dilluns, 2 de març del 2015

La Universitat a l'abast tothom

Els estudiants tornen a estar de vaga. Aquest dijous 26F les aules s’han buidat i els carrers s’han omplert d’estudiants per defensar una universitat pública i de qualitat per a tothom, i per tant, per oposar-se contra qualsevol agressió com és el reial decret del ministre Wert sobre l’ordenació acadèmica, que sota cop de decret amaga un model exclusiu i elititzador a l’abast d’uns pocs. Jo hauria fet vaga, si la tasca parlamentària m’ho hagués permès, amb un lema clar: SÍ a la llibertat de decidir des de Catalunya sobre l’ordenació acadèmica; però NO al perill que aquesta reforma comporta pels seus impactes negatius socials i econòmics que recauen contra els més vulnerables: els estudiants.

De forma majoritària i transversal des de Catalunya ja dèiem fa gairebé 10 anys amb el debat de l’aplicació de Bolonya que havíem de tendir a un model flexible sobretot de 3+2 (tres anys de grau i dos de màster). Però llavors el made in Spain ens va relegar a anar contracorrent i ara, s’esmena aquell error a cop de decret, i el que és pitjor: sense consens, sense cap garantia, i sense tenir en compte l’impacte social i econòmic que té una reforma així. I per tant, fa pudor.

El decret, sense cap mesura social i econòmica paral·lela, és un nou atac a la universitat pública i de qualitat perquè suposa un encariment dels preus d’estudis i atempta contra la igualtat d’oportunitats dels estudiants; perquè afecta directament al finançament de les universitats, que pot disminuir de forma directa i indirecta, en un moment ja d’ofec econòmic; perquè no es garanteixen els criteris acadèmics i els interessos econòmics o particulars poden aprofitar-se’n; perquè pot impactar també en el cos de professorat, ara ja molt inestable i precari. Precisament perquè els dubtes i les incerteses són importants i rellevants, qualsevol canvi, modificació i adaptació de l’ordenació acadèmica s’ha de fer de forma reflexiva, pactada i consensuada.

I per això, crec que cal encetar un procés de reflexió transparent amb els diferents actors de la comunitat universitària per trobar el consens i arribar a un Acord Nacional de les universitats catalanes, i de la Xarxa Vives, que avali actuar com a sistema universitari català, que blindi les decisions per criteris estrictament acadèmics, en base a les necessitats dels àmbits de coneixement i en cap cas criteris econòmics, que permeti l’estabilitat financera de les universitats públiques, i sobretot que garanteixi l’equitat en l’accés.

En aquest sentit, qualsevol mesura que afecti la universitat ha d’evitar un nou i mortal encariment de preus, al contrari, el nostre objectiu ha de ser caminar cap a la reducció de preus públics d’accés a la universitat, i la potenciació d’un sistema de beques ambiciós que garanteixi que cap jove queda fora de la universitat per motius econòmics. Tant que es parla d’equiparar-nos amb Europa, equiparem-nos també amb els preus i amb la universalització de l’accés als estudis reduint progressivament l’aportació dels estudiants i les famílies als costos universitaris.

Des d’Esquerra Republicana ens mantindrem ferms amb el compromís d’una universitat pública, de qualitat, crítica i compromesa socialment. Qualsevol reforma de l’ordenació acadèmica ha de blindar l’equitat, ha de garantir la igualtat d’oportunitats i s’ha de fer de la mà i conjuntament amb tot el sistema universitari català. Per això dic i diem NO a aquest decret 3+2 del ministre Wert. SÍ al dret a decidir i a la independència del nostre model acadèmic català que s’allunyi de l’elitització i del negoci del coneixement i garanteixi la igualtat d’oportunitats al jovent del nostre país. Mai permetrem tornar a temps pretèrits en què anar a la universitat era només cosa de rics. Catalunya és i ha de ser creadora de talent, terra de coneixement, i generadora d’oportunitats per a tothom.