dilluns, 23 de juliol del 2007

PODRIA....


Si en aquesta entrada em volgués posar melancòlica podria recordar que aquest mes fa quinze anys dels Jocs Olímpics de Barcelona, els quals, tot i ser petita, recordo bastant. Podria parlar del que va significar per Barcelona i de retruc per Catalunya, per donar-nos a conèixer com a país i per demostrar un saber fer a un alt nivell. Però també podria parlar de la persecució que va patir molta gent que pel simple fet de ser independentistes actius, eren suposadament un perill per una competició a escala mundial. Podria parlar-ne però no ho faré...
Si, d’altra banda, volgués parlar de política, podria començar per la crisi entre CDC i Unió que hi ha a les terres de Lleida, o podria centrar-me amb el PPC, que ha vist com un dels grans polítics de l’escena catalana ha dimitit en veure’s desautoritzat des de Madrid (sempre Madrid..). Per cert, dos fets que demostren que tots (remarco TOTS) els partits tenen divisions internes, que sincerament trobo patètiques, ja que en principi se suposa que tothom que en forma part està al mateix vaixell. També podria mencionar tot l’afer del Jueves, el seu segrest en plena “democràcia” i en ple S. XXI, i denunciar la inexistent llibertat d’expressió que viu l’estat espanyol, cosa que fa caure la cara de vergonya. Podria parlar de tot això, però tampoc ho faré...
Si em posés en pla literari podria parlar de l’últim llibre del Harry Potter, que ja ha sortit publicat, això si, en anglès, i de tot el rebombori que porta la seva publicació arreu del món. També us podria comunicar que jo ja me l’he comprat, però que no sé si podré afrontar el repte de llegir-me més de 700 pàgines seguides en anglès! Podria referir-me al mag més famós del planeta, però ho deixaré per un altre dia...
Per dissimular podria reproduir la típica conversa de gasolinera que fa: “sembla que avui torna a fer calor eh!” “si, ja ho havien dit a les notícies que pujarien les temperatures”. Podria parlar del temps i de la calor, i els núvols prims, però ara no crec que toqui.
O també podria fer un apunt musical i explicar el concert del Borges Crema, del qual en destaca el retorn dels Nabo de Pavo, o anunciar-vos que a festa major Torregrossa vindran uns que es fan dir Toreros Muertos i que encara que la gent digui que els hi sonen, una servidora, potser per la seva joventut, desconeix la seva existència.
Clar que també en la secció esportiva podria resumir les notícies més importants del cap de setmana i parlar de la pluja aliada del sempre prepotent Alonso, o dels pneumàtics enemics de Pedrosa. Com no, podria fer esment de les 24 hores de futbol sala de Fulleda (un poble per cert, on no hi arriba l’estiu) i explicar com es pot perdre la dignitat esportiva jugant un partit de futbol a les 9 del matí després d’una nit amb uns quants cubates (perdó, combinats) de més.
Com que no vull parlar de tot això, tot i que podria, només us recordaré que diumenge 29 de juliol (aquest diumenge que ve) és el meu sant! I d’entrada aprofitaré per felicitar a les Annes, els Jaumes, els Joaquims, i les Cristines que aquesta setmana també celebren el seu i aquells amics que us heu fet una mica més vells!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Podries......felicitar-me! Tant parlar de sants de la gent en l'entrada que penjes el 23 de juliol i no te'n recordes d l'aniversàri d'un servidor!

(els kumples és el k realment importa!...nkara que amb el rollo kt portes am angelets i demés no m'ha sorprès el més mínim ;)....)

et deixo gaudint de les vakances (segur k n'estàs fent....l'escrit emana relaxament mental i "desenxufament" del món per tot arreu)

1abraçada

Anònim ha dit...

hagueres pogut parlar de l'obscuritat que s'ha viscut en ple dia a la ciutat de Barcelona, o de opacitat que tenen els mitjans de comunicació quan es tracta de parlar de l'acampada jove, fins hi tot podries parlar de lo fosques que es veuen les coses quan no s'està be, o de lo negre que ho tenim per veure el nostre petit país lliure. Però no ho fas, parles de tot i de no res i amb un to un xic rialler que alegra el dia, val la nit en aquest cas, però el cas es que la foscor encara que sigui de nit es pot transformar en un xic de llum.
gràcies.

per cert els toreros muertos és o era el grup del Pablo Carbonell.

Anònim ha dit...

quanta apatia.. esteu en una espiral depressiva..

M'agrada el meu poble ha dit...

Oh... els Jocs Olimpics de Barcelona van marcar un abans i un després en la història d'aquest esdeveniment esportiu!

M'agrada el meu poble ha dit...

Els Jocs olimpics de Barcelona van marcar un abans i un després en la història d'aquest esdeveniment esportiu internacional.

M'agrada el teu blog!!

Anònim ha dit...

Podries parlar de.. mmm. ahh.. uhmm..

Anònim ha dit...

Hola guapa!!!
Moltes felicitats!!!! Espero que passis un gran dia del teu sant. Ja parlarem ok???
Molts petonets!!!!
Sílvia