dimarts, 17 de juliol de 2007

Deu haver estat un somni...


Em sembla que dec haver estat dormint els últims quatre dies de la meva vida. Ja se sap, coses inexplicables de la naturalesa.. Resulta que he somiat que he estat en un festival polític i musical, diferent a la resta d’esdeveniments que durant l’estiu se celebren per la geografia catalana, perquè darrera l’aparador musical engloba un conjunt d’actes i espectacles amb l’objectiu de reivindicar la independència, la justícia i la llibertat del nostre país.
De fet, fins i tot he arribat a somiar que en aquest acte, anomenat Acampada Jove, hi havia 38.000 persones, i la gràcia era que una servidora, juntament amb 500 companys i companyes més, ens passàvem el somni treballant per fer-lo possible. En aquestes meves llargues hores de son, apareixien grups com Obrint Pas en un apoteòsic concert a rebentar de gent i fent vibrar tots els presents, o la Troba Kung-Fú, amb el Joan i el seu acordió com sempre fent ballar a qualsevol que senti la seva música. I com no, també hi apareixia Betagarri, el grup basc imprescindible, que millor versiona l’Estaca de Llach. El Titot fent de Cantimplora, el Pepet i la Marieta, Celtas Cortos i Discípulos de Otília, fins i tot, Ojos de Brujo, eren presents al festival. En total el somni durava tres dies, amb la presència de Puigcercós, Vendrell, Oriol Junqueras, membres de l’Esquerra independentista, agrupacions de cultura popular, castellers, grallers, bastoners, membres d’organitzacions juvenils internacionals... És un dels millors somnis. Recordo festa, rialles, reivindicació, satisfacció de fer la feina ben feta, un sentiment únic, la força de la majoria i les ganes de tornar a viure el mateix somni.

Però tot plegat, deu haver estat un somni, perquè en despertar-me i llegir la premsa (ja ni he gosat escoltar la ràdio o mirar la televisió), l’única cosa que he trobat a les pàgines de cultura dels rotatius és el Summercase o cròniques d’espectacles, que sense ànim d’ofendre, ni de bon tros han reunit tanta gent. De fet, és el que tenen els somnis, que tard o d’hora, en despertar-se, s’acaben i es torna a la realitat.
I aquesta realitat el que ens porta és el mateix que cada any! Un intent descarat de silenciar tot allò que no interessa a l’status quo; un intent d’amagar una evidència palpable cada any a mitjans juliol que ja fa dotze edicions que dura. Però és clar, l’Acampada no interessa. No interessa perquè és cosa de les JERC, no interessa perquè reclama justícia, llibertat, igualtat,... tot allò prohibit per qui controla l’opinió pública. Els mitjans de comunicació nacionals més importants sempre han tingut clar amb qui han d’anar de bracet, i de retruc, a qui han de menysprear. I ves quina cosa, que per casualitat sempre qui rep tots els cops és Esquerra i tot el que l’envolta. No estic demanant un tracte de favor, (que encara sóc jove i tinc els ideals de la parcialitat i l’objectivitat), però sí una mica més de respecte professional, i una mica menys de manipulació.
Per sort, cada cop hi ha més espais lliures de comunicació i vies per comunicar-se sense pautes marcades. Internet ha esdevingut ja la primera eina d’informació i de comunicació de molts joves i la xarxa és tan gran que és molt més difícil controlar allò que s’hi diu. Potser enguany encara ha estat un somni, però amb la nostra força, que no és altra que la del moviment de l’esquerra independentista, amb el nostre treball, que és de dedicació infinita, i amb les nostres idees, que són les bones, l’any que ve tornarà a ser una realitat.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

T'asseguro que no ha estat un somni, jo també hi era. Però el que sempre cal tenir present es la realitat dels ulls que observen.

Uns ulls poden veure un festival politico-musical, però uns altres ulls poden veure que l'espai per a les xerrades estava habilitat per uns 30 d'assistents i la zona musical per uns 20.000 assitents.

Un dels temes de debat a Sant Celoni, despres de cada any es la la xifra d'assistents. De les tres edicions a Sant Celoni es vox populi que l'edició més multitudinaria fora la primera. Tot i que les xifres oficials no ho registrin així.

Pel que fa a la premsa, tema que coneixes prou bé,

Seriem uns babaus si pensesim que els mitjans de comunicació són lliures i arbitraris. Tots ells estan creats per d'alguna manera o altre ser aprofitats per fer política. Que alguns patrocinin l'acampada n'es l'exemple més clar. D'altres en faran el buit i un petit grup seran crítics,

L'unica forma d'escriure el teu somni es escriurel tu mateixa!! o tenir prou influencia perque tel escriguin.


Despres de tot això dir-te que mo vaig pasar molt bé :D

Fins aviat
gerard

folguereta ha dit...

no vas somiar que feia molta però molta calor?

Isaac Peraire ha dit...

Marta, no era un somni no. Era realitat. Jo afegiria només que el concert d'Els Pets el dijous (l'únic que vaig viure intensament per les tasques que em pertocaven) va ser fantàstic, van fer-lo rodó, GRAN!.

El tema de la premsa jo no m'hi atabalo. El dilluns em vaig despertar amb la satisfacció de saber que havia anat fantàsticament bé, que sense premsa pel mig, milers de joves van gaudir directament de la programació de l'Acampada. No sempre cal valorar la magnitud de l'acte observant el ressò a la premsa. Tu mateix ho dius que cada any ignoren l'Acampada. Però nosaltres aconseguim que el jovent no ignori el més gran festival polític-musical juvenil dels Països Catalans.

Jo, me'n sento satisfet. I l'any vinent: TORNAR-HI!

Anna ha dit...

La millor manera d'amagar les pors, es fer veure que no passa res. Això mateix és el que fa l'Estat Espanyol (i els derivats) amb l'Acampada. Els fa una por terrible, que el jovent independentista els plante cara amb 38000 joves a Sant Celoni. Igual que els hi fem por, cada dia de les nostres vides quan cridem al vent (ja que se'ns nega la tinta, i les hores de vídeo) qui som i que volem.

Un bon grapat de valencians ja ens estem conxorxant per tornar a pegar fort a la propera acampada. Aquesta acampada ha estat genial, i no ens en volem perdre ni idea fins que poguem !

salut

Gerard ha dit...

Si ha estat un somni, ha estat fantàstic. És increïble veure la bona voluntat i les ganes que hi posen els militants que sacrifiquen el seu temps per aquest projecte gegant que és l'acampada.

Més enllà del boicot dels mitjans, de les crítiques rebudes, del silenci institucional, i de totes aquelles persones que s'esmeren en posar-nos pals a les rodes... jo em quedo amb una cosa: el somriure que se'ns desdibuixa a tots el diumenge al matí al veure que 38.000 joves catalans han passat un cap de setmana inoblidable, i que un any més, tot ha sortit perfecte gràcies a tots nosaltres.

I pel somnis no pateixis que som toçuts, i fins que no haguem tintat amb tots els colors dels nostres somnis la societat que avui ens regenta.... serem fidels a la utopia!


Un petonàs guapa!

Maiol Sanaüja ha dit...

Totalment d'acord Marta! Ànims i a seguir treballant per deixar ben amunt el llistó de les JERC!

PS: Canvia el nom del meu enllaç > ara s'anomena "Alfaranja" (ves al meu bloc, hi trobaràs les raons per les quals ho he fet).

Una abraçada

Arnau ha dit...

Si, com diuen tots els comentaris, no és cosa nova que no aparegui res a la majoria de mitjans de comunicació. Però és que és més, a mi personalment se'm faria estrany veure un article a les pàgines culturals publicat a la Vanguardia, al Periódico... però és que és impensable imaginar en un article publicat al Mundo parlant de l'Acampada. A no ser que el tergiversés de tal manera que el pintessin com un lloc on es reuneixen els joves per a fer-lis un rentat de cervell i inculcar-los idees tenebroses i manipuladores (això m'ha fet recordar un video propagandístic que van fer les Jerc per promocionar l'Acampada, no sé si l'hauràs vist).

I també té raó un dels comentaristes. La zona per a les xerrades era mínima. Ja es diu molt que la gent que va al festival només va als concerts i passa de les xerrades, però és que si a sobre l'espai per a fer-les és tan petit, encara hi anirà mnenys gent. L'any passat recordo que vaig anar a la xerrada que feia l'Oriol Junqueras i es va fer a la carpa gran on es fa l'acte polític. Aquest vaig anar a la del Ramon Piqué (professor meu de la facultat per cert jeje) i es feia a la carpa aquella del mig que era molt més petita. No sé les altres perquè no hi vaig anar, però això tampoc hi ajuda. Tot això, sense ni molt menys treure valor a l'alta qualitat de les xerrades, actes i activitats paral·leles al festival musical en sí. Que per mi fan diferent aquest festival.

Ah si, m'acaba de vindre al cap que fa uns dies vaig llegir una entrevista a l'Avui al director del FIB i aquest deia que el FIB era l'únic festival de tot l'estat espanyol que tenia acampada. Vaig pensar en la possibilitat que no coneixés l'Acampada, cosa que descarto perquè si estàs al "mundillo", és que l'ha de conèixer. Per això penso igual que tu, que potser ens volen ignorar o amagar. I si ho volen fer és per alguna cosa.

Salut!