Per començar m'agradaria tenir una capsa plena de somriures, per poder-los utilitzar aquells dies grisos que es tornen tristos i on el pessimisme regna sense oposició.
També em faria feliç disposar d'un armari ple d'abraçades, i així, cada cop que la sensació de solitud es fa forta, poder obrir la porta i notar el suport d'uns braços que t'envolten i ho tornen tot més fàcil.
Evidentment, a la llista no hi pot faltar una ampolla plena de valentia i coratge, si pot ser amb un regust de martini, millor! Per poder-la tenir guardada al moble bar i fer un parell de glops en els moments d'inseguretat i incertesa.
I per acabar, si no us fa res, us demanaria que ens deixéssiu l'estel que us guia durant el vostre viatge. Només serà de forma temporal, fins que la major part de gent, faci de l'estel el seu camí a seguir, i de la mateixa manera que a vosaltres us va portar a bon port, ens ajudi a nosaltres a continuar el bon camí cap a la llibertat, sempre amb l'esperança de saber que l'objectiu final no depèn de la màgia de tres reis, sinó de la voluntat del poble.
Només em queda desitjar-vos un bon viatge.
I us estaré esperant!! Amb la il·lusió i innocència dels infants!
2 comentaris:
Benvolguda Marta, Felicitats pel blog de les JERC a Ponent... i pel teu. Enxarxar-se és una bona manera de treballar plegats.
Marta espero que aviat puguis tornar l'estel als Reis Mags perquè la voluntat del poble permeti il·luminar el camí i assolir la llibertat.
Salut i república!
Publica un comentari a l'entrada