Més i millor formació

Els i les joves som els que més directament hem patit i estem patint la crisi. Avui, tenim un atur del 40% entre jovent de 16 a 29 anys... És cert, que una bona colla són estudiants, però la xifra és encandalosament elevada. I per tant, se'ns fa evident un problema si no som capaços d’aconseguir la inserció laboral dels i les joves: correm el risc d’abocar-los a l'exclusió social.

Partim d'una premissa molt clara: més treball vol dir més i millor formació. Per una banda, formació pels que no van perdre el rol d'estudiar, però que s'han d'anar reciclant i mantenint al dia en uns moments com els actuals. Necessitem batxillerats nocturns, postgraus, màsters, i formació professional que permeti compatibilitzar treball i formació. Els que van abandonar els estudis perquè es van incorporar al mercat laboral quan hi havia una gran demanda de mà d'obra, han de tenir l'oportunitat de retornar al camí de la formació com a garantia d’una major i millor qualificació professional. D'altra banda, formació específica pels que han perdut el tren de la formació reglada i han de poder reenganxar-se a la societat. I en aquesta línia, és fonamental la valorització de la Formació Professional o cursos prelaborals, i l'adequació d'aquesta formació a les necessitats del territori. Així mateix, pel que fa a la formació universitària, aquesta ha d'anar lligada a la investigació, a la recerca i a la innovació. D'aquesta manera, es reté el talent i es crea el valor afegit. (I avui no parlaré de beques, que és la mare dels ous!!)

De fet, precisament el que és necessari és un canvi en el model de producció. No podem continuar en el model basat en els baixos costos. Necessitem que el nostre model es basi en el coneixement, en la potenciació de la recerca i la innovació i de productes i serveis amb valor afegit. I per tant, s'ha d'afavorir l’emprenedoria i s'ha de facilitar més la tramitació administrativa per fer-ho possible, aixi com els instruments de finançament.

Per tant, la formació és la base. Ara bé, necessitem retornar als valors de l'esforç. Estic a favor d'una societat on el mèrit de l’esforç sigui reconegut sempre, tant en la formació com en el treball. Per una banda, no pot ser que el PSC posi l’accent prioritari de les seves polítiques de joventut en els nini (que són la minoria dels joves). Anem a l'arrel del problema. Facilitem l'accés a tots els joves al món formatiu perquè es reenganxin en el tren del coneixement i del progrés. D'altra banda, tampoc entenc el model de CiU basat en la precarització dels joves amb contractes en pràctiques, que només tenen un sentit puntual.

Si volem ser un país modern, ambiciós i capdavanter, necessitem formació a l'abast de tothom; formació de qualitat; adequada a les necessitats i garantia d'un major nombre d'oportunitats per al jovent.