dilluns, 27 d’abril del 2009

Del que crec i el que no crec...


A voltes s'arriba a situacions inevitables, sense saber ben bé com, o seguint una estratègia molt ben marcada. Sigui com sigui, hi ha un moment en què s'arriba a un punt de no retorn. I llavors, només queda mirar endavant i continuar caminant. No estic contenta d'allà on hem arribat. Però tampoc critico la direcció presa. Escric sense saber moltes coses i sense ser tampoc objectiva. Però, a vegades, no fa falta ni una cosa ni l'altra. Em saben greu les demagògies i ràbies dipositades en les webs des de fa temps. No crec en salvapàtries de la muntanya que volen ser herois. Tampoc crec en monocolors i discursos únics.

Crec en la democràcia interna, en els canals oficials i els debats constructius. No crec en l'ús del mitjans de comunicació per les lluites internes ni en manifestos virtuals apareguts per art de màgia al voltant de silencis en els fòrums reals. Ni tot és blanc, ni tot és negre, però cada cosa al seu temps.


Continuo apostant pel treball incansable, per les crítiques constructives, i el respecte a les institucions. Pel seny en moments de seny i la rauxa en moments de rauxa. M'agradaria el rigor en les notícies i la reflexió en les anàlisis. No vull un partit amb fuites però molt menys un partit dividit. Militar en un partit no és ser soci de la penya de l'espardenya de Matafaluga de la Plana. Els circs m'agraden, però dins de les carpes! Igual que els espectacles! I les receptes màgiques no existeixen, sinó, algú ja les hauria trobat!

Ni crec en les competicions de puristes, ni en qui és més d'això i més d'allò. I no m'agrades les disjuntives, sinó les conjuntives.

Crec en la gran feina que s'està fent des de molt àmbits i no crec ni en cadires ni en poltrones. Crec en el coratge i en la intel·ligència i no gens en les desqualificacions barates i els tòpics banals.

Respecto totes les decisions, encara que no les comparteixi, perquè tots i totes tenim un mateix objectiu. El temps ens acabarà donant la raó. I per això, mentrestant, seguiré al peu del canó.


Crec en Esquerra Republicana de Catalunya, perquè ha estat i és el partit més important de la història contemporània del nostre país. Crec en ERC perquè és el partit que representa els meus ideals. I crec en ERC perquè és i serà l'eina més útil per aconseguir la llibertat.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

No comparteixo una bona part de les teves reflexions pero cal reconeixer que et queda un sentit critic que no comparteixen els teus companys.

Jo com veus continuo coprovant si mantens el blog actualitzat o no

Low ha dit...

'ERC', a efectes pràctics, ja no existeix. Ara és 'esguerra'. I el votants ho saben.

De totes maneres ànims amb la lluita, currantes com tu n'hi ha poques.

Anònim ha dit...

Jo tampoc comparteixo res de les teves reflexions, i em semble que tenir un blog de la teva filosofia de vida es realment admirable, perque permet devatir les coses que penses amb d'altra gent i aconseguir madurar gracies a les crítiques, i aixo sempre es positiu.

Doncs parlant de critiques aquí va la meva. Crec realment que les persones com tu estan constantment vivint amb esperances ficticies de que tots els teus ideals un dia es faran realitat, pero la vida no respon de fantasies individuals, sino que respon a les necessitats reals de la gent, i la política, que es allo pel que lluites a la vida, paradojicament es el camí mes dolent per aconseguir tot aixo. Es un mecanisme que només serveix perque les propia societat no evolucioni naturalment sino seguint unes doctrines idealistes del partit en questió, les democracies son una hipocresia constant, la millor democracia que hi ha es la propia evolucio, el lliure mercat. De politics n'hi ha molts i de molts colors, uns son blancs i d'altres negres, pero al final tots son igual, perque la propia base esta podrida, ningu te la potestat per decidir pels demés, la millor politica es la que fa cadascu a casa seva i com si no en tinguessam prou amb ells a sobre hem d'aguantar els predicadors i propogandistics com vosaltres que us penseu que sou la "panacea" i persones inteligents perque enteneu de politica, pero creume, com més entens de politica mes falsa i hipocrita et tornes, i com més i més en saps pitjor. El meu consell anonim es el següent, abandona el cami infructuós de la politica ara que ets jove i encara i ets a temps, perque quan te n'adonaras ja t'haura passat la vida i t'hauras pensat que ajudaves a algun sector de la societat i relament l'unic que hauras fet es empitjorar la societat i empitjorar la teva vida. La política i tot el que ho envolta no es mereix ni la mes minima atenció, perque es per culpa de la política que la societat no es com hauria de ser, sigui quin sigui el politic la societat sempre en surt manosejada, falsejada, mentida i engañada, i tu formes part d'aquesta putrefacció.

Anònim ha dit...

Ni cas del darrer comentari. No té raó. O bé és un amargat/da o bé és algú de dretes que pensa que d'aquesta manera continuaran fent el que els doni la gana. Aquesta concepció de què tots els polítics són iguals i que la política no serveix per a res és la més dretana o amargada que et puguis tirar en cara.

Com s'atreveix a dir: "l'unic que hauras fet es empitjorar la societat i empitjorar la teva vida". Ni puto cas!!!

Endavant i il.lusió.

Anònim ha dit...

Perdona per l'exabrupte anterior. Substitueix: "ni puto cas" per ni cas.

Perdó.

Anònim ha dit...

Serà dretana, esquerrana, o mitjana, perque tota política es corrupta per si sola, no hi ha la més mínima idea o filosofia de vida que no intenti fer "propaganda barata" d'algun pensament individual, no hi ha dretes i esquerres, la vida es un mixte i si t'encasilles a una banda o un altra estas dejant els altres pensaments fora dels teus, per tant ya no es ni democratic ni just ni res de res!. Llegeixte altre cop les teves filosofades i posat en pell de qualsevol persona que no cregui com tu i digam si aixo que dius no es propagandistic i hipocrita a la vegada. La gent no es homegenia en pensaments, ni ha de tots els colors i formes, i cadascu aplica els seus a la seva manera dins de casa seva, no al seu pais, ni a la seva comarca, ni al seu ajuntament, a CASA SEVA. No pots canviar el país per molt que hi somiis cada dia i nit. Escull un tema, intenta dur-lo a la terme a la realitat social i t'adonaras de que molta gent no pensara com tu, per tant deixa que la propia poblacio esculleixi la forma d'actuar.

Low ha dit...

Quant a les eleccions europees...

dius q E és encara la millor eina.

l'eina s'està quedant esmirriada potser.

70.000 vots menys i baixant.

salut

Marta. ha dit...

Low, la participaicó ha estat més baixa. Ja ho sé no és excusa, però menys participació, equival a menys vots per a repartir. I l'objectiu marcat que era revalidar el diputat independentista a Europa ha estat aconseguit. Mirant les eleccions de l'any passat, les de les Corts Generals, hem augmentat en 2 punts el percentatge de vots. I per últim, si els independentistes del país, tots i totes, haguessin votat l'Oriol Junqueras, el millor candidat que mai tindrà aquest país, i haguessiu deixat de banda les lluites internes sobre qui és més pur, potser no s'hauria perdut ni un vot.