L'Empordà.... i més

Nascut entre Blanes i Cadaqués

molt tocat per la tramuntana
d´una sola cosa pots estar segur 
quan més vell més tocat de l´ala....

Ja sabeu, la mítica cançó de Sopa de Cabra: l'Empordà.  Doncs
precisament aquest ha estat el meu destí de vacances.
Avui, 1 de setembre aparentment tot segueix igual: encara
fa calor, els nens no han començat a l'escola,
no tenim finançament... però el fet de reprendre la quotidianitat
 en molts àmbits (sinó mireu la TV, avui ja ens hem despertat amb
el Cuní), ens anuncia que ja són pocs els que estan de vacances,
aviat s'acabaran les festes majors d'estiu, vindrà la fresqueta
i ens haurem de posar jaqueta, i en un tancar i obrir d'ulls reviurem
les escenes dels nens plorant en el seu primer dia d'escola...

Si més no, per aquells nostàlgics que tenen la depressió post-vacances,
(dono gràcies al destí per ser una enamoradissa de la meva feina)
sempre ens quedaran els records (i les fotografies!!). Així que aquí
va la crònica fotogràfica de l'últim més. Això si, no hi va faltar el parèntesis
obligat per anar a collir peres! (què seria un estiu sense anar al tros.
..!?)






En fi, ja coneixem una nova part del nostre petit país.

Cadaquès:

Cotlliure (cat nord):

Prats de Motlló:

Carcassona:

Roses:




Camprodon:



Figueres: