dilluns, 3 de setembre de 2007

Bon dia Basté!


Torna el setembre, i amb ell, la normalitat (feina, escola, tasques quotidianes...). Clar que també per alguns arriba el síndrome post-vacacional! Però això ja és problema de mala gestió de les vacances.
El cas és que avui, 3 de setembre, també els mitjans de comunicació han tornat a la “normalitat” i han començat les noves temporades dels programes estrelles de les diverses emissores. La nuestra (perdó, TV3) ha engegat altre cop Els matins del Cuní i la Nit al Dia amb la Terribas i Catalunya Ràdio també ha donat el bon dia a través del Basses.
Però el que més feliç m’ha fet aquest matí ha estat escoltar El Món de Rac1 conduït pel Jordi Basté. Abans que res, he de reconèixer que jo vaig ser una d’aquelles trànsfugues que quan el Basté va deixar de presentar el No ho diguis a ningú i se’n va anar de Catalunya Ràdio cap a Rac1 també vaig fer el canvi d’emissora de referència. En aquest cas, jo no escoltava un programa esportiu nocturn, sinó el Basté! Perquè s’ha de reconèixer que té una manera de fer que el caracteritza. El seu estil peculiar, directe, sense embuts, també irònic és clar! va saber-se guanyar els oients de la franja nocturna, i ara, continuarà, de ben segur, amb la tendència de posar-se els oients del matí a la butxaca. Està clar que els esports (que ha estat fent fins ara) no és el mateix que un magazine matinal, però avui ja s’ha estrenat amb bon peu (almenys l’estona que he pogut escoltar-lo) i segur que se’n sortirà prou bé amb la resta de temes de l’actualitat.
No us penseu que m’ha pagat perquè li faci propaganda! Sinó que ben al contrari, com a aprenent de periodista que sóc, sempre l’he tingut com un professional de referència.

Malgrat tot, com que mai plou al gust de tothom, el que serà pitjor a partir d’ara és no escoltar-lo a les retransmissions del Barça, o bé no gaudir de les seves editorials a l’inici del Tu diràs. Tot i això, l’equip esportiu de Rac1, és una gran plantilla, un equip de Champions, diríem en llenguatge futbolístic. I des del moment que vaig decidir canviar Catalunya Ràdio per Rac1 ja m’han tingut com a oient fidel. Pertanyi al grup que pertanyi, i tingui la ideologia que tingui l’emissora, s’ha de reconèixer que actualment és la millor ràdio que podem trobar a Catalunya, amb els millors professionals i els millors programes ( Minoria Absoluta, Versió Rac1...) De fet, tenint en compte el camí que segueixen les cadenes de la Corporació, me n’alegro del canvi de sintonia que vaig fer! Però no puc sinó lamentar-me per la direcció poc nacional que segueixen tan Catalunya Ràdio com TV3. Siusplau, que vinguin vents millors i que redrecin les veles!!!

8 comentaris:

folguereta ha dit...

No escolto molt la radio, peró el Barça sempre amb el Puyal, que tb es de la vella escola, com la Terribes.

Salut

jo escullo ha dit...

No podria ser d'una altra manera: també vaig ser dels trànsfugues que van (vam) saltar de Catalunya Ràdio a RAC1.

I també prefereixo escoltar el Barça a RAC1 on tots els col·laboradors participen i s'ho passen bé (i ens ho fan passar bé) i són tots igual d'importants que el conductor principal, no com a d'altres llocs on un petit Hitler de les ones té potestat per tallar-los a mitja frase o comentari i, fins i tot, ridiculitzar-los en directe.

Per cert, en Basté és un boig: en Bosch agafava el programa ja començat a partir de les 8, però el Basté comença a les 6! És un crack...!

arnau beà ha dit...

el petit Hitler de les ones és el Puyal?

Gerard ha dit...

Em sembla que per les ones radiofòniques tu i jo diferim bastant...
Si és cert que Minoria Absoluta és un dels millors programes (per no dir el millor) dels que es fan i es desfan (tot i que no és líder absolut d'audiència durant les dues hores de programa) difereixo bastant en la teva elecció per escoltar el barça i per informar-te matinalment.

Què seria jo sense el "Bon dia, són les 7" d'un mestre com l'Antoni Bassas? O sense el fet d'ilusionar-me escoltant com en Messi "s'escapoleix de l'escomesa" tot jugant-me un pèsol amb el mestre Puyal?

Tant el Bassas com el Puyal són dues institucions en el món del periodisme, i allà on vagin... allà em tindran!


Un Petó!

Marta. ha dit...

Ningú pot qüestionar la professionalitat del Bassas o del Puyal. Són dos monstres de la comunicació. Malgrat tot, en el cas del Puyal, tot i que se li ha de reconèixer una gran mèrit en l'inici de les retransmissions esportives en català, actualment i al meu entendre (sigui dit que per gustos els colors) ha perdut la vitalitat i energia que ara encarna perfectament l'equip de "El barça juga a Rac1". Encara que sigui únic i que les seves frases espontànies o metàfores utilitzades no tinguin preu, prefereixo escoltar una ràdio que per sobre de tot fa passar-m'ho bé i gaudir de dues hores de partit.

Jose Martín ha dit...

Jo ja fa temps que he fet de RAC 1 la meva ràdio de referència. M'agradava com ho feia el Xavi Bosch i des de dilluns no acabo de trobar-me, però molt per damunt de tothom està el Versió RAC 1. El millor programa de la ràdio catalana. El Mag Fèlix és el rei!

Joan Plana ha dit...

Tal com una de les putades és que el Basté deixarà de portar els partits del Barça també és una putada que en Xavier Bosch deixi Rac1. En fi, sempre n'hi ha de tots colors.

Kirtash ha dit...

Jo fa unes temporades escoltava el Puyal i estic d'acord amb que ha perdut vitalitat i personalment crec que ja no es el que era, tot i que continuo pensant que es un dels grans.
Per altra banda lo del Basté ami hem sap molt de greu... ara que fare sense les nits del Basté¿? i el Tu diras aquesta temporada han fet uns canvis i no m'agrada. :(