divendres, 2 de desembre del 2011

L'essencial és invisible pels ulls


Suposo que és a còpia d'experiències, quan un acaba descobrint allò que val la pena de veritat. Allò que com va dir un dels petits més grans "és invisible als ulls". Allò que només es pot sentir amb el cor, amb els sentiments, allò lligat estretament amb les emocions.

Suposo que és a còpia que fas anys, que la vida agafa un regust tendre i nostàlgic. De repàs d'allò que has fet, de balanç del temps passat; i de resum d'allò pendent, del que encara queda per fer. Somnis passats i somnis futurs que s'entrellacen en un present inabastable però constant.



Suposo que és amb el pas del temps, que es curen algunes ferides i es cicatritzen les marques de guerra. I que s'obren les esperances i retorna la il·lusió. Sempre amb el raconet dedicat a les coses que se n'han anat, però que com tot allò important, malgrat no poder veure amb el ulls, ho podem veure amb el cor.


Marta. 27 anys. 

divendres, 20 de maig del 2011

MIREM ENDAVANT!

Aquest diumenge, 22 de maig, tindran lloc les eleccions municipals. Aviat doncs, sabrem com quedaran formades les noves corporacions municipals del país. El que està clar, és que més enllà de les xifres i els percentatges, el que significaran els resultats serà la manera d'entendre el poble i marcaran quines són unes prioritats per als propers anys.

Com ja sabeu, jo formo part d'una candidatura, la d’Esquerra Republicana de Catalunya a Torregrossa. Una candidatura formada per homes i dones, torregrossins i torregrossines, que fem un pas endavant i que prenem la paraula i la decisió de dedicar part del nostre temps a treballar pel nostre poble.

Ara fa 4 anys ens presentàvem per primera vegada, proporcionant al poble i a la seva gent, una nova opció, una alternativa. Ara, continuem amb aquella essència; l’essència de ser una alternativa real pel nostre poble. Per això mirem endavant. I tenim la voluntat de fer poble, i de construir una Torregrossa millor, el poble que tots i totes nosaltres ens mereixem. 



Durant aquests 4 anys, com bé sabeu, hem tingut un representant a la corporació municipal: l’Eusebi, al qual vull agrair públicament tota la feina que ha fet, la dedicació, el seu temps, i el fet que hagi estat a nostra cara visible durant aquest temps. Esperem que a partir de diumenge sigui novament un dels nostres representants a l’Ajuntament.

El nostre grup ens presentem amb un lema molt clar: Mirem endavant!. Aquest és el nostre horitzó. Mirar endavant. I la nostra candidatura està formada per persones que poden aportar aire fresc, idees noves, imaginació i empenta. Som una candidatura jove, que té ganes de participar en el present del poble per garantir-li un millor futur. Som una candidatura de gent valenta: perquè els valents no són els que no tenen por, sinó els que tot i tenir por, tenen el coratge per afrontar-la. I per això, malgrat la feina, el poc temps, els problemes, i les coses que cadascú se sap, estem disposats a dedicar una part del temps a treballar pel poble, a millorar Torregrossa.

Som el Josep Maria, la Marionna, l'Eusebi, el Miquel, el Ramon, la M. Àngels, el Roger, la Betlem, el Josep, el Raul, la Marta i el Josep Maria. 

 
Sabem que les eleccions municipals són les més importants per l'esdevenir del nostre poble. Els ajuntaments són l’administració més propera als ciutadans, i la que, malgrat no tingui competències en segons quins àmbits, ni finançament per fer-hi front, ha de vetllar per les necessitats dels veïns i veïnes del municipi. Aquesta premissa la tenim clara. Per sobre de tot, som persones que ens agrupem per oferir la nostra voluntat de servei.

Som gent que fa política des de la proximitat, des del convenciment, amb vocació de servei, sempre tenint com a finalitat la millora i el benestar i la qualitat de vida de la ciutadania. Som gent propera i humil, disposats a donar-ho tot, i amb uns valors republicans per bandera. Som gent honesta. I la nostra missió és ser-hi sempre: En els grans projectes i a les coses de cada dia; en els moments feliços i quan tot es complica; al costat dels que se’n surten i ajudant els que se’n sortiran; liderant reivindicacions nacionals i socials; apostant pel país i la seva gent; apostant per Torregrossa i per la seva gent. Sempre hi som!

El Josep Maria i la Marionna són el tàndem que encapçala la nostra llista, que sempre ha treballat com a grup. Aquesta és la nostra força. Som conscients que només avançarem si sumem, si pensem en positiu, si anem units i si fem de la participació la nostra bandera. 

 

El 22 de maig tenim l'oportunitat de mirar endavant! De fer un nou pas! 
Volem construir el present per guanyar el futur!

dimecres, 23 de febrer del 2011

Somnis sobre rodes

Esquerra, dreta, esquerra i pam. Un, dos, tres, quatre i volta. Quietes. Silenci, nervis, petites vacil·lacions, música: Va, som-hi, noies! I tot seguit, cinc minuts per demostrar la feina de tot un any. Caps enlaire, mirada amunt, braços estirats, esquena dura, sentimeeeent! I més ràpid, més encara! Que la pista és gran i hem d'omplir-la. Si us plau, que no caigui, per favor ara no puc relliscar! La part nova, que bonica. Més expressió! I els guants! El moment dels guants! Ai que no surt; ara ja està. Compte que no pot tocar terra! Conserveu les línies! Molt bé. Ja s'acaba, un últim esforç. Més sentiment. Ohh, les blanques ja van blanques! Un, dos, tres, quatre, cinc i fora. Silenci. I de cop, veus familiars del públic que ens aclamen.



I llavors, un somriure s'apodera del rostre i un sentiment d'alleugiment recorre tot el cos. Mentre el cor batega amb força i em falta l'aire per respirar. I en sortir de la pista i saber que allò ja està i que ha quedat bé, i que ens n'hem sortit, i que hem pogut, i que hem crescut, i que ha agradat, en saber això, es desferma l'emoció i som les persones més felices del món. I ho som perquè hem aconseguit allò pel qual havíem treballat. I ho som perquè som un equip, una pinya, un tot, un puzzle complert. Perquè som guanyadores sense copa, som triumfadores orgulloses d'haver pogut compartir amb el món el que som, el que signifiquem, i el que valem.


I amb els ulls encara humits no puc sinó pensar en tu, en l'orgullós que hauries estat. Em va semblar veure't entre el públic, amb una mirada de complicitat, i que em picaves l'ullet abans de començar...

dimecres, 5 de gener del 2011

Estimats Reis Mags,

Vagi per endavant que sóc conscient que allò que més vull i més necessito no m'ho podeu portar. Per això, suposo que ho compensareu obsequiant-me amb les altres coses que us demano, i que ja us he demanat altres cops, però mai heu acabat d'encentar-la:

Per començar m'agradaria tenir una capsa plena de somriures, per poder-los utilitzar aquells dies grisos que es tornen tristos i on el pessimisme regna sense oposició.

També em faria feliç disposar d'un armari ple d'abraçades, i així, cada cop que la sensació de solitud es fa forta, poder obrir la porta i notar el suport d'uns braços que t'envolten i ho tornen tot més fàcil.

Evidentment, a la llista no hi pot faltar una ampolla plena de valentia i coratge, per poder-la tenir guardada al moble bar i fer un parell de glops en els moments d'inseguretat i incertesa.

I per acabar, si no us fa res, us demanaria que ens deixéssiu l'estel que us guia durant el vostre viatge. Només serà de forma temporal, primer perquè em guiï per trobar el meu lloc en el món. Després, fins que la major part de gent, faci de l'estel el seu camí a seguir, i de la mateixa manera que a vosaltres us va portar a bon port, ens ajudi a nosaltres a continuar el bon camí cap a la llibertat, sempre amb l'esperança de saber que l'objectiu final no depèn de la màgia de tres reis, sinó de la voluntat del poble.



Us estaré esperant!! Amb la il·lusió i innocència dels infants!