Un any és molt o poc?
És tan llarg i tan curt...
És una lluita permanent.
És un instant, un cop de dits,
un tancar i obrir d’ulls.
I és també una eternitat:
tantes vivències, tants moments.
Un any és tot i no res.
És dolor i tristesa;
és superació i fer el cor fort.
És nostàlgia i records;
és present i aprenentatge.
Un any, és molt o poc?
És massa. Massa temps.
Massa temps sense tu, però amb tu.
4 comentaris:
Molt orgullós de tu, de tot el que fas i de tot el que has fet. No deixessis mai de ser com ets, ens privaries a tots de genialitats com aquesta...
Un any és un sospir, uns instants o pot ser la travessia d'un desert infinit.
Els records mai no s'esborren però com les velles fotos de fa 20 anys el temps s'encarrega de "retocar-los", els contorns es difuminen, el dolor s'alleuja, la vida s'obre pas.
I malgrat les absències i els buits s'ha de continuar endavant recordant amb un somriure tots els bons moments i donant gràcies per haver-los pogut viure.
Avui dius hola!, i en un moment has de dir adéu!
Que aquest any que estem a punt d'encetar et sigui propici. Et mereixes ser feliç.
Un petó ben fort per a tots.
No tinc paraules! T'estimo tant Martona....
Una abraçada molt i molt gran!!!!
Sílvia
He anat a parar de rebot al teu bloc Marta. M'ha cridat l'atenció la foto, tu de jove (més) i la resta de gent que no conec, i sobretot els versos. M'han entristit i dedueixo que són dárrel trista per algun motiu profund. Saber expressar-ho va bé per portar millor el patiment, t'ho dic per experiència. Salut Marta i molta felicitat i rialles!!!
Publica un comentari a l'entrada