dilluns, 5 de maig de 2008

Si el món es mou...

...com puc estar aturat? Diuen Els Pets.
De fet, podríem dir que el món fins i tot es mou massa ràpid en segons quins moments. La vida porta un ritme frenètic, i podem optar o bé per seguir-la de prop o bé per reduir la nostra marxa i anar fent, com deia aquell. Les persones inquietes sovint planten cara i aconsegueixen un bon ritme. Altres, més pacients, caminen tranquilament sense presses, seguint allò de "a poc a poc i bona lletra". No sabria dir quina és millor opció. Suposo que, com en tot, l'equilibri acaba sent una bona solució, però tampoc està tan clar. El que si que és una obvietat és que quan deixes una cosa aparcada amb l'excusa de ja ho faré després, allò té la gran possibilitat de quedar-se per fer.

Durant aquestes últimes setmanes ho he viscut en primera persona. Després d'un inici d'any a un ritme frenètic per qüestions laborals, que pogut descobrir la calma d'arribar aviat a casa, de poder asseure'm al sofà i mirar la tele, de tenir 10 minuts per esmorzar mentre miro el Cuní,..., i que voleu que us digui, també m'ha agradat l'experiència!
No obstant, i com que en el fons és cosa de caràcters, crec que sóc una mica al·lèrgica a la tranquilitat i m'agrada anar contrarellotge i no perdre'm ni un instant d'aquest viatge que és la vida.

En poc més d'un mes he vist com el govern del meu país s'ha vist obligat a fer un transvassament per portar aigua a Barcelona, he vist la mala gestió del Conseller Baltasar quan va encetar la problemàtica de la sequera, he vist com les coses no canvien i la justícia deixa de ser justa en el cas del Franki, el noi de Terrassa, he vist com el Barça llençava una lliga i perdia l'opció de la Champions, he vist com al país Basc continua la croada contra l'esquerra abertzale, he vist com per Sant Jordi el llibre més venut era un escrit en castellà, i com a can Esquerra (com a tots els altres partits) continua la cursa interna per véncer al congrés del juny.
I moltes coses més, o i tant!
Ara però, ja estic cansada de mirar tant! I torno a tenir ganes de fer, de participar!
La bona vida per mi, no és aquella en la que faig d'aspectadora, sinó aquella en la que jo sóc protagonista!


Miro
i cada persona al meu davant
porta
un secret amagat.

Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara
depèn tot de mi.

La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.

Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.

Si el món es mou,
com puc estar aturat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

M'encanta veure que ets la de sempre!!!

Quan vulguis quedem per fer un caferet!!

Un petonàs!!!
Sílvia

David Pujol Bret ha dit...

Sempre és bo veure com gent com tu tornar a tenir ganes de lluitar per tot allò que vol aconseguir i que pot tenir. La vida pot ser caòtica i de vegades molt injusta però si fas el que creus, no et rendeixes i ho dones tot acabes aconseguint tots els teus horitzons.

No deixis que mai res ni ningú t’esborri aquest somriure del teu rostre!
Ànims i no canviïs.

Un petonàs!!!
David

Antònia P. ha dit...

Hola Marta, doncs si t'has posat les piles et recordo que em deus un post. Ja sé que aquests premis atorgats entre blocaires són una mica cutres però...
Així que ja ho saps, fes el deures i pasa la torxa, en aquest cas el DARDO a uns quants blocs més.
Ja sabem que ets un esperit inquiet, tens amb qui assemblar-te, encara que, de vegades, val la pena aturar-se per a agafar perspectiva.
Hani, hani, em diuen sempre els meus amics del Sàhara. Espera't, espera't. Els occidentals sempre aneu de pressa perquè teniu els rellotges, en canvi nosaltres tenim el temps. Hi penso sovint en aquesta frase quan algú vol que corri.
Un petó ben fort.
La foto preciosa!!!!