El repetidor alacantí. Del que sembla i del que és.

Tinc especial devoció pel Conseller de Cultura de la Generalitat, des que va ser professor meu a la universitat. Tot i fer-nos classes a les 9 del matí dels dilluns, una hora poc atractiva per assistir en massa, va aconseguir que l’aula sempre estigués plena de gent.
Perquè sóc testimoni que és un gran professor, i les veus més crítiques del país l’avalen com un gran professional em fa ràbia que ara se li doni la culpa del tancament del repetidor de la Carrasqueta, a Alacant. Precisament ell és qui ha portat les negociacions perquè el tancament no es produís, i pel que ha passat avui pot semblar que no se n’hagi sortit, però cal saber ben bé les coses i no tirar pel dret, com moltes vegades estem acostumats.
Les emissions de TV3 al País Valencià es produïen sota l’al·legalitat, en tant que no hi havia una legislació que regís l’emissió d’una televisió fora dels límits del seu àmbit d’actuació. Per tant, per aquesta falta de normativa, TV3 en teoria només podia emetre en el marc del Principat. Ara bé, gràcies als repetidors d’Acció Cultural el senyal arribava fins als límits d’Alacant.
El govern del PP de València, decideix posar fi a aquesta emissió, perquè la seva filosofia no va en aquesta línia i ho empren per via judicial, denunciant aquesta falta de legalitat, i li donen la raó. I el jutge decideix que el govern valencià pot tancar els repetidors. Evidentment el que fan Camps i companyia, emparats per la resolució, és tancar-lo.

I mentrestant què? Des de Catalunya s’ha estat mirant sense dir ni piu? Doncs no. Des del primer moment, el Conseller Tresserras va engegar les negociacions perquè el tancament no es fes efectiu, i es pogués arribar a un acord amb el govern valencià. Les negociacions estan en un punt avançat, pel que fa a la possibilitat de la reciprocitat entre Tv3 al País valencià i Canal 9 al Principat. Una reciprocitat que tindrà lloc gràcies a la TDT. Però perquè això es doni primer s’ha de produir l’apagada analògica total i la implementació a tot el territori dels aparells de TDT. Per tant, estem davant d’un impàs d’un anys i mig – dos anys perquè sigui efectiva l’emissió recíproca.
Com que el govern valencià no destaca pel seu catalanisme, ni per la seva devoció pels Països Catalans, no li interessa dir que ha arribar a un acord amb el govern català, més que res perquè no és rendible electoralment. Però en canvi, fer ús de la sentencià que li dóna permís per tancar el repetidor és una arma electoral que li aporta poder i vots. I això és el que han fet.
Aquesta és la situació desitjable? És evident que no! Només faltaria! Però la penyora a pagar perquè TV3 es pugui veure de forma legal i independentment dels governs que hi hagi tan al Principat com a València és haver de passar una temporada sense emissions.
Torno a repetir, que m’hagués agradat que aquesta acció no hagués tingut lloc, i lamento profundament que la bona gent d’Alacant es quedi sense una de les millors ofertes televisives que tenien fins ara, però es veu que en política ni tot és blanc ni tot és negre.

Mentre uns denunciaven que s’ha d’arrancar la crosta nacionalista de TV3 altres intentaven salvar les emissions. Però com sempre només veiem allò que volem veure.
I ara anònim, dóna les gràcies a qui realment se les mereix, que no és altre que el PP al País Valencià. Ell és qui ha fet efectiu el tancament. O és que potser hi ha anat el Carod a tancar-lo? Va home va, prou de simplificacions cavernícoles i demagògia barata, que la gent no és tonta.