
i que sempre, i per tothom, hi hagi màgia...
intentaré portar-vos-en un pessic!
Que les coses no han anat bé, en som tots i totes conscients. Que hi ha diverses causes, és just reconeixer-ho. Per això ara es tracta d'escoltar i analitzar perquè la gent no ha renovat la confiança en Esquerra. (bipolarització, abstenció, mala estratègia, desil·lusió, govern de desgast, pactes incompresos, desacreditació mediàtica...)
Comença un nou cicle: tres diputats a Madrid, cursa interna per la direcció d'Esquerra, negociacions per un sistema de finançament, la resolució del Constitucional envers l'Estatut...
Passaran coses, moltes coses. El ritme no s'atura, i l'evolució d'Esquerra tampoc. Quan una persona cau a terra, té dos opcions, quedar-se allà perquè la trepitgin, o aixecar-se i caminar de nou. Els nens petits aprenen a caminar a base de caigudes (ara no feu la interpretació simple i entengueu que estic comparant ERC amb un nen petit), és la matèfora de la vida: seguir sempre endavant o deixar-ho córrer.
Com diria aquell, dels errors se n'apren. En cap llibreria venen "el manual per construir la majoria social i aconseguir la independència de Catalunya sense que l'esquerra independentista extraparlamentària et tracti de botiflers, la dreta (i esquerra) espanyola et titlli de separatista i et criminalitzi, la societat t'acusi de totes les desestabilitzacions del govern, els militants de tota la vida critiquin per criticar i la dreta nacionalista catalana copiï el discurs nacional sense creure-se'l i es ven a Madrid sempre que en té l'oportunitat".
Mentre tinguem la suficient dignitat i responsabilitat per rectificar i seguir avançant no ens ha de fer por res. Ni tan sols un revés electoral. Hi ha 300.000 catalans que han fet confiança a Esquerra, a tots ells els devem l'esforç i el treball per poder tornar a ser la força que lideri les reivindicacions dels Països Catalans.