Tornarem!

Hi ha cançons que sorprenen perquè precisament diuen allò que sents, que penses, que voldries dir però no saps ben bé com...

Amb el permís del Jordi, un bon amic, que m'ha fet partícep de la cançó, us la deixo perquè la gaudiu....

Quan has tocat el cel
i sents a prop l'infern
camines sense fe, sense destí,
sense saviesa.

Fugint del que no entens,
fugint d'aquest present,
pensar en aquells anhels
és l'única forma que tens de continuar.

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta
que amaguem rere rostre indiferent.
Però cou i ens fa sentir que hi tornarem.

Trencar aquest desencert
comença en un mateix.
Tornem a les arrels,
als somnis que ens van veure néixer.

És temps de ser valents,
és temps de ser conscients
que cal cor i cervell,
i no volem perdre ningú
en aquest camí.

Tornarem a ser grans...

Rere els núvols hi ha un sol tan gran
que mai ningú no es pot amagar.
Rere els dubtes hi ha la veritat,
creu-me, tenim futur.

Tornarem a ser grans...