dijous, 12 de juny de 2008

ARA MATEIX



Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol, el més gran poeta del poble català
Ara mateix, sense dubte, la seva millor poesia


2 comentaris:

Serguei ha dit...

Quasi estic d'acord amb tu. Almenys en Titot de Brams, Aramateix, Dijous Paella,... crec que estarà molt d'acord. Jo de totes maneres la que probablement més m'agrada es "l'Elionor"

Kirtash ha dit...

Uaaa, grandioses paraules les d'aquesta poesia. A mit ambé m'agrada molt, i la versió cantada del Llach ja és la tralla, igual que el Viatje a Itaca de Kavafis.