dilluns, 25 de desembre del 2006

Recordo que...


Nadal és sinònim de moltes coses, algunes més bones, altres més criticables: llums al carrers, dinars familiars, consumisme i regals, solidaritat i esperit nadalenc, el tió o el pare noel, l’anunci de Freixenet, i tots els de perfums, les gales televisives i els programes de recull de l’any, els lots de les empreses i les postals de felicitació..., però també és diada de memòria i de record.

Un record que se’n va fins l’any 1933, quan el mateix dia de Nadal, va morir el president de la Generalitat Francesc Macià.

Conegut popularment com l’AVI, el president era estimat per la majoria de catalans, però sobretot per la gent de les terres de ponent que el feien seu, i la seva presència causava sempre un enorme entusiasme.

A finals de l’any 1933 va ser operat d’urgència i el seu estat era greu. El 24 de desembre, la malaltia de l’avi es va agreujar i el van haver d’operar de nou. Abans de l’operació el metge li digué: No tingui por, només seran cinc minuts. I ell, va contestar: Por? No n’he tinguda mai!

L’endemà, dia de Nadal, a les 11 del matí, moria el president. L’enterrament de Macià va ser un acte multitudinari, una enorme gentada, vinguda de tot Catalunya, es va aplegar al llarg del recorregut de la comitiva mortuòria. Mai Barcelona havia vist un acte com aquell.

Però el destí també va fer que el dia de Nadal es morís un altre català il·lustre. L’any 1948, en plena dictadura, el filòleg català Pompeu Fabra va morir. La censura espanyola va prohibir informar de la seva mort a l’exili i tampoc va ser admesa cap esquela en cap diari.

...han passat molt anys, i moltes coses han canviat; cal mirar endavant, però mai oblidar el passat... Com va dir l'Avi: "Nosaltres som ciutadans d'un poble que ha estat lliure i que vol tornar-ho a ser"

6 comentaris:

Anònim ha dit...

deixat estar de patranyes de l'any de la picasó i mira endavant, no veus que la gent d'avans i la d'ara han canviat perque collons tens que recordar aquest home que va morir fa milions d'anys, ara la gent parla amb movil, va amb cotxes potents i follen com a cosacos, veus alguna relació amb el passat? pues no vulguis incrustar la ideologia d'aquesta gent tant ancestral a ningu dels aquí presents, el món canvia, la historia es fica als llibres i se n'ha d'agafar algunes coses, pero no cal remenar-ho tot tampoc. Hauries de celebrar la mort del teus avis o vesavis no la d'un paio que no coneixes de res i no sas ni el que pensava, que l'admires pels ideals només? intenta mirar les persones pel que són i no pel que pensaen, cadascu es un món i aquest home volia imposar imposar i imposar.

Anònim ha dit...

Aquest que tu dius que només volia imposar i imposar ha estat escollit democràticament per un poble, no com altres que a través de cops d'estats o guerres s'han fet amb el poder! És més, ha estat President del meu país, i per mi, això es mereix un respecte. Hagi passat fa deu anys, cinquanta o tres-cents. El que passa és que hi ha gent que de respecte pels demés no en té.

Anònim ha dit...

Que hi eres potser quan era president? recorda que el teu pais es espanya, catalunya de momemnt només n'es una regio. I aquest paio es mereix exactament el mateix respece que es pot mereixe el teu amic Aznar, que li tens respecte a ell? yo me'ls miro tots amb els mateixos ulls i respectantlos per igual, sou vosaltres els que homenatjeu mes a uns que d'altres pel simpel fet de que??? de que era president fa nose quans anys? per favor....

Anònim ha dit...

Mira Josep, si llegissis una mica més i sabessis història, sabries que els problemes que té actualment Catalunya amb Espanya ja els tenia fa 50, 75, 100, 150... anys enrere, i això que no hi havia la COPE (jaja), i el Macià també se'ls va trobar. Per cert, tens el perfil ideal per anar a treballar a la COPE.

Hi ha gent que em mereix respecte, però precisament l'Aznar...

Una recomanació Josep, al Teatre Principal de Lleida fan el Coronel Macià..., culturitza la teva persona.

Anònim ha dit...

d'historia en ser igual o segurament més que tu, i yo admiro igual a un president català que a un español o un jpalestí o un d'on sigui, yo només critico lo facil que critiqueu a tots els que no pensen exactament com vosaltres, no obligueu a la gent, respecteula a tota per igual, pensin com tu o diferent. Yo et respecto, pero tu no. Aquí esta la diferencia, ya m'estas etiquetant i que hem se yo que mes faries si puguessis, treui-vos aquest odi, al final us corromprà per dins. Mireu als vostres enemigs i apreneune alguna cosa.

Anònim ha dit...

Mira Josep pots ser de dretes, d'esquerres, espanyolista, catalanista, polític, apolític... Però si escrius al menys tinguis criteri, i se't veu d'una hora lluny que la història et va molt gran i no ho dic perquè no pensis com jo, faltaria! El primer que posa etiquetes ets tu, i dintre de les opinions que tens, que de moment té les respecto però no comparteixo, no són ni consistents però si faltades de contingut. I si saps tanta història, malaguanyat coneixement perquè de ben poc et serveix.