Potser és que hem renunciat com a poble...

Em dóna la sensació que hem renunciat com a poble a exercir la nostra força. Tinc la impressió que hem abandonat abans de començar la lluita. Crec que hem deixat de creure'ns que nosaltres, la suma de tots nosaltres, tenim el veritable poder per decidir.

Tinc aquesta sensació quan la gent ho dóna tot perdut i diuen els tan repetits "això no servirà per res..." "ara ja és massa tard"... Em dóna aquesta sensació quan sento reiteradament que ningú vol fer el sacrifici un dia, tenint en compte que això pot portar a beneficis a mig termini.


M'agradaria pensar que som capaços de canviar l'edevenir d'un país. M'agradaria creure que podem canviar el destí d'un poble. M'agradaria saber que som gent valenta!

No escriuré aquí la llista dels motius pels quals fer vaga; no ecriuré sobre els arguments en contra de la Reforma Laboral. Tampoc denunciaré el greuge social i fiscal que vivim els Països Catalans i que ens escanyen encara més. No cal. Hi ha molts llocs on trobar aquesta informació.

Simplement deixaré per escrit que, igual que em manifestava contra la Guerra d'Iraq quan estava a la universitat; o igual que em manifesto cada any l'11 de setembre, o igual que he fet concentracions en favor dels drets de les dones; demà faré vaga i aniré a la manifestació. Perquè potser no s'aconsegueix tot allò que voldria, però segur que callant i abaixant el cap tampoc s'aconseguirà.

No vull permetre que la meva generació sigui la generació perduda. No vull haver de marxar a l'estranger per guanyar-me la vida. No vull descobrir un dia que no vaig fer allò que calia.

Sí, faré vaga! Perquè sé que tu també l'hauries fet!