diumenge, 12 de novembre del 2006

... tresors que et caben a la mà...

En un dies en què tota la blogosfera està plena a vessar de comentaris i notícies sobre les eleccions i els pactes post-electorals, voldria deixar constància d'aquelles petites coses que ens poden portar durant una estona a la felicitat. Ahir nit (dissabte) van actuar a l'Auditori de Lleida Els Pets, dins la seva gira pels teatres dels Països Catalans. No és el marc d'un concert habitual al qual ens tenen acostumats, malgrat tot, l'experiment d'aquesta banda de pop-rock català ha complert de molt els objectius i expectatives que el trio de Constantí es podien haver marcat. Va ser una vetllada tendra, però també amb l'adrenalina a flor de pell en més d'una peça. Va ser una estona de cel, com diuen ells, gaudint d'algunes de les seves millors cançons de la seva trajectòria.
Recordar no és tornar a viure, però ben prop. I ara quan penso en el concert, m'invaeix una certa nostàlgia, que no és res més que la felicitat puntual que s'aconsegueix en alguns moments. Com sempre ells han predicat, i tot i que pugui semblar un tòpic, les petites coses són les realment valuoses i importants a les nostres vides.
Amb una escenografia molt acurada i original, unes americanes blanques que van donar pas a les samarretes típiques autopromocionals i uns arranjaments genials van aconseguir crear una atmosfera de complicitat d'aquelles que es fan difícils d'explicar en paraules.
Com deia al principi, crec que és just anar més enllà dels temes habituals que es poden llegir en molts llocs aquests dies, i parlar dels sentiments i les emocions, de la vida i de les coses quotidianes.

...coses menudes, petites engrunes, eclipsis de lluna, tresors que et caben a la mà... que ho tornen tot tan fàcil...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Caram assabentar-me d'una blogger a la catosfera, mitjançant la web d'en Saül Gordillo, i a mes conciutadana meva, no es habitual venint d'una petita poblacio com Torregrossa.
Salut i endavant, que no us manqui energia que tal i com esta aquest petit municipi del Pla d'Urgell, necesitareu Deu i ajuda.

Anònim ha dit...

A mi els pets no m'agraden, és més, li tinc tírria al gavaldà... però ves, canten en català (punt a favor) per tant els hi perdonaré la vida. A més el bateria em cau be (un altre punt a favor) per tant no els cremaré la casa.
Felicitats pel blog i endavant amb la Lluita, recorda que no estàs sola!

Jordi Molinera i Poblet ha dit...

"Els Pets", els sentiments i la vida quotidian...

"La vida és bonica, però complicada" diu la canço, no?

Anònim ha dit...

carai quin exit al blog no, si i escrius i tot!!!
ja fa una setmana que va ser el concer, i llegint aquestes linies certament recordo amb emotivitat tota aquella vetllada. va ser molt guapo.

de tot aixo nomes en queda la por.

Anònim ha dit...

Eis martona, o marteta, "ups" va ser un tros de concert. Vaig creixer amb els pets a l'orella i ara que em faig gran encara em motiven un munt.

Salut i endavant amb el dietari!!

www.fotolog.com/folgui5/