Els joves i la política normalment són com l’oli i el vinagre, no acaben de lligar. El tòpic diu (i la realitat confirma) que el jovent no se sent gens atret per la política perquè la consideren quelcom distant i fins i tot inútil pels seus problemes. Davant d’aquesta anàlisi jo dec ser l’excepció que confirma tota regla, perquè sóc jove i m’encanta la política. De fet, precisament l’altre dia em van preguntar perquè estava ficada en política; i ara des d’aquest espai m’agradaria fer extensiva la resposta i desestigmatitzar tots aquells i aquelles joves que un dia van optar per seguir un camí proper als afers polítics que ens envolten.
Ras i curt, per a mi, la política és el vehicle per poder canviar les coses. Sempre he cregut que el món és pot canviar, (digueu-me il·lusa) i que tot pot esdevenir millor i més just. La clau radica en intentar-ho i lluitar per aconseguir allò que es vol. El problema dels nostres dies, és que amb la lluita personal no n’hi ha prou. Una generació enrere, quan els nostres pares i mares s’obrien el camí cap a la vida, només els calia esforçar-se per arribar a les seves metes i aconseguir un bon nivell de vida. Els discurs era ben senzill: “si estudies aconseguiràs una bona feina, i amb un bon sou podràs comprar-te una casa i permetre’t els luxes d’una família mitjana normal, el cotxe, les vacances...” Actualment, el discurs ha quedat obsolet. No n’hi ha prou amb estudiar i esforçar-hi per veure’s recompensat. La generació precarietat inunda els carrers i l’habitatge és impossible per la major part dels mortals, les feines van lligades a contractes escombraria, i a sobre els i les joves estan mal vistes per bona part de la societat. Davant d’aquest panorama serveix de poc la lluita personal, perquè el problema és col·lectiu.
Aquí és on entra en joc la vida política. Encara que hi hagi un cert desencís general, jo em nego a pensar que no s’hi pot fer res. Ens agradi o no, la política organitza i gestiona la vida de les persones, per tant, no hem de fer-li front ni passar d’ella, sinó que ens cal participar. Jo em declaro públicament amiga de la política i interessada en canviar el món i en millorar les condicions del jovent. I tu?
Un somni individual és només un somni; però un somni col·lectiu esdevé, sense dubte, una realitat.
15 comentaris:
A tu no t'agrada la política sinó fer ideologia. A qui vols enganyar? Ets idealista, és a dir, ets covarda: l'idealisme és no voler veure la realitat en tota la seva magnitud. La teva visió de la realitat és precària, regionalista, minsa, sentimental... et falta potència intelectual. Certament la política (especialment la democràtica) és per intelectes pobres amb veus grolleres; gent que creu que tenir raó consisteix en cridar o manifestar el que sent mentre exclama: és el que jo penso! Però aquesta estratègia la usa la xusma... Penges una senyera, estimes quatres símbols, xerres compulsivament sobre les notícies que veus ordinàriament per la tele o llegeixes en els diàris i et penses que estàs fent política, i que pots pretendre fer un món millor... M'agradia veure't el dia que et fas vergonya a tu mateixa i decideixes superar-te. En el fons no ets més que una noieta fanàtica que t'escudes en el grup, en el símbol i en el sentiment col·lectiu pq no et suportes a tu mateixa... pq no confies en tu mateixa. Mira que ets guapa... però et falta fe amb tu mateixa.
Rd ets molt patètic i molt il·lús anant de savi per la vida, tractant de covards als idealistes, als demòcrates de intel·lectes pobres amb veus grolleres. Dones per fet que per parlar de la senyera, de les noticies, la gent, o la Martona en aquest cas, ja està fent política, quin discurs més savi t'has currat, ignorant!
Per començar la política té la fas o te la fan, i animo a la gent que en vol fer. Per millorar o canviar el món no hi ha res millor, que tenint els teus propis ideals, inquietuds i ganes d'avançar, forma part d'un grup, suma els punts en comú i tirar endavant per aconseguir els teus objectius.
Quan obris la ment, que no és el mateix que obrir-se el cap, te'n donaràs compte patètic il·lús.
Merci Xavi; però jo també et donc el mateix consell: "Quan obris la ment -Xavi- te'n adonaràs." Inclús podria afegir: Be water my friend.
Per cert, quan tu i els teus col·legues cerbeseros hagiu fet un món millor després de furmar-vos quatre petardos em truques, ok? T'invitaré a sopar, que de segur que t'haurà entrat gana.
PD/ Déu potser ha mort, però la penya encara es pensa que els reis venen d'orient... i ho troben molt bonic això d'anar-los a esperar.
En fi, sou tots molt valents i ben parits... de gran vull entrat en el vostre partit. Donaré la talla?
Bones de nou savi rd.
Ni els meus amics, aquí et refereixes, son "cerbeseros", ni fumen "petardos" i no esperis a ser gran per donar la talla.
Només cal llegir-te rd... llegeix-te tu mateix i sabràs com ets!
Només animo a la Marta a continuar sent com és i l'animo a tirar endavant en el món de la política, que hi falten joves.
"Llegeix-te a tu mateix i sabràs com ets." Mira Xavi, el que tinc clara és una cosa: Entre vosaltres i jo hi ha força diferència. I jo no dic que vosaltres sigueu ni millors ni pitjors (segurament entre vosaltres hi ha gent amb molt més talent que jo en moltes coses), sinó força covards. D'aquí els vostres ideals. Si fossiu més valents pensarieu diferent: Que acomplir els vostres ideals no implica, per res, fer un món millor; sinó fer un món exclusivament a la vostra mida. Però en fi, sou covards i mireu a la Realitat a través d'olleres multicolors, engalant-vos com a salvadors i sants (ja sé que exegero però no vaig desencaminat). M'agradaria veure el dia que us atraviu a treure aquestes olleres de bones persones i de penya altruista guai. A mi em sembla molt bé que destineu la vostra vida i esforços a un ideal, però primera, sigueu realistes a l'hora de posar-vos una fita i segon: no us flipeu: qui collons us heu pensat que sou?
Gràcies per la teva atenció Xavi.
Bones de nou rd,
Primer de tot, per tindre ideals no s'ha de ser pas covard.
Segon, no volem el nostre món, volem un món pels catalans i sabem, que per fer-lo, es necessari que la majoria ho vulgui, per això hi treballem.
Tercer, es pot ser independentista i realista alhora. Sabem que és difícil, però no impossible. Només cal veure el que passa a Europa, i no oblidar la història que dona molts tombs.
Quart, el que ens hem pensat que som, és al contrari del concepte que ens en tens tu, no som ni covards, ni "cerbeseros", ni "porreros", de visió precària i minsa, faltats de potencial intel·lectual, intel·lectes pobres, xusma que crida, ni fanàtics... Obre els ulls i comença per deixar d'etiquetar la gent com un ric burgés.
Au, ves fent!
"No volem el nostre món, sinó el món que vulgui la majoria de catalans". Més o menys és el que has dit, no? Jo em pregunto: I què passa amb els altres catalans que no vulguin el que vosaltres voleu? Que els donguin pel cul pq el que vosaltres voleu és el millor dels móns possibles? Mira, jo sóc catlà i de pura raça i la veritat, les vostres idees m'avorreixen, perquè els símbols se m'en fumen. Aquesta és la diferència entre nosaltres (no els diners com pretens donar a entendre).
De totes maneres, m'excusso per haver dit que els teus col·legues eren cerbeseros i que li donàveu a la maria; però és que el vostre discurs l'he sentit tantes vegades entre gent cerbesera que creu amb el costo com la pedra filosofal.
De totes maneres, la gran diferència entre nosaltres és que jo crec en els individus... i vosaltres en les comunitats. Però certament els individus han fet coses més grans i fructíferes que les comunitats. La comunitat sempre representa un estadi mediocre i pobre de la civilització. Per mi continueu essent gent simplificada sotmesa als símbols. En fi, no cal que em contestis, per mi la conversa s'ha acabat. Merci per l'atanció.
Ara ja no vols ni escoltar, doncs algú altre ho llegirà, a tu tampoc no et servirà de gaire...
És impossible que tothom estigui content, i si algú no li està bé doncs que s'espavili com ho fem, entre molt d'altra gent, nosaltres, cap problema. Tampoc no m'agrada com estem, i mira, doncs hi pateixo una mica i intento fer-hi alguna cosa.
Ens preocupa moltes d'altres coses abans que els símbols. Ens preocupa el transport públic, millors comunicacions, la llengua, el desplegament de les noves tecnologies, una sanitat sense llistes d'espera, l'especulació urbanística, el fracàs escolar... Funciones amb tòpics, entens el que vols i pressuposes massa.
Els grans individus, que també hi crec, tenen el recolzament d'algun col·lectiu, ja seran amics, treballadors, científics, polítics o simplement la gent. O que et penses que algú pot arribar ser algun gran individu tancat en el seu món i sense ningú a darrera...
Adéu rd :)
Quin debat més intern, has creat, jeje...
Doncs bé martona, tenim un projecte entre mans que de ben segur que ens deixarà fer el que ens agrada, participar activament en el desenvolupament social i polític de la nostra comarca i aixó en permetra ponderar-nos e intoxicar a molta més gent de fer alló que compartim ambdós, la política.
Ens vem
carai amb esta penya
la veritat es que la Martona es una punk, li agrada provocar, sino nomes cal que mireu quina s'ha liat en un moment. jejje
nosaltres continuarem treballan per allo que creiem i ens reconforta,
si fosim cevesers i fumadors de porros compulsius, tan ens faria tot.
el poble es l'aigua, i nosaltres el pagés que caba un petit canal per portar-la cap a la planta que volem veure florir.
Visca Catalunya, lliure!!!
per cert, pots estar contenta
no soc l'unic que llegeix el teu blog
jeje
petons
ei, que jo també el llegeixo ;-) la tenim més que controlada!
""intoxicar a molta més gent de fer alló que compartim ambdós, la política"".
Això sas qui ho feia FOLGUERETA, els comunistes, ya se que t'agradaria ser-ho i ho entenc perque us rodejeu de gent així amb samarretetes amb l'estrelleta i mariconades de nens anti-pijets que al final sou mes pijets que els que vosaltres etiqueteu.
Primerament, per canviar el món l'unic que heu de fer es treballar, dexeu-vos estar de politiquetes i ideals estupids, els ideals comencen amb individuals i acaben per voler incrustar-los a tots els que us envolten, deixeu viure la gent en pau, jo no necessito ideals per viure i et dire més no necessitaria ni la política, tot lo colectiu hem fa fastic en la majoria de casos. Des de la individualitat pots arribat a fer molt més per la societat que des de la colectivitat, que us penseu que si tots pensesam igual el món seria el que seria? les coses es fan des d'un mateix i poc a poc la societat al veure que el que fas els agrada et segueixen, aixi es com es triunfa en aquesta vida petits intelectualets! viu i deixa viure! no vulgueu inculcar res a la societat, deixeu que la societat agafi les idees propies del que ells vulguin, no cal cantar a cap grup ni penjar cap pancarta per fer aixo, sensillament foteu-vos a treballar en allo que més hos agradi i tireu-ho endavant, veureu com en el sacrifici vostre, propi, la societat nira canviant al vostre voltant.
Un paio perdut enmitg de la selva us podria donar mil lliçons a vosaltres que ni amb les mil i una carreres i estudis podrieu aconseguir. Voleu un consell? no mireu a la gent amb despreci, si veieu un tio amb una corbata de 500euros, nol mireu malament amb cara d'envejosos perque penseu que es un puto pijo, pregunteu-vos que collons a fet aquest tio en aquesta vida per haver aconseguit comprarse aquesta corbata. Agafeu sempre lo bo de les persones, no us deixeu impressionar mai per cops de vista, les persones no son mes ni menys per la roba o el cotxe que portin, parleu amb elles i deixeules parlar sense interromprel's, us adonareu que encara teniu molt camí que seguir en aquesta vida.
Be water my friend, l'aigua corre sola pels rius, ningu li diu a cops de micro o de pancarta per on te que passar, ella sola es fa el camí i l'any seguent aquell camí a deixat rastre per la proxima riada que si o creu correcte no li caldrà seguint un altre perque aquell serà valid.
Jordi, entre l'exemple de l'home de la selva, el tio de la corbata de 500€, o l'aigua que corre sola pels rius, em quedo amb el tio de la corbata. A partir d'ara no miraré amb cara d'envejós, i menys amb mala cara, els tios que portin corbates de 500€, ni em pensaré que són uns putos pijos i em preguntaré que fa aquest tio per comprar-se una corbata com aquesta. Però amb els tios de corbates de 450€ que hem de fer? Que hem de pensar? Jajaja. Perquè no muntes una secta? A no, no creus amb les col·lectivitats... Jajaja
xavi digué:
"""Ens preocupa moltes d'altres coses abans que els símbols. Ens preocupa el transport públic, millors comunicacions, la llengua, el desplegament de les noves tecnologies, una sanitat sense llistes d'espera, l'especulació urbanística, el fracàs escolar... Funciones amb tòpics, entens el que vols i pressuposes massa.
Els grans individus, que també hi crec, tenen el recolzament d'algun col·lectiu, ja seran amics, treballadors, científics, polítics o simplement la gent. O que et penses que algú pot arribar ser algun gran individu tancat en el seu món i sense ningú a darrera..."""
Hem sembla molt correcte que penses que les grans persones no poden fer coses per si soles, i ho trobo normalissim si creus que els problemes del pais son la llengua, la sanitat, el fracas escolar, l'especulacio urbanistica, etc... tots aquests temes son molt facils d'entendre i de resoldre i segons tu molt dificils de millorar, sas perque? perque la solució no esta en augmentar els serveis publics, sino reduirlos, no es tracta de maxacar l'individu amb impostos, sino de deixar-lo en pau. Vols tenir sanitat publica bona? a costa de qui? a qui hauras de maxacar treballant per pagar tots aquests funcionaris bagos i incompetents? vols que no hi hagi fracàs escolar? ves foten escoles publiques i professors i explicam com ho resolts, vols millor el preu dels pisos? robam el meu directament.
ROBAN A LES PERSONES INDIVIDUALS NO ACONSEGUEIXES UNS MILLORS SERVEIS COLECTIUS, ENFEBLEIXES A TOT EL COLECTIU.
Treballa, pagat el cole, inventat un cotxe volador i feste especulador inmobiliari, veuras com no tindras tants problemes amb la societat, aixo si, deixa viure als demes com vulguin.
La colectivitat es fracàs, com es nota que no vius en una comunitat de veins de un barrio obrero, ni has nascut en un pais on mana un populista, un chavista o un dictador.
Dona gracies pel que tens i treballa per millorar-ho, la politica deixala pels burinots o per les nenes aburrides.
Publica un comentari a l'entrada