Dimecres va tenir lloc la Manifestació organitzada per la Plataforma Cïvica per la Unitat del Museu de Lleida, en la qual ens vam aplegar més de 500 persones.
Algú podria estar temptat de pensar que això és cosa de l'església, però que voleu que us digui, a mi més em dóna la sensació que no es tracta ben bé d'un afer eclèsiàtic, sinó que els bens del Museu ja s'han convertit en patrimoni de tot el país i per tant, aquest afer és més aviat un assumpte nacional.
Les obres d'art que reclama el bisbat de Barbastre -Montsé són part important de la nostra cultura, de la nostra identitat i de la memòria històrica. I ara, paguem les conseqüències de quan l'església i l'estat van tenir la brillant idea de segregar les parròquies de la Franja. Precisament aquests obres es disputa són una de les poques petjades que resten dels límits catalans de Ponent, de quan les terres de la Franja eren part de Catalunya.
Però clar, què hi farem! l'Estat ha mantingut la dèria d'aniquilar la personalitat nacional catalana des de sempre, i en aquest cas ha trobat uns fidels aliats en amplis sectors de l'Església espanyola i en algun que altre bisbe de les diòcesis catalanes.
Per això vaig sortir dimecres als carrers de Lleida:
- per defensar la unitat del patromoni comú català
- per dir No als que volen apropiar-se de les obres del Museu de LLeida
- per plantar cara als manipuladors d'Aragó que ens tracten de lladres
- i per deixar clar que la nostra identitat no es trosseja
"Salvar la unitat del Museu de Lleida no és cap caprici patrimonialista, és salvar la memòria històrica de Catalunya"
Algú podria estar temptat de pensar que això és cosa de l'església, però que voleu que us digui, a mi més em dóna la sensació que no es tracta ben bé d'un afer eclèsiàtic, sinó que els bens del Museu ja s'han convertit en patrimoni de tot el país i per tant, aquest afer és més aviat un assumpte nacional.
Les obres d'art que reclama el bisbat de Barbastre -Montsé són part important de la nostra cultura, de la nostra identitat i de la memòria històrica. I ara, paguem les conseqüències de quan l'església i l'estat van tenir la brillant idea de segregar les parròquies de la Franja. Precisament aquests obres es disputa són una de les poques petjades que resten dels límits catalans de Ponent, de quan les terres de la Franja eren part de Catalunya.
Però clar, què hi farem! l'Estat ha mantingut la dèria d'aniquilar la personalitat nacional catalana des de sempre, i en aquest cas ha trobat uns fidels aliats en amplis sectors de l'Església espanyola i en algun que altre bisbe de les diòcesis catalanes.
Per això vaig sortir dimecres als carrers de Lleida:
- per defensar la unitat del patromoni comú català
- per dir No als que volen apropiar-se de les obres del Museu de LLeida
- per plantar cara als manipuladors d'Aragó que ens tracten de lladres
- i per deixar clar que la nostra identitat no es trosseja
"Salvar la unitat del Museu de Lleida no és cap caprici patrimonialista, és salvar la memòria històrica de Catalunya"
