Dimecres, dia 6 de desembre, com molt bé deveu saber és festa. El que ens fan celebrar està molt clar: l’aniversari de l’aprovació de la constitució espanyola. Doncs bé, jo declaro el 6 de desembre com la festa oficial per reivindicar que aquesta no és la meva constitució i que va contra els meus principis. I animo a la gent que s’uneixi a la reivindicació.
La constitució que ens regeix diu molt clar en el seu article 1 que la forma política de l’Estat espanyol és la monarquia parlamentària. Jo no vull aquesta constitució! La mateixa carta magna que ara analitzem diu al seu article 2 que es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols. Jo no vull aquesta constitució! Continua amb l’article 8 en el qual recull que les Forces Armades, és a dir l’Exèrcit, té com a missió defensar la integritat territorial d’Espanya. Jo no vull aquesta constitució! I podríem seguir llegint els seus articles i trobar altres exemples que no he mencionat aquí i que també em serveixen per sentenciar que no és aquesta la meva constitució i que no la vull.

I no la vull perquè primer de tot jo no l’he pogut votar i per tant, no se m’ha preguntat mai si hi estic d’acord. Però no la vull tampoc perquè ens discrimina com a poble tot negant-nos el dret a l’autodeterminació. I la rebutjo perquè ens ha imposat una monarquia que va deixar en herència un tal dictador que va estar al poder gairebé quaranta anys. I m’hi oposaré sempre perquè atorga poder a l’exèrcit per garantir una unitat que mai ha existit i mai aconseguiran.

Per tot plegat, el dia 6 de desembre jo no celebro res; jo reivindico tots els drets que la Constitució ens nega. I ho faré fins que arribi el dia que tinguem una carta magna pròpia i que pugui fer-me meva: la constitució catalana.

Llavors, destapem les ampolles de cava i quedeu invitats a un brindis!

...perquè tot està per fer, i tot és possible...