dimarts, 23 d’octubre de 2007

Ja n'hi ha prou! Volem els papers segrestats a Salamanca

Diumenge passat, dia 21, vaig tenir el privilegi de ser una de les 12.000 persones que vam omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona per reclamar el retorn dels Papers catalans que encara es troben segrestats a Salamanca. Va ser tot un acte marcat per l'emotivitat, present en el record de les víctimes del franquisme personificades en Lluís Companys, Joan Peiró i Salvador Puig Antic. Va ser un acte marcat també per la ràbia que se'ns encenia en veure els vídeos de la història dels papers i totes les injustícies que s'han comès, totes les mentides que ens han fet creure, i les desqualificacions que hem hagut de sentir com a poble per tan sols voler recuperar el que és nostre. Va ser un acte amb força. Un força espontània que venia de les grades en forma de consignes i crits en favor de la independència i Catalunya. I se'ns dubte va ser un acte de dignitat per reclamar amb la cara ben alta, sense pors, sense manies, sense renúncies, que tornin els papers, i que es faci justícia després de 70 anys.

La tarda va ser un cúmul de moments, i costa d'entendre com va anar sense haver-hi estat. De tot plegat però, crec que se'n pot extreure una bona conclusió. Hem de tornar a felicitar-nos pel bé que funcionen les mobilitzacions de la societat civil. La comissió de la dignitat ha aconseguit mobilitzar la gent, que ja n'està farta i que com deia el lema, ja en té prou. A escala més petita, enmig del Sant Jordi, vaig reviure l'essència de la manifestació "Som una nació" del 18 de febrer del 2006. I allò em va encoratjar, perquè només amb la força i la unitat de tots i totes podrem aconseguir allò que ens proposem.

8 comentaris:

arnau beà ha dit...

uooooo!!! avui kom ahir...
uooooooo!! avui kom demà...
uooooooo!!! pel mateix camí...
uooooooo!! pel mateix combat!

entre tots rebentarem akest estat feixista anomenat España. Ànims!

low ha dit...

Permet-me Martona uns petits versos carents de tota rima i mesura;
tu que desemmascares aquesta patranya anomenada espanya;
tu que lluites amb despit i sense vergonya per tot allò que bonament mereixem;
tu, que sense maldat ni cobdícia camines cap a la benvolguda llibertat;
tu, pel que he dit i molt més, et mereixes un regal.
Ja t'enviaré un gat mort per correu. Espero que sàpigues apreciar tal present com a profunda mostra de gratitud, estima i respecte.

folguereta ha dit...

tas loco!!

Anònim ha dit...

com és que ja no tens enllaçat en Maiol Sanaüja?

Marta. ha dit...

Aquests dies he fet algun canvi en la plantilla del bloc, i se m'han borrat alguns dels enllaços que tenia, a més de fotos i banners que havia incorporat últimament. No és que hagi borrat algú intencionadament, sinó que tal com va dir aquella "són errors informàtics". En aquest cas, però, de debò.

Anònim ha dit...

calla la boca nena

arnau beà ha dit...

ki kony ets tu per fer kallar algú¿?

segur que millor seria passar de tu, però avui m'has agafat cremat. la pròxima vegada k siguis tant mascle almenys dona la cara.

au, adéu!

jo escullo ha dit...

Eo! L'enllaç a Vilaweb no està massa catòlic...!