Dimecres va tenir lloc la Manifestació organitzada per la Plataforma Cïvica per la Unitat del Museu de Lleida, en la qual ens vam aplegar més de 500 persones.
Algú podria estar temptat de pensar que això és cosa de l'església, però que voleu que us digui, a mi més em dóna la sensació que no es tracta ben bé d'un afer eclèsiàtic, sinó que els bens del Museu ja s'han convertit en patrimoni de tot el país i per tant, aquest afer és més aviat un assumpte nacional.
Les obres d'art que reclama el bisbat de Barbastre -Montsé són part important de la nostra cultura, de la nostra identitat i de la memòria històrica. I ara, paguem les conseqüències de quan l'església i l'estat van tenir la brillant idea de segregar les parròquies de la Franja. Precisament aquests obres es disputa són una de les poques petjades que resten dels límits catalans de Ponent, de quan les terres de la Franja eren part de Catalunya.
Però clar, què hi farem! l'Estat ha mantingut la dèria d'aniquilar la personalitat nacional catalana des de sempre, i en aquest cas ha trobat uns fidels aliats en amplis sectors de l'Església espanyola i en algun que altre bisbe de les diòcesis catalanes.
Per això vaig sortir dimecres als carrers de Lleida:
- per defensar la unitat del patromoni comú català
- per dir No als que volen apropiar-se de les obres del Museu de LLeida
- per plantar cara als manipuladors d'Aragó que ens tracten de lladres
- i per deixar clar que la nostra identitat no es trosseja
"Salvar la unitat del Museu de Lleida no és cap caprici patrimonialista, és salvar la memòria històrica de Catalunya"
Algú podria estar temptat de pensar que això és cosa de l'església, però que voleu que us digui, a mi més em dóna la sensació que no es tracta ben bé d'un afer eclèsiàtic, sinó que els bens del Museu ja s'han convertit en patrimoni de tot el país i per tant, aquest afer és més aviat un assumpte nacional.
Les obres d'art que reclama el bisbat de Barbastre -Montsé són part important de la nostra cultura, de la nostra identitat i de la memòria històrica. I ara, paguem les conseqüències de quan l'església i l'estat van tenir la brillant idea de segregar les parròquies de la Franja. Precisament aquests obres es disputa són una de les poques petjades que resten dels límits catalans de Ponent, de quan les terres de la Franja eren part de Catalunya.
Però clar, què hi farem! l'Estat ha mantingut la dèria d'aniquilar la personalitat nacional catalana des de sempre, i en aquest cas ha trobat uns fidels aliats en amplis sectors de l'Església espanyola i en algun que altre bisbe de les diòcesis catalanes.
Per això vaig sortir dimecres als carrers de Lleida:
- per defensar la unitat del patromoni comú català
- per dir No als que volen apropiar-se de les obres del Museu de LLeida
- per plantar cara als manipuladors d'Aragó que ens tracten de lladres
- i per deixar clar que la nostra identitat no es trosseja
"Salvar la unitat del Museu de Lleida no és cap caprici patrimonialista, és salvar la memòria històrica de Catalunya"
19 comentaris:
No perdeu l'ocasió, de posar-vos l'enganxineta de les JERC, eh? Bé, així sembla que feu alguna cosa de profit.
Endavant la CAJEI! eL FUTUR de la lluita del jovent independentista a Lleida!
Que s'emportin les esglésies, els capellans i les monges també, o tot o res!
Els de la CAJEI sou pa per avui i gana per demà. I no us fa falta dur adhesius, per que ja se us veu a simple vista d'on sou!
Basquitis? No gràcies!
Els països catalans tb molen.
Si, però mentre la CAJEI curre, els jerkis, es dediquen a fotre pancartetes a la finestra!
PATÈTIC!
De tot en dieu currar, ho et penses que els jerkis no saben penjar cartells i fer pintades, que es l'únic que feu per la ciutat vosaltres.
o encara us penseu que conquerireu el casc antic de la ciutat? Que Lleida no es Donosti!
L'únic curro que teniau que valia la pena era la falcata, peró ultimament semblava mes un centre d'acollida que una taberna popular.
en fí! no futur!
No, anirem a viure a ciutat jardí, com vosaltres, o a viure d'esquerra, a veure si podeu rapinyar un càrrec. Ah, vosaltres pinteu? No, que us embruten les mans. Et recordo que a tota lleida, pots veure cartells de la CAJEI, o pintades. O puc anomenar les diferents actes i accions que s'han fet a Lleida: Franki, especulació, repressió, Jornada sobre teorrorisme d'estat a colòmbia, el nostre aniversari, amb gran assistència de joves amb excel.lent convivència amb els veïns del barri... etc, etc! Vosaltres, endavant amb la finestra màgica, a veure quina pròxima serà la pancarteta, la feina, la fem nosaltres.
Salut!
ah, i les campanyes i accions, pels 300 anys d'ocupació, la retirada de símbols franquistes, els antimonàrquics, els/les pres@s, la lluita antipatriarcal, la manifestació contra la visita del princep, la retirada de la bandera española a Lleida, Jornada per Palestina, el Roser, que vosaltres veneu, per cert.... Vols més?
VERGONYA!
no em facis riure!
Que tots vosaltres sou fills de burgesos, que la meitat viviu a la Cerdera!
d' actes per la parroquia en fan fins i tot a sant llorenç!
a i per cert, per vendre't una cosa primer a de ser teua, i les JERC que jo sapigui no son propietaris del Roser, que sense el Roser vosaltres tampoc sabriau de que viure!
Jornada sobre el terrorisme d'estat a Colòmbia, SUPER INTERESSANT.
actes de suport un anarquista com en Franki, ecs, a la presó ja estava bé!
El nostre aniversari i el del club super tres!
Foteu pena!
ERC ha donat suport, a la venta del Roser, vosaltres que heu dit? RES! A veure si us quedeu sense poltrona, no sigui... xD i si, la jornada, va ser molt interessant, fins i tot ens han oferit fer més actes com aquest, ja que la gent veu qui treballe i qui no. I si, el nostre aniversari, que ens hem currat nosaltres, no com la megasubvencionada Acampada Jove! Venuts!
FRANKI LLIBERTAT!!
Us hauria de caure vergonya de dir que en FRanki estave millor a presó, per despenjar una bandera espanyola, però bé, que han de dir, una colla de venuts i espanyols, com les JERC/ERC!
HIPÒCRITES!
8 - 6 = 2
xDDDDDDDD
El germà de Carod-Rovira, nou delegat de la Generalitat a França
L'executiu català ha nomenat avui el germà del vicepresident de la Generalitat Josep Luis Carod-Rovira com a nou delegat de la Generalitat a França.
Apel·les Carod-Rovira (Cambrils, 1958) és germà de Josep-Lluís Carod-Rovira, i ha estat vinculat a l'administració autonòmica des de l'any 2004 fins al 2006, coincidint amb la formació del primer tripartit presidit per Pasqual Maragall, en què Josep-Lluís Carod-Rovira va ser el seu conseller en cap.
Apel·les Carod-Rovira ha ocupat diversos càrrecs, entre ells director general i secretari de Coordinació Interdepartamental, i després secretari del Consell Tècnic de la Generalitat.
El nou delegat de la Generalitat a França és llicenciat en dret, i entre 1997 i 2003 va ser vicedegà del Col·legi d'Advocats de Reus. Va fundar la Comissió de Normalització Lingüística del Consell de l'Advocacia Catalana i és membre de l'Observatori del Dret Privat de Catalunya.
Tot queda en família, eh jerkis! A veure si podeu col.locar als vostres ara.
VERGONYA, VENUTS!
ENDAVANT EL JOVENT COMBATIU DELS PAÏSOS CATALANS!
Algú ha entès que aquest no és un bloc de les JERC?? Si no que és el meu bloc i que dic el que penso i crec sobre les coses? Podeu anar-vos-en a discutir sobre qui és més millor al Racó Català? I deixar els comentaris per aquelles persones que vulguin realment comentar coses d'interès?
Gràcies.
Això ara no toca, com deia un... oi que no jerkis?
El que no es pot camuflar es la veritable arrel del problema, els mitjans de comunicació han fotut una puntada de peu a la història d'aquest pais, han analitzat una problematica que respira política per tots els costats com a una mera relació comercial.
I això s'ha de denunciar, perquè el que realment hi ha al radera es la negació dels països catalans. I els nostres són els qui ens estan cavant la fosa.
A la franja els espanyolistes hi han fet molta feina, en canvi els catalans no hi em dedicat prous esforços, per això i estem perdent la batalla.
Tot i que fins aqui hi poguem estar més o menys d'acord el que no compoarteixo amb tu es que tractis la lluita amb l'objectiu de poder preservar la memòria històrica, des del meu punt de vista cal aprofitar aquets casos per encendre la foguera.
salut
Gerard
Un cop vist i llegit tots aquest comentaris he de dir ke em sap molt greu la reacció de tot una part de l'independentista en vers l'altre. La Marta en el seu escric només parlava d'una mani i de les valoracions que ella en treu però la lectura de l' independentisme extraparlamentari ha estat sectària i excloent.
Les JERC és el moviment juvenil organitzat més gran i divers dels PPCC. Te actuacions encertades i errònies però com la CAJEI, Endavant i d'altres treballen per l'alliberament social i nacional.
És trist veure com alguns dels joves indepes no entenen que tots estem per lo mateix i amb aquestes reaccions l'únic que provoquen és que els espanyols tinguin clar que som dèbils ja que anem dividits.
Tenim vies diferents d’arribar a la llibertat del nostre poble però això no vol dir que no haguem d’anar junts a les trinxeres. Encara tinc esperances que puguem treballar plegats compartint lo millor de cada casa i un cop tinguem una terra lliure ja discutirem si ha de ser una terra comunista, republicana, anarquista,...
Marta segueix així. No deixis mai de donar la teva opinió de les mil coses que passen en els Països Catalans i en la teva vida
Un petonas guapa!
David
No els i les foteu tots al mateix sac, que aquestos son la quitxalla que sobra a tot arreu, t'ho ben dic jo, que tinc tot un plegat d'amic i amigues dins de les diferents organitzacions extraparlamentaries e independentistes de la plana de Lleida.
Salut
Si haguéssim viscut en un país normal, en Franki hagués cremat la senyera?
Parla el patriota folguereta, amb contactes a tot arreu! Que lamentable ets! Menys fer el friki, i més feina. Més voldrieu tenir la gent treballadora i compromesa que hi ha a la CAJEI, i no la colla de frikis que sou a JERC.
seria un plaer tenir-vos a les JERC!
Publica un comentari a l'entrada