Els estudiants tornen a estar de
vaga. Aquest dijous 26F les aules s’han buidat i els carrers s’han omplert
d’estudiants per defensar una universitat pública i de qualitat per a tothom, i
per tant, per oposar-se contra qualsevol agressió com és el reial decret del
ministre Wert sobre l’ordenació acadèmica, que sota cop de decret amaga un
model exclusiu i elititzador a l’abast d’uns pocs. Jo hauria fet vaga,
De forma majoritària i
transversal des de Catalunya ja dèiem fa gairebé 10 anys amb el debat de
l’aplicació de Bolonya que havíem de tendir a un model flexible sobretot de 3+2
(tres anys de grau i dos de màster). Però llavors el made in Spain ens
va relegar a anar contracorrent i ara, s’esmena aquell error a cop de decret, i
el que és pitjor: sense consens, sense cap garantia, i sense tenir en compte
l’impacte social i econòmic que té una reforma així. I per tant, fa pudor.
El decret, sense cap mesura
social i econòmica paral·lela, és un nou atac a la universitat pública i de
qualitat perquè suposa un encariment dels preus d’estudis i atempta contra la
igualtat d’oportunitats dels estudiants; perquè afecta directament al
finançament de les universitats, que pot disminuir de forma directa i
indirecta, en un moment ja d’ofec econòmic; perquè no es garanteixen els
criteris acadèmics i els interessos econòmics o particulars poden
aprofitar-se’n; perquè pot impactar també en el cos de professorat, ara ja molt
inestable i precari. Precisament perquè els dubtes i les incerteses són
importants i rellevants, qualsevol canvi, modificació i adaptació de
l’ordenació acadèmica s’ha de fer de forma reflexiva, pactada i consensuada.
I per això, crec que cal encetar
un procés de reflexió transparent amb els diferents actors de la comunitat
universitària per trobar el consens i arribar a un Acord Nacional de les
universitats catalanes, i de la Xarxa Vives, que avali actuar com a sistema
universitari català, que blindi les decisions per criteris estrictament
acadèmics, en base a les necessitats dels àmbits de coneixement i en cap cas
criteris econòmics, que permeti l’estabilitat financera de les universitats
públiques, i sobretot que garanteixi l’equitat en l’accés.
En aquest sentit, qualsevol
mesura que afecti la universitat ha d’evitar un nou i mortal encariment de
preus, al contrari, el nostre objectiu ha de ser caminar cap a la reducció de
preus públics d’accés a la universitat, i la potenciació d’un sistema de beques
ambiciós que garanteixi que cap jove queda fora de la universitat per motius
econòmics. Tant que es parla d’equiparar-nos amb Europa, equiparem-nos també
amb els preus i amb la universalització de l’accés als estudis reduint
progressivament l’aportació dels estudiants i les famílies als costos
universitaris.
Des d’Esquerra Republicana ens
mantindrem ferms amb el compromís d’una universitat pública, de qualitat,
crítica i compromesa socialment. Qualsevol reforma de l’ordenació acadèmica ha
de blindar l’equitat, ha de garantir la igualtat d’oportunitats i s’ha de fer
de la mà i conjuntament amb tot el sistema universitari català. Per això dic i
diem NO a aquest decret 3+2 del ministre Wert. SÍ al dret a decidir i a la
independència del nostre model acadèmic català que s’allunyi de l’elitització i
del negoci del coneixement i garanteixi la igualtat d’oportunitats al jovent
del nostre país. Mai permetrem tornar a temps pretèrits en què anar a la
universitat era només cosa de rics. Catalunya és i ha de ser creadora de
talent, terra de coneixement, i generadora d’oportunitats per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada