He estrenat els 23 anys malalta. Igual és un símptoma que l'any que vindrà no serà del tot bo. O vés a saber, igual significa que anirem de pitjor a millor. Ja ho veurem. El que és pràcticament inevitable quan es compleixen anys és fer una mica de valoració dels últims mesos, i més en perspectiva, de tota la vida. Vint-i-tres anys ja és cosa seriosa. De fet, per a molta gent són massa anys. Sinó penseu en els anys de govern de CiU a la Generalitat. Clar que per altres són massa poc: si fos pel Chávez estaria al capdavant de Veneçuela, no 23 anys, sinó de forma vitalícia. Com deia aquell, tot és relatiu, així que depèn de com es miri. Les coses canvien, i amb 23 anys, poden canviar molt. De fet, i no és per posar-me melodramàtica, però quan miro enrere sempre em sembla que "cualquier tiempo fue mejor...". Clar que després surt la dosi optimista que em fa tocar de peus a terra dient que això és la sensació que tenim perquè no sabem què és el que vindrà.
Més important que la meta és el camí que fem, per això el dia a dia és el que realment importa. I als meus 23 anys hi ha dies que faig de tot menys el que hauria de fer, o potser millor dit, faig moltes coses però sempre em deixo de fer les que són importants. Em descuido de trucar algunes de les meves millors amigues per veure com estan. Em descuido de contestar aquell correu d'aquell antic company d'universitat que fa dies em va preguntar com m'anava la vida. M'oblido, sense voler, de fer una abraçada a la mare abans de marxar, o de fer-li en arribar altre cop a casa. Fins i tot hi ha dies que que vaig tan capficada que no saludo la gent del carrer en marxar cap a treballar, o que no tinc ni temps de posar-me les cançons que m'agraden abans d'anar a dormir. Sigui com sigui, la cosa és que comencem a complir més anys... i vénen les responsabilitats, i les decisions, i l'estrés...
Però com que en el fons un és allò que se sent, continuo tenint molt clar que això de fer-se gran encara em queda lluny. I mentrestant, a gaudir del dia a dia, sense oblidar les petites coses, a somriure sempre, encara que sigui davant del pastís quan comptes una espelma de més, i a continuar pensant sobre el que seré quan sigui gran!
12 comentaris:
Un repte noia, troba un document, video, o algunes declaracions on Chávez ha dit que volia estar al poder per sempre.
Tic tac tic tac...
y porque no te callas!
les veritats no senten bé.
Jo et faré un altre repte, troba un document, vídeo, o algunes declaracions del Fidel Castro dient que vol estar al poder per sempre o algun del seu Germà Raul...
Tic tac tic tac...
Et faré un paral·lelisme entre el cas d'en Chavez i en Laporta.
T'imagines que en Laporta ara que és president del Barça modifiques els estatuts per poder tornar a presentar-se als propers comicis per ostentar a la presidencial del FCB per mandats de 13 anys? que farien els socis? Doncs votar si estan a favor o en contra, no? Doncs llavors això és el que ha passat amb Chavez, ell fa una proposta de modificació de la constitució (Crec que en aspectes socials hi ha punts verdaderament molt bons nacionalment parlant), però el poble en referèndum ho tomba, totalment legítim. Llavors es posa a sospita de que hi ha dins de llur text, que no ha convençut als ciutadans i un d'ells és el rearmament de la figura de cap d'estat. Crec jo.... i ara no sé si estic en disposició de dir que es culpa d'ERC i dels seu socis...
PD. Marta jo de gran vull ser com tu...
tss! jo penso lo mateix, però dir que vol estar-se tota la vida o que és un dictador, és MENTIRA.
No parlis de poble, quan van guanyar per marge d1 punt.
Doncs jo estic content!!!
...perquè surto a la foto!
Era tot el poble el que estava convocat al referèndum.
Si no utilitzem la paraula poble estaríem fent una discriminació negativa dels resultats.
No, no, els resultats s'accepten, però no parlis en nom de tot el poble, com fan el PSC amb certa manifestació que no deixen de menysprear-la.
Des d'Acció Cultural del País Valencià s'insta a accelerar les negociacions perquè hi hagi reciprocitat en les emissions
El govern valencià tanca el repetidor de TV3 a Alacant
El tancament s'ha fet sense avisar, per evitar concentracions com les que el mes d'abril passat van impedir que funcionaris judicials precintessin el repetidor de TVC. Avui es complia el termini del jutjat
TV3 ja no es pot veure a les comarques d'Alacant, al País Valencià. Acció Cultural del País Valencià ha informat a Televisió de Catalunya que un tècnic de la Generalitat valenciana ha precintat el repetidor de TV3 a la Carrasqueta, entre l'Alcoià i l'Alacantí.
El tancament s'ha fet sense avisar, per evitar concentracions com les que el mes d'abril passat van impedir que funcionaris judicials precintessin el repetidor de TVC. Precisament aquest dilluns, es complia el termini donat pel jutge al govern valencià perquè fes efectiu el tancament forçós de les instal·lacions.
Des d'Acció Cultural del País Valencià s'ha instat els governs català i valencià que accelerin les negociacions perquè hi hagi reciprocitat en les emissions de TV3 i Canal 9 a tots dos territoris. Ara per ara, TVC no es pot veure a Alacant si no és per satèl·lit.
Gràcies a ERC, per tot el que està fent pels països catalans, i per la llarga llista de coses bones que han fet, i la gairebé inexistent llista de coses negatives....
Tampoc cal oblidar donar les gràcies a la resta del govern, catalanista i d'esquerres.
Per molts anys!
PS: Tot just fa uns dies que n'he fet 19! Passa't pel bloc.
Publica un comentari a l'entrada