El món de la Marta: Esborrar per recordar; reconstruir per avançar; superar per guanyar!

Fa tants anys que esperàvem aquest moment que fins i tot sembla que no pugui ser! Avui és un gran dia per Torregrossa, el meu poble. La major part de la gent ens sentim orgullosos del lloc on hem nascut, on hem crescut, on hem après, on hem estimat, on hi tenim els amics i la família i pràcticament totes les experiències quotidianes. En el meu és així, evidentment. Sempre he estat orgullosa d'un poble que amb els seus defectes i les seves mancances, és el meu! I això, per si sol, ja el feia (i el fa) el millor del món.

Malgrat tot, fins avui hi havia una cosa, que igual que una espina, estava clavada al meu orgull de poble i em feia abaixar la mirada cada cop que algú em recordava la seva existència: el monument feixista situat a l'entrada dels jardins municipals. Altrament dit i rebatejat per molts: el monument de la vergonya. Avui, puc dir ben alt i clar que estic (del tot i sense espines) orgullosa d'aquest petit gran poble del Pla d'Urgell.

Després de massa anys i de massa discussions, avui s'ha fet realitat un dels somnis més esperats per bona part dels meus conciutadans: la retirada del monument franquista. Una decisió que fa anys que s'hauria d'haver pres, però que malgrat tot, no és més que un acte de normalitat democràtica, de superació de prejudicis i de valentia política.

Pedra a pedra que es desmuntava, es reparava una part de la història. Avui, 18 de juny de 2013, al llarg del matí, Torregrossa tanca una pàgina de la seva història i pot mirar el futur amb optimisme. Avui, Torregrossa i la seva gent ha aconseguit esborrar la imatge viva del franquisme per fer que el record d'allò que rebutgem sigui encara més fort. Avui, Torregrossa té la possibilitat de reconstruir el present i avançar, deixant de mirar al passat de reüll. Des d'avui, Torregrossa supera les ferides de la història per guanyar un nou futur: lliure i just.

Avui, que des de Barcelona seguia les notícies del poble a través del telèfon i internet, tancava els ulls i m'imaginava sortint de casa, saludant les veïnes que prenen la fresca, caminant carrer avall fins a la placeta, girar pel carrer de Lleida i enfilar-lo fins al Portell, i allà, vigilant no ser atropellada, seguir Sant Roc avall, saludant els que estan a les terrasses prenent alguna cosa per combatre la calor i un cop a l'Ajuntament, respirar fons, fer unes quantes passes més, girar la cantonada i mirar, amb emoció i pell de gallina que, presidint els jardins on hi ha les escoles i la zona esportiva, encapçalant un dels punts neuràlgics del poble, ja no hi ha res; només la sensació i la seguretat d'haver escrit una nova pàgina de la nostra història: una pàgina que parla de memòria, de democràcia, de justícia i de llibertat.

*Felicitats a l'alcade i company, Josep M. Puig, i a la Tinent d'Alcalde i companya, Marionna Solsona, així com a tots i totes els que ho heu fet possible. I sobretot, felicitats a tots els torregrossins i torregrossines.