divendres, 31 de desembre del 2010

Un any...


Un any és molt o poc?

És tan llarg i tan curt...

És una lluita permanent.

És un instant, un cop de dits,

un tancar i obrir d’ulls.

I és també una eternitat:

tantes vivències, tants moments.


Un any és tot i no res.

És dolor i tristesa;

és superació i fer el cor fort.

És nostàlgia i records;

és present i aprenentatge.


Un any, és molt o poc?

És massa. Massa temps.

Massa temps sense tu, però amb tu.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt orgullós de tu, de tot el que fas i de tot el que has fet. No deixessis mai de ser com ets, ens privaries a tots de genialitats com aquesta...

Unknown ha dit...

Un any és un sospir, uns instants o pot ser la travessia d'un desert infinit.
Els records mai no s'esborren però com les velles fotos de fa 20 anys el temps s'encarrega de "retocar-los", els contorns es difuminen, el dolor s'alleuja, la vida s'obre pas.
I malgrat les absències i els buits s'ha de continuar endavant recordant amb un somriure tots els bons moments i donant gràcies per haver-los pogut viure.
Avui dius hola!, i en un moment has de dir adéu!
Que aquest any que estem a punt d'encetar et sigui propici. Et mereixes ser feliç.
Un petó ben fort per a tots.

Anònim ha dit...

No tinc paraules! T'estimo tant Martona....

Una abraçada molt i molt gran!!!!

Sílvia

Carles Bassaganya ha dit...

He anat a parar de rebot al teu bloc Marta. M'ha cridat l'atenció la foto, tu de jove (més) i la resta de gent que no conec, i sobretot els versos. M'han entristit i dedueixo que són dárrel trista per algun motiu profund. Saber expressar-ho va bé per portar millor el patiment, t'ho dic per experiència. Salut Marta i molta felicitat i rialles!!!