dilluns, 20 de novembre del 2006

CÒMPLICES


Avui és dia 20 de novembre, i tot i que a primer cop d’ull, pugui semblar un dia igual que l’altre, el fet és que fa 31 anys va deixar de ser una data més del calendari per a significar la fi del 40 anys d’ombra i de por; 40 anys de dictadura.

El dia 20 de novembre de l’any 1975 Catalunya i l’estat espanyol es despertaven amb la notícia de la mort de Franco, i tot i que ja han passat 31 anys, i molts de nosaltres en sabem la història perquè ens l’han explicat o l’hem llegit, avui en dia encara tenim vestigis d’aquella època, que mai hauria d’haver existit.

Dic vestigis amb el sentit de presència física de monuments, plaques commemoratives, escultures i escriptures que ens demostren que la democràcia encara no ha sabut trencar definitivament amb el passat. Però també existeix encara la presència del franquisme en les idees de moltes persones que avui es defineixen demòcrates, però en el fons són nostàlgics del règim. I això, tot i que moltes vegades no sigui tan visible com un monument, fa més mal a la societat i aquells que han treballat i treballen per la llibertat.

De fet, no s’entén que encara avui hi hagi gent que no ha condemnat el franquisme. Per dignitat i per respecte, aquesta és una acció que fa temps s’hauria d’haver fet, i tothom l’hauria d’haver dut a terme. Perquè encara que només ens pugui semblar un símbol o un gest de bona voluntat, és molt més greu. Aquells que no condemnen una dictadura assassina de persones i de cultures, se’n converteixen en còmplices, i mantenen viva l’ombra d’una època que per res es pot justificar.

Des del meu humil bloc, denuncio aquells que encara s’identifiquen amb aquella “una, grande y libre” i esperono als que amb els ideals de democràcia avancen cap endavant per la construcció d’una Catalunya econòmicament pròspera, socialment justa i políticament lliure.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

La Catalunya que es despertava un dia com avui fa 31 anys, no és la mateixa Catalunya que ens ha tocat viure i defensar. És ben cert, però, que aquestes dues Catalunyes comparteixen moltes coses. Una d'elles és el bestiari que les habita.

Desgraciadament, la història de les nacions sempre es veu forjada per les mans dels qui les traeixen. Dels qui arribat el moment, prefereixen agenollar-se als peus dels qui no ens deixen ser qui som només per treure'n benefici propi.

Segur que això us recorda fets recents.

Els "còmplices" que es neguen a condemnar el feixisme que ens va torturar, ja sigui per por, enveja colèrica o pel motiu patològic que sigui, tan sols fan possible més èpoques d'odi.

No deixem que això torni.

Anònim ha dit...

La complicitat que denuncies en aquestes lienies és més greu del que pot sembla a primer cop d'ull, son els mateixos que s'autodefineixen com a nacionalistes els que fan que la mentida i la vergonya és faci mes espesa, com si fos aquell tros de carn que acaba amb pilota dins la boca.
Aquests son els mateixos que ara ens diuen botifles a nosaltres, però nosaltres no és agenollem davant ningú i tenim una idea clara, independencia!! aquest es el nostre cami, no el seu.

Anònim ha dit...

Company Joanet,

La rauxa incontrolada que mostres contra les meves paraules, només es deu a que entre nosaltres no s'ha establert allò que en diem comunicació. Degut a algun error en l'emissor, el comunicador, el missatge, etc, el fet és que as interpretat que és ERC qui "s'agenolla" al fer possible una entesa progressista al nostre parlament. No home no!, qui s'agenollen són CyU i els seus líders al pactar amb gents extrangeres el nostre futur, o be al intentar desprestigiar i humiliar les nostres institucions al dubtar de la voluntat, lliurement expressada, del nostre poble.

Visca Catalunya i la gent que la fa possible.

Anònim ha dit...

Quan vulguis que acampem sota el pollastre del teu poble només et cal fer un crit.

Guanyarem!