Política activa amb els joves i no només per als joves

Participar vol dir prendre part. Però és molt més que això. Perquè afavoreix, entre d’altres, l’esperit crític, l’adquisició de coneixement, l’arrelament al territori i la transformació social. I a més, la participació és un enfortiment de la democràcia. A nivell juvenil, les dades ens diuen que les taxes d’associacionisme juvenil es mantenen al voltant d’un terç de la població entre 15 i 29 anys, és a dir, un de cada tres joves, formen part d’alguna associació, sigui cultural, esportiva, política, del lleure...

És evident, que són molts els i les joves que dediquen part del seu temps a formar part d’un col·lectiu. Però encara són pocs. Les motivacions que fan que el jovent participin, participem, són diverses, però possiblement responen a la satisfacció de les necessitats com sentir-se últil, o estar amb persones que pensen igual o amb qui es comparteixen idees.

Deia que encara són pocs els joves que participen activament. Perquè està demostrat que aquelles persones que ho fan adquireixen una formació i uns valors que equival a una experiència vital riquíssima, a la vegada que ajuden a construir un país millor.

La qüestió és doncs, com fer que el jovent participi més. Crec que la recepta màgica no existeix. Ara bé, parteixo de la base que la solució, si és que se’n pot dir solució, parteix de la transversalitat, ja que és una tasca col·lectiva. L’administració, tant a nivell nacional, com a nivell local, ha d’apostar fermament per fomentar la participació; les escoles, instituts i universitats també han de ser actius en aquesta missió; l’educació familiar no es pot deixar de banda, i és evident que forjar les persones amb els valors de l’associacionisme, el voluntariat i la participació és forjar persones més preparades per afrontar el futur.

D’entre aquest àmbits d’actuació, si una cosa està clara és que l’actuació de la Secretaria de Joventut del Govern català, liderada per les JERC, en matèria de polítiques de joventut a Catalunya ha estat pivotant entre dos grans objectius: la participació i l’emancipació juvenil.

Precisament en aquest àmbit de les polítiques públiques de joventut crec fermament que els consells locals de joventut són les eines claus per a la participació juvenil. Ja que només des d’una participació activa i decidia del jovent en els debats socials i polítics es poden elaborar polítiques de joventut adequades als interessos o necessitats del jovent. Per tant, una de les claus és que les administracions (ajuntaments i Generalitat) prenguin els consells de joventut o les plataformes unitàries com a interlocutores directes per al desenvolupament de les polítiques públiques. Perquè els consells de joventut? Perquè els consells de joventut són l’eina més propera del jovent per a transformar el seu entorn més immediat. I a la vegada, els consells són les eines per fomentar l’associacionisme juvenil i la participació democràtica.

De fet, ja s’està fent, només cal mirar els consells locals que s’han creat a Catalunya aquests últims anys, però el que cal és aprofundir-hi i seguir per aquest camí. Perquè el que necessitem és una política activa amb els joves i no només per als joves.

Exemples de bones pràctiques que ens demostren que el camí és bo són els plans locals que s’han desenvolupat arreu del territori lleidatà i del Pirineu; uns plans que han comptat amb la participació juvenil de centenars de joves de les nostres comarques i que han definit les necessitats juvenils a nivell local. O bé, la gran quantitat de locals de joves i hotels d’entitats que s’han construït per donar resposta a les aspiracions que el jovent té. Els joves han passat de reunir-se al caixer automàtic o a la parada de bus, a tenir un espai on trobar-se i fer activitats. La demarcació de Lleida ha multiplicat per 3 els espais joves i ara ja n’hi ha 130. Tenir un local, també ajuda a la participació i a la cohesió. O també s’ha aprovat el nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya, que ha comptat amb la participació de milers de joves i que estableix les línies bàsiques de les polítiques de Joventut de Catalunya per als propers 10 anys. I finalment, què dir de la Llei de polítiques de Joventut, la primera llei de joventut, que malgrat els pals a les rodes que ha rebut d’alguns ja és una realitat.

Totes aquestes són eines que ens han d’ajudar a desenvolupar i millorar la vida dels joves. Són eines que s’han basat en la participació i han escoltat la veu del jovent per a poder-se realitzar. Aquestes eines han de permetre avançar cap a l’emancipació juvenil i la construcció del model de societat que volem. Així que, malgrat tot, tinguem sempre present que s’està fent feina. Que s’està fent bé. I que està a les nostres mans continuar per aquest camí. Només cal baixar al carrer i participar!