divendres 2 de desembre de 2011

L'essencial és invisible pels ulls


Suposo que és a còpia d'experiències, quan un acaba descobrint allò que val la pena de veritat. Allò que com va dir un dels petits més grans "és invisible als ulls". Allò que només es pot sentir amb el cor, amb els sentiments, allò lligat estretament amb les emocions.

Suposo que és a còpia que fas anys, que la vida agafa un regust tendre i nostàlgic. De repàs d'allò que has fet, de balanç del temps passat; i de resum d'allò pendent, del que encara queda per fer. Somnis passats i somnis futurs que s'entrellacen en un present inabastable però constant.



Suposo que és amb el pas del temps, que es curen algunes ferides i es cicatritzen les marques de guerra. I que s'obren les esperances i retorna la il·lusió. Sempre amb el raconet dedicat a les coses que se n'han anat, però que com tot allò important, malgrat no poder veure amb el ulls, ho podem veure amb el cor.


Marta. 27 anys. 

divendres 20 de maig de 2011

MIREM ENDAVANT!

Aquest diumenge, 22 de maig, tindran lloc les eleccions municipals. Aviat doncs, sabrem com quedaran formades les noves corporacions municipals del país. El que està clar, és que més enllà de les xifres i els percentatges, el que significaran els resultats serà la manera d'entendre el poble i marcaran quines són unes prioritats per als propers anys.

Com ja sabeu, jo formo part d'una candidatura, la d’Esquerra Republicana de Catalunya a Torregrossa. Una candidatura formada per homes i dones, torregrossins i torregrossines, que fem un pas endavant i que prenem la paraula i la decisió de dedicar part del nostre temps a treballar pel nostre poble.

Ara fa 4 anys ens presentàvem per primera vegada, proporcionant al poble i a la seva gent, una nova opció, una alternativa. Ara, continuem amb aquella essència; l’essència de ser una alternativa real pel nostre poble. Per això mirem endavant. I tenim la voluntat de fer poble, i de construir una Torregrossa millor, el poble que tots i totes nosaltres ens mereixem. 



Durant aquests 4 anys, com bé sabeu, hem tingut un representant a la corporació municipal: l’Eusebi, al qual vull agrair públicament tota la feina que ha fet, la dedicació, el seu temps, i el fet que hagi estat a nostra cara visible durant aquest temps. Esperem que a partir de diumenge sigui novament un dels nostres representants a l’Ajuntament.

El nostre grup ens presentem amb un lema molt clar: Mirem endavant!. Aquest és el nostre horitzó. Mirar endavant. I la nostra candidatura està formada per persones que poden aportar aire fresc, idees noves, imaginació i empenta. Som una candidatura jove, que té ganes de participar en el present del poble per garantir-li un millor futur. Som una candidatura de gent valenta: perquè els valents no són els que no tenen por, sinó els que tot i tenir por, tenen el coratge per afrontar-la. I per això, malgrat la feina, el poc temps, els problemes, i les coses que cadascú se sap, estem disposats a dedicar una part del temps a treballar pel poble, a millorar Torregrossa.

Som el Josep Maria, la Marionna, l'Eusebi, el Miquel, el Ramon, la M. Àngels, el Roger, la Betlem, el Josep, el Raul, la Marta i el Josep Maria. 

 
Sabem que les eleccions municipals són les més importants per l'esdevenir del nostre poble. Els ajuntaments són l’administració més propera als ciutadans, i la que, malgrat no tingui competències en segons quins àmbits, ni finançament per fer-hi front, ha de vetllar per les necessitats dels veïns i veïnes del municipi. Aquesta premissa la tenim clara. Per sobre de tot, som persones que ens agrupem per oferir la nostra voluntat de servei.

Som gent que fa política des de la proximitat, des del convenciment, amb vocació de servei, sempre tenint com a finalitat la millora i el benestar i la qualitat de vida de la ciutadania. Som gent propera i humil, disposats a donar-ho tot, i amb uns valors republicans per bandera. Som gent honesta. I la nostra missió és ser-hi sempre: En els grans projectes i a les coses de cada dia; en els moments feliços i quan tot es complica; al costat dels que se’n surten i ajudant els que se’n sortiran; liderant reivindicacions nacionals i socials; apostant pel país i la seva gent; apostant per Torregrossa i per la seva gent. Sempre hi som!

El Josep Maria i la Marionna són el tàndem que encapçala la nostra llista, que sempre ha treballat com a grup. Aquesta és la nostra força. Som conscients que només avançarem si sumem, si pensem en positiu, si anem units i si fem de la participació la nostra bandera. 

 

El 22 de maig tenim l'oportunitat de mirar endavant! De fer un nou pas! 
Volem construir el present per guanyar el futur!

dimecres 23 de febrer de 2011

Somnis sobre rodes

Esquerra, dreta, esquerra i pam. Un, dos, tres, quatre i volta. Quietes. Silenci, nervis, petites vacil·lacions, música: Va, som-hi, noies! I tot seguit, cinc minuts per demostrar la feina de tot un any. Caps enlaire, mirada amunt, braços estirats, esquena dura, sentimeeeent! I més ràpid, més encara! Que la pista és gran i hem d'omplir-la. Si us plau, que no caigui, per favor ara no puc relliscar! La part nova, que bonica. Més expressió! I els guants! El moment dels guants! Ai que no surt; ara ja està. Compte que no pot tocar terra! Conserveu les línies! Molt bé. Ja s'acaba, un últim esforç. Més sentiment. Ohh, les blanques ja van blanques! Un, dos, tres, quatre, cinc i fora. Silenci. I de cop, veus familiars del públic que ens aclamen.



I llavors, un somriure s'apodera del rostre i un sentiment d'alleugiment recorre tot el cos. Mentre el cor batega amb força i em falta l'aire per respirar. I en sortir de la pista i saber que allò ja està i que ha quedat bé, i que ens n'hem sortit, i que hem pogut, i que hem crescut, i que ha agradat, en saber això, es desferma l'emoció i som les persones més felices del món. I ho som perquè hem aconseguit allò pel qual havíem treballat. I ho som perquè som un equip, una pinya, un tot, un puzzle complert. Perquè som guanyadores sense copa, som triumfadores orgulloses d'haver pogut compartir amb el món el que som, el que signifiquem, i el que valem.


I amb els ulls encara humits no puc sinó pensar en tu, en l'orgullós que hauries estat. Em va semblar veure't entre el públic, amb una mirada de complicitat, i que em picaves l'ullet abans de començar...

dimecres 5 de gener de 2011

Estimats Reis Mags,

Vagi per endavant que sóc conscient que allò que més vull i més necessito no m'ho podeu portar. Per això, suposo que ho compensareu obsequiant-me amb les altres coses que us demano, i que ja us he demanat altres cops, però mai heu acabat d'encentar-la:

Per començar m'agradaria tenir una capsa plena de somriures, per poder-los utilitzar aquells dies grisos que es tornen tristos i on el pessimisme regna sense oposició.

També em faria feliç disposar d'un armari ple d'abraçades, i així, cada cop que la sensació de solitud es fa forta, poder obrir la porta i notar el suport d'uns braços que t'envolten i ho tornen tot més fàcil.

Evidentment, a la llista no hi pot faltar una ampolla plena de valentia i coratge, per poder-la tenir guardada al moble bar i fer un parell de glops en els moments d'inseguretat i incertesa.

I per acabar, si no us fa res, us demanaria que ens deixéssiu l'estel que us guia durant el vostre viatge. Només serà de forma temporal, primer perquè em guiï per trobar el meu lloc en el món. Després, fins que la major part de gent, faci de l'estel el seu camí a seguir, i de la mateixa manera que a vosaltres us va portar a bon port, ens ajudi a nosaltres a continuar el bon camí cap a la llibertat, sempre amb l'esperança de saber que l'objectiu final no depèn de la màgia de tres reis, sinó de la voluntat del poble.



Us estaré esperant!! Amb la il·lusió i innocència dels infants!

divendres 31 de desembre de 2010

Un any...


Un any és molt o poc?

És tan llarg i tan curt...

És una lluita permanent.

És un instant, un cop de dits,

un tancar i obrir d’ulls.

I és també una eternitat:

tantes vivències, tants moments.


Un any és tot i no res.

És dolor i tristesa;

és superació i fer el cor fort.

És nostàlgia i records;

és present i aprenentatge.


Un any, és molt o poc?

És massa. Massa temps.

Massa temps sense tu, però amb tu.


dimarts 21 de desembre de 2010

Costa escriure...

Quan costa escriure sobre segons quins temes de l'actualitat perquè ja tothom n'ha escrit... i quan costa escriure sobre temes més personals perquè fan vergonya posar-los a l'abast de la gent... i quan costa redactar quatre ratlles perquè segons quines paraules encara fan mal, o provoquen alguna llàgrima... i quan costa posar sobre paper certes idees perquè ningú més les entendrà... Què queda? Què puc fer? Pensar sense escriure? Escriure sense pensar? Empassar idees, sentiments i sensacions? Copiar, plagiar?



De moment esperaré. Amb el llapis a la butxaca i la llibreta a la bossa.

dijous 2 de desembre de 2010

Autofelicitació.

Qui dia passa, any empeny! I amb un obrir i tancar d'ulls, tornem a situar-nos en el dia de l'aniversari i anem afegint un nou número al compte particular! I avui 26 tardors després, només espero que em posin el pastís al davant per poder desitjar amb totes les meves forces que el nou any sigui millor que l'anterior, perquè si la vida continua posant-me a prova com ho ha fet aquest últim any, jo ja no jugo més, paro el tren i baixo!

Vull tancar els ulls, bufar les espelmes, i en obrir-los veure'us a tots al meu costat. Jo prometo posar els peus a terra per caminar, seguir pas a pas cap endavant, correr si fa falta, i aturar-me a descansar quan sigui precís. Prometo lluitar per cada somni i treballar per cada objectiu. Em comprometo a escoltar i ajudar; dedicar el meu temps a la gent que m'estimo; i somriure davant de cada dificultat. A canvi, només et demano que la sort que m'ha girat l'esquena retorni com una brisa suau i m'agafi de la mà per continuar caminant.

I així, un any més enllà, des de la distància poder mirar enrere i veure que els motius per somriure guanyen als motius per plorar. I descobrir que, malgrat tot, somiar, desitjar, estimar, lluitar, somriure i viure val la pena!

dimecres 1 de desembre de 2010

Tornarem!



Hi ha cançons que sorprenen perquè precisament diuen allò que sents, que penses, que voldries dir però no saps ben bé com...

Amb el permís del Jordi, un bon amic, que m'ha fet partícep de la cançó, us la deixo perquè la gaudiu....

Quan has tocat el cel
i sents a prop l'infern
camines sense fe, sense destí,
sense saviesa.

Fugint del que no entens,
fugint d'aquest present,
pensar en aquells anhels
és l'única forma que tens de continuar.

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta
que amaguem rere rostre indiferent.
Però cou i ens fa sentir que hi tornarem.

Trencar aquest desencert
comença en un mateix.
Tornem a les arrels,
als somnis que ens van veure néixer.

És temps de ser valents,
és temps de ser conscients
que cal cor i cervell,
i no volem perdre ningú
en aquest camí.

Tornarem a ser grans...

Rere els núvols hi ha un sol tan gran
que mai ningú no es pot amagar.
Rere els dubtes hi ha la veritat,
creu-me, tenim futur.

Tornarem a ser grans...