La meva herència

A casa, pagesos de tota la vida com som, sempre m'havien repetit una idea: "la meva herència eren els estudis que em donaven. El llegat més gran que em deixaven i que em podrien deixar era la meva formació. Que jo, la filla gran d'una família humil d'un poble interior, pogués fer una carrera i aconseguir guanyar-me un futur millor".

Aquests dies de selectivitat i de notícies als diaris sobre universitats, beques, taxes, ..., hi penso sovint. I me n'adono com n'era de veritat aquella frase que em repetien i que potser no sabia valorar al seu moment. I quan més hi penso més me n'adono que a vegades la voluntat de fer o aconseguir una cosa, necessita alguna ajuda, alguna empenta. En el meu cas, aquesta ajuda va ser una beca d'estudis.

I ara, que han passat els anys i que ha canviat molt tot, crec que puc afirmar que si no hagués estat per la beca, potser no hauria pogut anar a la universitat; i si no hagués anat a la universitat, ara no seria periodista;  ni hauria pogut aconseguir les feines que he fet al llarg de la meva vida laboral; ni ves a saber...

No sé que hauria passat, però sí que crec amb certesa que no hauria pogut estudiar per culpa dels costos econòmics que suposa portar un fill o una filla a la universitat. I això hauria estat injust. Com és injust ara que hi hagi unes taxes universitàries altíssimes, sense un ampli ventall de beques que ho compensin, que dificulten l'accés a l'educació superior a molts joves, en un moment, on més que mai és imprescindible formar-me per guanyar-se un futur amb més garanties.

Diuen les estadístiques que ara són tres mil els estudiants que han d'abandonar els estudis perquè no poden fer front al cost dels estudis. Diuen les mateixes estadístiques que aquesta xifra és la mitjana dels últims anys. El que no diuen les estadístiques és que darrera cada xifra hi ha un nom i uns cognoms, hi ha un jove amb la seva història, hi ha un estudiant amb la seva vivència personal. I tres mil, encara que siguin la mitjana, són molts. Perquè mentre hi hagi una sola persona que per motius econòmics no pugui accedir a la universitat tindrem un sistema injust. I per tant, fallarem com a país.  I el que hem de fer com a país és garantir, amb els mecanismes que siguin i que tinguem al nostre abast, que NINGÚ quedarà fora del sistema unievrsitari per qüestió de diners.

La formació universitària, els estudis superiors, són molt més que una pila de crèdits, pràctiques i exàmens. A vegades, són una herència, la principal herència, que ens garanteix un futur millor.

Pregunta al ple

Visualitza la intervenció al Parlament 

Esborrar per recordar; reconstruir per avançar; superar per guanyar!

Fa tants anys que esperàvem aquest moment que fins i tot sembla que no pugui ser! Avui és un gran dia per Torregrossa, el meu poble. La major part de la gent ens sentim orgullosos del lloc on hem nascut, on hem crescut, on hem après, on hem estimat, on hi tenim els amics i la família i pràcticament totes les experiències quotidianes. En el meu és així, evidentment. Sempre he estat orgullosa d'un poble que amb els seus defectes i les seves mancances, és el meu! I això, per si sol, ja el feia (i el fa) el millor del món. 

Malgrat tot, fins avui hi havia una cosa, que igual que una espina, estava clavada al meu orgull de poble i em feia abaixar la mirada cada cop que algú em recordava la seva existència: el monument feixista situat a l'entrada dels jardins municipals. Altrament dit i rebatejat per molts: el monument de la vergonya. Avui, puc dir ben alt i clar que estic (del tot i sense espines) orgullosa d'aquest petit gran poble del Pla d'Urgell. 

Després de massa anys i de massa discussions, avui s'ha fet realitat un dels somnis més esperats per bona part dels meus conciutadans: la retirada del monument franquista. Una decisió que fa anys que s'hauria d'haver pres, però que malgrat tot, no és més que un acte de normalitat democràtica, de superació de prejudicis i de valentia política.

Pedra a pedra que es desmuntava, es reparava una part de la història. Avui, 18 de juny de 2013, al llarg del matí, Torregrossa tanca una pàgina de la seva història i pot mirar el futur amb optimisme. Avui, Torregrossa i la seva gent ha aconseguit esborrar la imatge viva del franquisme per fer que el record d'allò que rebutgem sigui encara més fort. Avui, Torregrossa té la possibilitat de reconstruir el present i avançar, deixant de mirar al passat de reüll. Des d'avui, Torregrossa supera les ferides de la història per guanyar un nou futur: lliure i just. 

Avui, que des de Barcelona seguia les notícies del poble a través del telèfon i internet, tancava els ulls i m'imaginava sortint de casa, saludant les veïnes que prenen la fresca, caminant carrer avall fins a la placeta, girar pel carrer de Lleida i enfilar-lo fins al Portell, i allà, vigilant no ser atropellada, seguir Sant Roc avall, saludant els que estan a les terrasses prenent alguna cosa per combatre la calor i un cop a l'Ajuntament, respirar fons, fer unes quantes passes més, girar la cantonada i mirar, amb emoció i pell de gallina que, presidint els jardins on hi ha les escoles i la zona esportiva, encapçalant un dels punts neuràlgics del poble, ja no hi ha res; només la sensació i la seguretat d'haver escrit una nova pàgina de la nostra història: una pàgina que parla de memòria, de democràcia, de justícia i de llibertat.  

*Felicitats a l'alcade i company, Josep M. Puig, i a la Tinent d'Alcalde i companya, Marionna Solsona, així com a tots i totes els que  ho heu fet possible. I sobretot, felicitats a tots els torregrossins i torregrossines.

 Aquí pots consultar les notícies destacades:


http://www.territoris.cat/articulo/comarca/torregrossa-retira-el-monument-feixista-dels-jardins-municipals/20130618150657006525.html#votar-5

http://www.vilaweb.cat/noticia/4126702/20130619/treuen-monument-franquista-torregrossa.html

http://www.vilaweb.cat/noticia/4079805/20130201/torregrossa-retirara-monument-feixista-jardi-municipal.html

Agrònoms, Lleida i el territori

La major part dels dies al Parlament tenim comissions. Allò que fem quan poca gent ens veu, malgrat que tot es pot seguir per la pàgina web del Parlament www.parlament.cat , és un bon gruix de la tasca parlamentària. És debatre, consensuar, buscar acords, contrastar, i cercar solucions per infinitat de propostes de tot tipus que fan referència a diferents temes i que aborden aquelles problemàtiques, injustícies o conflictes que estan latents a les nostres vides.

Dijous vam tenir comissió d'Ensenyament i Universitats, una a les quals pertanyo, i entre moltes altres propostes per defensar escoles del nostre territori que passen per una situació complicadíssima, també vam debatre sobre una proposta de resolució presentada pel PSC i que demanava el garantiment dels estudis d'enginyer superior agrònom en exclusiva a l'Escola tècnica superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) a Lleida. 

Definir que uns estudis s'imparteixin en exclusiva a una universitat concreta és una aposta arriscada i potser no és el model a seguir en totes les disciplines i estudis, però és també un acte de coherència i coratge que va molt més enllà d'una simple decisió, perquè comporta apostar per l'especificitat, blindar aquells estudis i consegüentment reconèixer una universitat i un territori.

Finalment, i durant el debat, en lloc de mantenir la proposta inicial, el PSC i CiU van pactar un nou redactat que explicitava que els estudis de màster universitari en l'àmbit agronòmic es concentrin a la Universitat de Lleida. Nosaltres ens hi vam acabar sumant en pro del consens i de la voluntat d'arribar a acords i en tant que defensar la concentració dels estudis a Lleida evidentment ja va en la línia del que volem. Però creiem que hem perdut una oportunitat.

I és per això que vam lamentar i lamentem el que ha estat una rebaixa en el nivell de petició, ja que no es blinda aquesta especificitat com si que contemplava el redactat inicial i sí que quedava blindat amb l'esmena que havíem presentat des del grup d'ERC i que no es va acceptar.


Visualitza la Intervenció a la Comissió

Defensar la UdL, defensar l'ETSEA és molt més que defensar una universitats o uns estudis. És defensar un model territorial equilibrat, defensar tot un territori i la seva gent que té en la universitat un dels puntals socials, culturals i econòmics.

Així ho hem fet sempre i així ho continuarem fent.

Herois quotidians

Oportunitats...

Últimament, més que abans, tinc la gran oportunitat de conèixer moltes persones, homes, dones, nois i noies, ..., que d'alguna manera es mereixen tota la meva admiració. Són ciutadans que en el seu àmbit, en el seu sector, en les seves creences, en la seva feina, en les seves rutines, defensen allò que viuen, lluiten per allò que defensen i s'aixequen cada dia amb la ferma convicció de no llençar mai la tovallola. Cadascú a la seva manera, cadascú amb les seves paraules. Cada un des de cada lloc, i tots i totes amb vehemència i passió.



Responsabilitat...

La nostra responsabilitat, la responsabilitat d'aquells que tenim responsabilitats, és la de fer possibles els impossibles. És la de canalitzar aquestes lluites justes en un món injust, en un país injust, i aconseguir i aportar solucions. Aquesta és la meva tasca i així entenc que ha de ser. Ho era abans, des d'una altra situació, i ho és ara, encara de forma més forta. La impotència que pugui sentir a vegades i els atzucacs on inevitablement fem cap, es combaten amb la força i l'empenta d'aquells que amb els ulls brillants ens apel·len directament.


La nostra força és la nostra gent...

Són herois quotidians. Homes i dones, nois i noies imprescindibles. Sé segur que com a país ens en sortirem. Però no només això. Se segur que aconseguirem canviar-ho tot. Tinc clar que com a país ens en sortirem quan els escolto, quan els miro, quan compartim converses, diàlegs, mobilitzacions i reivindicacions. Com diu aquell, la nostra força és la nostra gent. I per això tinc clar que tirarem endavant i serem, no només capaces de superar el moment, sinó que serem capaces de tot allò que ens proposem: de fer possibles els impossibles i de convertir en justa la injustícia.

A tots i totes, a cadascun, gràcies! I força!