i en la qual des de l'#escó84 he tingut l'honor de ser una representant del poble de Catalunya.

Al post anterior, quan encara no estaven ni convocades oficialment les eleccions del 27S ni, òbviament, en sabíem el resultat, ja vaig explicar les sensacions i els sentiments que he viscut com a Diputada. Des de llavors han passat moltes coses: la més important és que tenim el mandat democràtic clar per caminar amb pas ferm cap a la República Catalana. Allò que han intentat impedir per activa i per passiva que féssim, que era votar i decidir el futur col·lectiu del nostre poble, ho vam fer el 27 de setembre a través d'unes eleccions al Parlament amb caràcter plebiscitari.


I el resultat és clar, encara que ho neguin, ho manipulin, ho tergiversin o ho amaguin. El resultat és 72 escons a favor de la independència de Catalunya i el suport del 47'8% dels vots totals emesos. Del total!! Si ho mirem en format de blocs vol dir 47'8% a favor del Sí, 39'11% a favor del No, i 11'45% en el Sí-No/No ho sé/Mig-Mig. Victòria clara. I mandat indiscutible. De fet, ho refermen i ho corroboren les portades dels diaris internacionals publicats l'endemà de les eleccions, a diferència dels mitjans espanyols, que sense sorprendre gaire, malauradament s'assemblen més a pamflets de novel·la negra o ciència ficció.

Així doncs, tenim allò que volíem? Sí. Un mandat clar i indiscutible per complir. Per tant, anem per feina. Dilluns es constitueix el nou Parlament i comença oficialment la XI Legislatura, la que ens portarà a la proclamació de la Independència del nostre país. Perquè això ja només depèn de nosaltres. De la voluntat del poble (i ja s'ha demostrat) i de tasca responsable, acurada i a l'alçada de les organitzacions polítiques que defensem la independència com l'única alternativa per poder guanyar el futur que es mereix la gent del nostre país. I no tinc cap dubte que tots tenim molt clar el que ens hi juguem, que és tant, que és tot. Per això no fallarem! 

Venen dies d'incertesa encara, potser sí, però convindrà pas a pas anar-les esvaint. I així ho farem. I és més, encara que sigui un camí a voltes incert, el que està clar és que va clarament cap a una direcció que és la de l'esperança i les oportunitats. I això és molt més potent i fort que qualsevol dels entrebancs que anem trobant o de les pedres que ens vagin posant.


Dilluns deixaré oficialment las tasca que m'ha ocupat els últims 1.046 dies de la meva vida. Passo el relleu parlamentari de les JERC al diputat Gerard Gómez, qui serà, com ha estat sempre, digne defensor del jovent, de la justícia, dels drets personals i col·lectius i de la llibertat del nostre país complet. Jo seguiré, com sempre des de que tinc ús de raó, treballant per acomplir els somnis.

Així que anem per feina! Com deia el poeta, posem-nos dempeus altra vegada i via fora!; 
perquè a vegades ens en sortim! I ara és una d'aquelles vegades.