La força del jovent

El jovent, aquell col·lectiu que segons la Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya, va dels 16 als 29 anys, malgrat que per dinàmiques, vivències i context, cada vegada s’allarga més en la vida d’una persona, és un dels col·lectiu que més pateix la crisi. Aquesta és una constatació innegable si ens fixem amb les dades: atur juvenil del 50%, temporalitat molt per sobre de l’ocupació de les persones anomenades adultes, precarietat en els casos en què es pot treballar, el fenomen de l’exili juvenil,  o la taxa d’emancipació que està caient per la impossibilitat del jovent a crear el seu propi projecte vital. 

Avui fa un any que al Parlament vam celebrar el debat monogràfic sobre la situació de joventut, atenent a l’alarmant situació del jovent, a través del qual es va posar al centre de l’agenda política el jovent, i d’on en van sortir més de 300 mesures que en molts casos han  ajudat a millorar la situació d’alguns joves,  malgrat ser molt lluny encara dels objectius que voldríem aconseguir . En aquests 365 dies hem celebrat també, més enllà de la dinàmica ordinària parlamentària, un debat monogràfic per combatre la pobresa i les desigualtats, un debat sobre el món agrari, així com el debat de política general.  En cadascun d’aquests debats, la visió del jovent hi ha estat present i la nostra obsessió ha estat sempre introduir la mirada des de l’òptica juvenil, per tal de garantir la igualtat d’oportunitats entre joves, combatre els desigualtats pel fet de ser jove, pel fet de ser jove del territori, i fins i tot, per ser dona jove. 

Les problemàtiques del jovent no s’acaben amb la manca d’oportunitats o les dificultats d’obrir-nos camí en un context extremadament complicat. Cal massa vegades, i de forma reiterativa, que els i les joves ens dediquem a trencar tòpics i desmuntar prejudicis sobre nosaltres mateixos: “que el jovent som ni-ni, que el jovent està poc preparat, que el jovent està poc compromès, que el jovent només és bo per sortir de festa...” La criminalització del col·lectiu sense tenir en compte que està format per una multitud de perfils, i per infinitat de casuístiques, s’ha instal·lat en els discursos, però si ens fixem en el fons, veiem que la generació de joves actual és la més ben preparada de la història, veiem que segons l’Enquesta de Participació Política, el jovent s’implica i participa igual que la resta de gent de diferents edats i que el moviment associatiu juvenil és un dels teixits més importants a casa nostra pel foment de la participació, per la cohesió social, i per un enriquiment tant personal com col·lectiu. 

No són els millors temps pel jovent, és evident, però davant d’això hi ha un bon nombre de joves que reivindiquen el seu paper a la societat, que volen esdevenir protagonistes i que reclamen un major apoderament juvenil. Això és el que els que també hem de garantir tenim responsabilitats.

Demà faran 20 mesos de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre del 2012, on vaig sortir escollida diputada per les JERC i ERC. Des d’aquell dia que tinc clar que cal portar la veu del jovent al Parlament i que els i les joves tinguin un altaveu institucional.  Algunes vegades ho hem aconseguit més que en altres, però el que no farem mai és renunciar al paper actiu, viu i preeminent que el jovent ha de tenir a la nostra societat, i també a les institucions. Perquè un país que renuncia al seu jovent és un país que renuncia al seu futur  i això no ens ho podem permetre.