dimarts, 11 de setembre del 2007
HEM FET EL CIM!
Aquest cap de setmana passat, juntament amb uns companys i companyes "de lluita" hem anat d'excursió al Pedraforca. La veritat, i és que s'ha de ser sincers, jo no estic gaire acostumada a fer viatgets d'aquest tipus: amb motxilla i cantimplora i venga a grimpar per les pedres. No sóc una fanàtica de l'excursionisme ni em tira molt això de pujar i pujar per després tornar a baixar i baixar... Però també cal acceptar les realitats quan es presenten davant dels nassos. I he de reconèixer que en arribar al cim del Pedraforca em vaig sentir molt orgullosa de mi mateixa, i evidentment de tot el grup que anàvem, d'haver aconseguit la petita gesta. No puc magnificar gaire sobre el cim fet, ja que molta gent ha pujat la muntanya en qüestió, però és d'aquelles coses que fan sentir bé a un mateix. Arribar a dalt, i veure tot el panorama als teus peus és la millor recompença a l'esforç fet. El paisatge és genial, impressionant. La sensació, difícil d'explicar: calma, pau, i desconexió total de la vida quotidiana. La segona part del dia és l'arribada. Quan tornes arribar al punt de partida i gires els ulls enrere i veus d'on vens, dóna la sensació que ets una mica més gran i important, perquè ja has fet una cosa més que poder explicar. Llavors apareix el cansament, les cames comencen a fer figa, van venint les agulletes, però és igual. Ha valgut la pena. I sense ser una boja de la muntanya, parlem de la jornada, i sense saber com, ja estem preparant una altra sortida amb els companys. I jo, que era novata en excursions per la muntanya i reticent a això de pujar per després haver de tornar a baixar, veig com m'omple d'il·lusió poder repetir-ho. Suposo que és un lloc que enganxa, que xucla i captiva.
Al cap i a la fi, l'excursió al Pedraforca és ben bé com les diverses metes que apareixen a la vida: fan falta esforç, lluita, constància i coratge per aconseguir fer el cim, i un cop coronat, ja ve la satisfació del premi, d'haver aconseguit un nou repte.
Brindo pel Pedraforca, brindo per la Patum, brindo per les obagues humitejades i el seu perfum.... I Brindarem tot maleint, la memòria de Felip Quint, I brindarem tot maleint la memòria de Felip Quint...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
M'as fet ganes de pujar al Pedraforca Marta, necessito sentir quelcom com la que has explicat que es sent al arrivar alla dalt.
Hens veiem!
No serà pq no estaves convidat...
si, si pero esque jo no puc fer coses així, no puc fer grans esforços, hi hagues anat eh, pero la salut no m'ho permet noi.^^
Peque? ¬¬
xDDD
si, va ser increíble, m'ho vaig passar molt bé, a veure si el Folguera ens du a algún altre lloc un dia d'aquests :-D.
Doncs jo penso que és una rucada pujar tan amunt per tornar a baixar... hi ha un bar al cim? Pq sino hi ha cap bar al cim ho trobo una pèrdua de temps.
HE DIT.
per a que vols un bar, per beure i a l'endemà tornar-te a despertar i tornar a beure... tb es una rucada
Perque voleu anar a dormir si despres us haureu de despertar...i perquè voleu menjar si al cap d'unes poques hores i haureu de tornar! i perquè vulguer la independència si d'aqui uns quants milenis la terra explotarà? doncs perquè mentres dormim descansem, mentres mengem disfrutem, sobrevivim i ens atipem, i duran els milenis d'independència el català sobreviura i la culturà no morirà i...i...i...
vinga, bona nit a tothom xDDDD
Publica un comentari a l'entrada