Suposo que és a còpia d'experiències, quan un acaba descobrint allò que val la pena de veritat. Allò que com va dir un dels petits més grans "és invisible als ulls". Allò que només es pot sentir amb el cor, amb els sentiments, allò lligat estretament amb les emocions.
Suposo que és a còpia que fas anys, que la vida agafa un regust tendre i nostàlgic. De repàs d'allò que has fet, de balanç del temps passat; i de resum d'allò pendent, del que encara queda per fer. Somnis passats i somnis futurs que s'entrellacen en un present inabastable però constant.Suposo que és amb el pas del temps, que es curen algunes ferides i es cicatritzen les marques de guerra. I que s'obren les esperances i retorna la il·lusió. Sempre amb el raconet dedicat a les coses que se n'han anat, però que com tot allò important, malgrat no poder veure amb el ulls, ho podem veure amb el cor.
Marta. 27 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada