Són les 19:14 de l'11 de setembre i els cotxes i autobusos ja enfilen el camí de retorn cap a les seves cases. La gent, feliç de saber amb certesa que avui ha escrit una pàgina clau de la història de Catalunya, però encara sense adonar-se, potser, de la magnitud del seu gest; el gest de donar-se la mà fins a conformar una llarga cadena d'il·lusions i esperances.
Fa dues hores he vist gent amb llàgrimes als ulls, he vist noies i nois amb somriures i punys aixecats cantant i ballant, he vist nens riallers amb ulls brillants i enjugassats fent onjear estelades. Fa dues hores he vist centenars de persones a dreta i esquerra formant una llarga filera interminable d'anhel de llibertat.
Són les 19.14 de l'11S i espero davant la platja que es desfacin els embussos dels que pugen del sud i em vinguin a buscar per enfilar el camí de retorn desitjant veure per la televisió les imatges de la Via.
Sóc davant del mar i penso en els que ens han precedit i han lluitat perquè avui nosaltres fóssim aquí. Hi penso i estic convençuda que avui ens han donat la mà des del cel.Mà en mà hem encadenat el nostre clam. Mà en mà hem tenyit de groc un país que resisteix i s'aixeca, que vol ser. Mà en mà hem teixit les complicitats d'un poble que vol ser lliure.
"Ara és l'hora" escoltava per un transistor de ràdio que havia quedat oblidat en un racó de casa i que ahir vam rescatar per estar connectats no només amb les mans sinó també per les ones. "Ara és l'hora" i no fallarem!!
Avui, no només hem fet història.
Avui, hem canviat la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada